EconomiaCAT
BOMBOLLA I REALITAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BOMBOLLA I REALITAT
Hi ha una clara diferència entre viure la realitat i viure la teva realitat.
Viure la realitat són les més de 400 mil persones que van anar a la manifestació de La Diada i l’ambient que es respirava de nou, viure la teva realitat és impulsar, assistir i creure en taules de diàleg humiliants i inexistents.
Viure la realitat és admetre la violència i repressió de totes les institucions espanyoles contra els catalans, viure la realitat és combatre aquesta repressió, viure la teva realitat és pactar amb aquestes.
Viure la realitat és lluitar com sigui per la Independència, viure la teva realitat és intentar negociar políticament els termes d’aquesta amb el govern espanyol.
Viure la realitat és admetre que Espanya és i serà una nació sangonera pels catalans, que només ens vol com a factors de producció per a desviar els beneficis a altres indrets, viure la teva realitat és voler pactar uns pressupostos sabent que després mai s’acompleixen.
Viure la realitat és entendre que Catalunya és una colònia molesta pels espanyols, viure la teva realitat és pensar que des d’Espanya ens veuen com un poble històric i diferent, un poble al que volen respectar.
Viure la realitat és entendre que Espanya mai canviarà, viure la teva realitat és pensar que pots canviar a Espanya.
Viure la realitat és treballar per aconseguir el que volem, la República Catalana, el referèndum ja el vam fer i vam guanyar, viure la teva realitat és voler seure amb qui no vol fer-ho i sense aconseguir-ho a parlar en va d’amnistia i referèndum.
Viure la realitat és considerar que des d’Espanya faran el que faci falta per evitar la independència de Catalunya i el naixement de la República, viure la teva realitat és considerar que només amb un somriure ho aconseguirem.
Viure la realitat és considerar a Espanya l’enemic acèrrim, viure la teva realitat és considerar que podem ser amics.
La gent hi és, hi som, sabem perfectament quina és la realitat, sabem distingir entre bombolla i realitat.
Els polítics són els qui viuen dins una bombolla, cada cop més aïllats del poble que els vota, cada cop més allunyats de la realitat que la resta veiem, cada cop se senten més incòmodes, més estranys i més insegurs entre nosaltres, es converteixen en una classe marginal que perd la percepció del que passa al seu voltant, viuen degradats a la seva realitat dins d’una bombolla amb gruixudes i opaques parets, una bombolla daurada que s’han construït amb els nostres vots, els nostres esforços, les nostres il·lusions i els nostres diners.
Dins la bombolla, viuen només la seva realitat, no ens veuen perquè no ens volen mirar. No ens escolten perquè es tapen les orelles davant els comentaris dels seus compatriotes que no els hi riuen les gràcies. No ens parlen perquè pensen que no hi ha res a parlar amb nosaltres. Només parlen, s’escolten i els miren els uns als altres, entre ells.
Viure sempre dins la bombolla, en el seu món, viure sense veure’ns, sense escoltar-nos i sense parlar-nos té el seu preu, els impossibilita per parlar en el nostre nom, estan deslegitimats per a fer-ho.
No volen parlar, ni escoltar, ni mirar el que la gent vol i els reclama; quin dret tenen doncs per parlar i molt menys de pactar amb repressors i carcellers a cap taula de diàleg? Cap.
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
