EconomiaCAT
DEL ROMANTICISME AL PRAGMATISME CATALÀ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LA TOSSUDA REALITAT
Arribarem a la Independència de Catalunya, però no ho farem per la via del glamurós romanticisme d’uns pocs, hi arribarem per la via pragmàtica de molts.
Independentistes de tota la vida, de “pota negra”, de l’època anterior a la majoria absoluta d’Aznar, no hi ha tants. Aquests independentistes romàntics, malgrat tenir molta raó en les seves idees i plantejaments, estaven generalment molt marcats per elements folklòrics i bastant allunyats de la realitat del moment. A la societat catalana del postfranquisme, l’independentisme era una tendència menor, la realitat majoritària era que hi havia una part de gent amb sentiment nacionalista i un altra part de gent que no tenia cap problema per conviure amb les dues identitats, l’espanyola i la catalana.
A mesura que van passant els anys, la gent es culturitza, estudia i investiga més, viatja més, s’aprenen idiomes i es contacta amb persones de diferents llocs del món, s’obre la ment, i molta d’aquella gent espanyola i catalana a la vegada, s’adona que Espanya és un llast, és el passat que pot impedir afrontar millor el present i el futur.
Els nacionalistes catalans passen a ser independentistes més fàcilment. Altres, els no nacionalistes, en molts casos per un tema emocional es retenen, intenten canviar certes simbologies espanyoles, certs imaginaris, certes tradicions, certs pensaments, però llavors és quan l’España rància i el seu ancestral aparell de poder no els hi dóna opcions, els expulsa amb violència, no els escolta, ni els intenta integrar, simplement se’ls considera com a mal espanyols perquè no són el seu perfil d’espanyol, perquè no pensen com ells, perquè no es sotmeten al reaccionari i nostàlgic discurs nacionalista basat en arrels inventades del franquisme.
Ets un mal espanyol si no acceptes i combregues amb un monarca borbònic, un fatxa colpista descendent d’una dinastia històrica de colpistes incompetents i degenerats, que es pensa que l’estat és la seva finca i fa el que vol. Ets un mal espanyol si llegint, escoltant o veient els seus mitjans de comunicació, quedes escandalitzat per la seva manipulació, la manca de pluralitat i de veritat. Espanya ha tornat a la foscor, a les tenebres, a l’amenaça i a la por dels molts hereus de Torquemada que hi campen per l’estat.
Els espanyols que refusen aquesta barbaritat, que són molts, que no s’identifiquen amb aquest retorn a temps pretèrits, amb aquesta manca de democràcia i llibertat, desgraciadament observen i assumeixen que no hi ha cap alternativa pel canvi, han vist en repetides ocasions com l’esquerra espanyola perdia massa oportunitats, han estat al govern i no han fet res. Sense identitat alternativa, han de tragar, però afortunadament bascos, catalans, i potser gallecs, tenim una sortida.
Davant del rebuig i l’exclusió espanyola de poder, tries la independència i la identitat catalana com millor opció, alguns per convicció i altres per eliminació de la identitat espanyola. La identitat catalana deixa de ser una opció folklòrica de ratafia, sardanes i castellers, deixa de ser de pedra picada per passar a ser un moviment cosmopolita modern més concebut per treballar dinàmicament i col·lectivament en la construcció positiva d’una nova i còmoda identitat de futur, no per seguir ancorat i estar presoner de les velles idees del passat.
Passem del romanticisme al pragmatisme català. El moviment social democràtic independentista català no para de créixer, accelera constantment, cada vegada és més gran, augmenta el nombre de representants institucionals, augmenten els vots, les noves generacions més desacomplexades i més culturitzades s’hi apropen més i més malgrat el bombardeig repressiu per terra, mar i aire al que és sotmès pels poders espanyols que exerceixen una guerra soterrada, cada vegada més visible, d’Espanya contra Catalunya, d’una Espanya dominada per l’ideari del Valle de los Caídos. Una guerra més dura i violenta a cada pas endavant que fem, i no deixarem de fer perquè ens va tot.
Les repúbliques llatinoamericanes, Filipines, Portugal, Holanda i altres indrets anteriorment van seguir aquest camí. La gent d’aquests indrets no eren espanyols, la força i la brutalitat els va reprimir en períodes de temps més o menys llargs, però la força mai els va convertir a espanyols, emocionalment si ho van ser algun dia, ho van deixar de ser, van fer que s’allunyessin cada cop més. Policies pegant al poble, banderes espanyoles de grans dimensions i les mentides procedents de fora de Catalunya, no eviten que la gent de dins vegi la realitat com és i es vagi perdent la confiança.
Cal il·lusió, cal persistència, cal valentia, cal lideratge. Arribarà més aviat que tard, la gent desbordarà a tot i tothom que no ho vulgui entendre i lluitar-hi. El fenomen és imparable i es diu independència.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
