GUERRA DE GAVINES

 

guerradegavines1

Més enllà de la Guerra d’Ucraïna, que és la que més ens ocupa i ens preocupa, aquesta setmana també ha estat marcada per la crisi a la cúpula del PP, la guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, la guerra de gavines, o guerra d’albatros, com els peperos s’afanyen sempre a matisar i corregir.

La lluita pel poder entre Casado i Ayuso, entre Gènova i Sol, és una història acarnissada de lluita de poder, un relat de corrupció, de traïcions, de maquinacions, d’espies, de manipulacions, de contractes assignats a dit, de comissions pagades amb diners públics. Però el més preocupant de tota aquesta història, no és que es treguin els ulls dos dirigents d’un partit franquista i reaccionari, el problema de què està passant al PP és que després de veure la llum un cas de corrupció com una catedral, en plena pandèmia, quan la gent de tot l’estat patia i moria, la presidenta de la Comunitat de Madrid afavoria contractes i enriquia sense escrúpols ni vergonya al seu germà.

guerradegavines2Madrid, el PP, i tot l’estat té un gran problema amb la corrupció, i aquest va a pitjor. Els casos de corrupció d’antics presidents de la comunitat de Madrid, com Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i Ignacio González, almenys els van portar a presentar la dimissió dels seus càrrecs. La diferència està en el fet que, ara assistim atònits, a què davant d’un nou possible, i molt probable, cas de corrupció, com el que afecta Díaz Ayuso, la dimissió (encoberta, però dimissió) provocada no sigui la seva, sinó la del mediocre i poc carismàtic president del partit, humiliat públicament per la propaganda de la comprada premsa mesetària amb connivència amb les elits madrilenyes, i apunyalat per l’esquena pels seus companys davant de tothom.

Barruts i pocavergonyes campen i manen per diferents institucions de l’estat. No els importa fer neteja. No els importa cap mena de valors. Aviat ningú parlarà del germà de l’Ayuso. Les ombres mafioses, el tràfic d’influències, els intercanvis de favor, les complicitats amb el poder, sempre han estat i hi seran amb el PP, un partit creat per mantenir i conservar la corrupció, un partit fet i evolucionat a les clavegueres de l’estat, l’estat a l’ombra que domina els tribunals, que controla la policia, l’exèrcit i els mitjans de comunicació.

guerradegavines3Pablo Casado ja no servia, la seva incapacitat no venia de la sospita de títols i un màster regalat, venia per ser un perdedor que estava acumulant moltes derrotes. A Catalunya el PP no existeix, al País Basc va perdre malgrat aliar-se amb Ciudadanos, i ara, a les recents eleccions de Castella i Lleó, malgrat guanyar, no va obtenir la victòria esperada i la majoria absoluta que les enquestes fa unes setmanes li donaven com a segura. Havia de pactar amb Vox, i s’hi negava. Els comptes no surten, el PP no suma prou sense el partit de la ultradreta, ni per Castella i Lleó, ni quan toqui fer-ho a les eleccions generals de l’estat.

guerradegavines4És en aquest punt, quan les gavines veuen escassejar l’aliment del poder, present i futur, no dubtant en convertir-se en gavines carronyeres i cruspint-se a un dels seus, no els ha costat gaire, Casado els hi era un destorb. L’escàndol dels germans Díaz Ayuso, sembla que no acabaran en res, però ha de passar un temps i s’ha d’apostar per una tercera via, la del gallec Alberto Núñez Feijóo, un pragmàtic i experimentat dirigent, que és president de la Xunta de Galícia des del 2009, i que serà qui haurà de tancar i recosir les ferides del seu partit, així com combatre l’extensió de Vox dins de la seva franja de votants natural.

Serà Feijóo un pedaç? Tindrà continuïtat? Tot depèn, si la seva imatge es manté com guanyadora, tindrà moltes oportunitats. No importarà si és amic d’un narcotraficant de cocaïna, tampoc si la seva germana treballa en una empresa que va rebre un rècord d’adjudicacions per part de la Xunta abans del seu ascens com a directora, ni si els parats han augmentat dins del seu territori, ni si els mitjans gallecs estan segrestats per la Xunta, ni si s’han retallat recursos sanitaris.

Tot és vàlid per tenir el poder. Tot s’hi val.

 

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya