EconomiaCAT

MAI MÉS AUTONOMISME

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 06 Desembre 2021

MAI MÉS AUTONOMISME

maimesautonomisme1

Guanyar és un èxit, però sobreviure en condicions adverses també ho és.

L’independentisme del poble no remet, no cessa. Molts podem estar més o menys cansats i tips, molts podem ser més o menys pansits i proactius, molts podem estar més o menys desanimats, desenganyats i emprenyats. Però, no conec a ningú i crec que no existeix ningú que sent independentista ho hagi deixat de ser. Aquest és el nostre èxit.

Vam engegar un moviment imparable que anava molt més enllà d’un model polític o altre, la transversalitat del moviment inclou la diversitat d’iniciatives. Una part dels independentistes eren de mena, de tota la vida, una altra part s’hi ha fet. Els partidaris de la independència hi estàvem i hi som per aspectes que van molt més lluny de les opcions només identitàries, hi estàvem i hi som per buscar una societat diferent, una societat millor, més participativa, on se’ns faci cas com a ciutadans, i no com a súbdits.

Dissortadament, no vam poder concretar la independència durant la tardor del 2017 quan ho teníem a tocar. Els polítics ens van fallar, ens havien mentit, després de l’1-O, no hi havia estructures d’estat ni res preparat. La gent estava disposada a tot però no hi havia res. Des de llavors, exili, condemna, repressió de l’estat, 155, recentralització.

Tot i aquests entrebancs, tot i aquests polítics que ens sorprenen i ens confonen cada dia, que es defineixen com independentistes, però no ho són. Malgrat tot i tots, la meva ferma convicció és ferma, la independència catalana i el naixement d’una República és factible, és necessària per sortir del conjunt de vulgaritat, mesquinesa, submissió i poc desenvolupament que impregna l’estat espanyol. Mai més autonomisme, un autonomisme que és fals, un autonomisme supeditat un estat que és irreformable, supeditat a tot allò del qual volem marxar.

maimesautonomisme2 La gent hi és, ens manca el detonant que ens torni a fer creure. Pot ser la tornada del MHP Puigdemont a Catalunya? Pot ser-ho, és l’únic que ha dit clarament que es va equivocar al no tirar endavant la República. Però no n’hi ha prou amb la seva tornada, hauria de tornar a fer la revolució, el temps de fer política amb l’estat és un engany, és perdre el temps. JxC no sembla un partit per liderar la revolució.

Pot ser per aconseguir ampliar la base d’ERC? Podria ser, però mai amb els seus dirigents actuals, no amb el Junqueras, Aragonés, Maragall, Rufián, Tardà, etc. Ells tenen segrestat el partit, les seves bases i la seva militància. No volen la independència, ells només anhelen convertir-se en les noves elits autonomistes. Des de dins del partit han d’iniciar una revolució per canviar-los.

Pot ser amb un augment de vots per la CUP? Com no els entenc, crec que de cap manera. La CUP mai està a l’hora de fer, amb la CUP no es pot comptar per a construir, i tampoc a l’hora de destruir, mal que ens dolgui a tots, és el que s’ha demostrat.

Pot ser fent partícips als Comuns? No, ni en broma. És un partit espanyolista. És un partit de propaganda i fum. Diuen que faran i no fan res.

La legitimitat política del dret a decidir la tenim, la força de la majoria també, el descontentament social de continuar a l’estat creix, ens aturen els partits, ens calen altres disposats a seguir una estratègia militar amb l’estat i fer política de forma interna. L’estat mai negociarà, mai dialogarà, l’única manera és aconseguir el control dels espais de poder formal i fer-lo retrocedir de les seves posicions, impedint maniobres contraofensives.

maimesautonomisme3 Estem dins d’un contrast profund entre legitimitat i legalitat, no té cap sentit pretendre acotar el dret a decidir dins els marcs legals actuals, ja que precisament són aquests els l’impedeixen. Aquí es tracta d’entendre que és el poble català qui es vol desfer de la dominació espanyola, no té lògica limitar la nostra acció a les normes que són causades per aquesta dominació. Cal desobediència, sense desobediència no hi haurà victòria. No hi ha alternativa.

Donat que el poder polític és incapaç de materialitzar la voluntat popular, el poble ha d’iniciar un nou pols al govern autonomista per evitar que es produeixi un nou pacte entre elits, hem de traspassar de nou les línies vermelles i tenir la iniciativa política per marcar el full de ruta, per a desbordar l’estructura dels partits actuals i desbordar les institucions impedint que el vell poder, el poder que no volem, romangui estable i apoltronat en els fonaments de l’autonomisme.

En aquest context, és imprescindible una institucionalització alternativa i que representi directament els interessos del canvi, contraposat a les velles estructures. Una institucionalització que vingui dels municipis i barris catalans, que vagi consolidant un fort entramat financer, social i cultural, aliè al de sempre.