LA INFLACIÓ JA ÉS AQUÍ I S'HI QUEDA

 

inflacio1

Aquesta setmana, toca article econòmic.

Qui s'imaginava fa només dos anys que un virus posaria de genolls tota la població del planeta Terra.
Qui s'imaginava fa un any, que ara com ara hauríem d’afrontar colls d’ampolla provocats per la manca d’abastiment a escala mundial, des de sofisticats microxips, passant per peces industrials fins a les matèries primeres.

Qui s'imaginava fa mesos, que la inflació hauria escalat fins a arribar al nivell que ho ha fet. La inflació ja és aquí i s'hi queda. El perill inflacionari fa temps que hi és, malgrat els silencis, les conxorxes negacionistes i el maquillatge que li apliquen per treure-li importància enfront l’opinió pública, venent-ho com un problema transitori, que alguns ja el comencen a concebre com a transitori de llarga durada.

Doncs, ni transitori, ni transitori de llarga durada, la inflació ja ha arribat, som davant d’un problema permanent, d’un problema estructural per una raó bàsica, de fons, i directament proporcional com és el canvi demogràfic i l’envelliment de les societats occidentals i de la Xina, que deriva en un augment del consum versus la producció; en contraposició al moviment deflacionista que en els darrers anys ha motivat la globalització i la incorporació massiva de milions de persones com a factors productius, sobretot procedents de les economies emergents.

inflacio2La "crisi de la Covid" ha ajudat a provocar la tempesta perfecta. Tal i com han anat les coses, no tocava parlar d’inflació i de polítiques antiinflacionistes, no era políticament correcte fer-ho. No era procedent desincentivar el consum en un moment de pànic, sobre el què es plantejava què passarà, quan la gent temia pels seus llocs de treball i la seva supervivència. Llavors calia injectar una quantitat ingent diners perquè la crisi sanitària no afectés més del que estava afectant. Quan vam despertar de les urgències de la crisi, el problema de la inflació hi era, la situació de la Covid el va tapar, però ara el problema ha crescut i ja no només tenim davant la punta de l’iceberg, comencem a veure la glacera sencera.

El preu de l’energia és l’indicador més evident per la ciutadania, amb l’augment més accentuat de tots, amb un índex de creixement de més del 50%, rera el qual venen molts d’altres entre els que destaquen els aliments frescos. Ara que el problema és visible per tots, surten les veus no autoritzades, de polítics i economistes a sou, que comencen a treure l'importància d'aquest problema tant greu, i, fins i tot, comencen a dir que la inflació no és sempre dolenta, i s'atreveixen a dir, que a vegades és desitjable.

No us deixeu enganyar perquè volen fer-ho!: La inflació és la pitjor amenaça econòmica actual. Representa la pèrdua de poder adquisitiu a les rendes familiars, té costos molt significatius per una gran part de la població, és nefasta per l’estalvi, per l’estabilitat monetària i la financera.

inflacio3Amb inflació a dalt de l’escenari es desencadena el cercle viciós: Les persones reclamaran lògics augments de sou per equiparar-se amb l’augment del nivell de la vida i no minvar el seu poder adquisitiu, acció aquesta que continuarà produint un augment de la inflació. També augmenta més la despesa pública, a l’adaptació de sous de funcionaris i de pensionistes, i això si no comptem amb la corrupció que se'n deriva pels que cobren per a no treballar.

A més a més, considerant que els salaris mitjans, a l’estat espanyol, no han pujat significativament en els darrers anys, l’augment de consum privat que mostren els índexs econòmics només ha pogut ser finançat per l’increment del deute privat. Quina repercussió tindrà doncs un augment dels tipus d’interès? Fet amb la intenció que la balança de la producció no augmenti la desproporció amb la balança del consum. Nefast!. El problema rau en que la productivitat dels treballadors de l’estat espanyol és insuficient per mantenir el poder adquisitiu dels seus treballadors, cosa que posa de manifest els greus problemes de l’economia espanyola.

inflacio4Aquest problema, per extensió també ho és per a moltes de les economies occidentals, que davant d’una situació d’extrema gravetat abaixen el cap o l’amaguen sota l’ala per a no veure el que hi ha davant.

La recuperació econòmica depèn del com afrontem aquest problema, un problema que és de tots, però que ningú sembla voler assumir, i que no es pot tractar de la mateixa manera com s’ha fet en altres moments de la història. La inflació ja és aquí i s'hi queda.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya