EconomiaCAT

I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: INTERNACIONAL; Publicat el 04 Juliol 2022

I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN

A la festa hi convido jo, però la paguen ells.

Es calcula que tot el muntatge i la parafernàlia de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid ha costat més de 50 milions d’euros, pagats amb diners públics de l’estat espanyol, és a dir, pagats per nosaltres, dels nostres impostos com a contribuents, diners que deixaran d’anar a l’educació, a la sanitat, a la investigació i a la inversió en noves infraestructures.

Ara que la festa ha acabat, ara que les llums s’han apagat, queda recollir la brossa i tornar a la realitat. Ens queda un context molt fosc, ple de moltes incerteses, de manca d’estabilitat, de retorn a la guerra freda, de súperinflació que pinta molt malament, i sobretot, d’una súperrecessió a dos anys vista com a màxim.

I l’OTAN? Narinan, narinan, narinan, com cantaven els de La Trinca. Mentre el món ho passarà malament, l’OTAN acaba d’aprovar a Madrid un nou “concepte estratègic”, que no és res més que una forma eufemística de dir-nos que per a justificar noves guerres no caldrà buscar arguments, que no caldrà l’aprovació ni el debat parlamentari de cadascun dels països socis per a intervenir, que cal augmentar la despesa per a militaritzar-nos, comprar més pistoles, més canons i més armes de nova generació, això sí, en nom de la pau, de la llibertat i de la democràcia.

Quina pau?, quina llibertat?, i quina democràcia? La impulsada precisament pels que tenen a la presó a Julian Assange per denunciar actes contra la pau, la llibertat i la democràcia. Pau, llibertat i democràcia amb regles, però on només valen les seves regles. Regles que són les úniques que s’han de seguir i complir, erigint-se l’OTAN en garant, xèrif i jutge absolut d’aquestes, com el braç armat dels que volen continuar controlant el món.

Ells provoquen el perill, i després ell mateix ens volen salvar. I ho fan amb els nostres diners i que prèviament hem generat, utilitzant-los per a pagar les factures del lobby armamentístic. Hem de recordar que va ser l’OTAN qui va es va expansionar cap a l’est, això no justifica a Putin, Putin és culpable, molt culpable, però també els hi ha representat la coartada perfecta per a preservar l’imperi de la por i per a renovar una aliança militar basada en la pèrdua de sobirania, en l’augment de presència i del domini nord-americà a Europa, que ens deixa en una posició més feble, subordinada i més depenent.

Una dependència que no només és militar sinó també per vies de recursos energètics, mentre l’aixeta del gas es tanca des de Rússia, s’obre la que ve dels Estats Units, fet que rendibilitzarà la inversió milionària feta en infraestructures basades en tècniques extractives del fracking en temps d’Obama.

Rússia no té capacitat militar ni tecnològica per combatre a l’OTAN i amenaçar als Estats Units, així i tot, s’ha optat per a dessagnar-la amb l’objectiu de debilitar a la Xina, l’oponent real per a l’hegemonia mundial. Mentre aquestes dues superpotències dediquen recursos a veure “qui la té més gran”, la gestió de reptes de vital importància per a la supervivència i benestar de la humanitat queden aparcats, Europa s’empobreix cada dia més i l'Àfrica entra en una crisi humanitària de dimensions descomunals, que combina una crisi alimentària derivada del tall de subministrament de cereals, una crisi sanitària per una covid descontrolada i una crisi climatològica que genera una sequera infinita a conseqüència del canvi climàtic.

És casualitat? A qui beneficia la guerra? Sens dubte no beneficia a catalans, espanyols, francesos, britànics, belgues ni a cap ciutadà europeu dins de l’OTAN, no beneficia a qui li costa pagar la llum a final de mes, el que passa fam, ni a qui va a buscar un producte al súper i veu que en el mateix embolcall n’hi ha de menys, tampoc beneficia al ciutadà americà del carrer. Aquesta guerra, com sempre, beneficia a les oligarquies, aquesta guerra no va de defensa, va de mercats, va de control per a les matèries primeres, va de poder i de diners.

Diu la lletra de La Trinca:

Dominen el món dues grans potències,

 i tot un garbuix d'interdependències, 

si és que els hem de creure tots volen la pau,

però quan es reuneixen, redeu quin cacau! 

i mentre dialoguen a cops de sabata, 

la resta del món els té per corbata,

 doncs així que es troben les dues nacions, 

a sobre la taula posen els canons, 

I l'Otan? Narinan, narinan, narinan

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

ASSANGE I LES DEMOCRÀCIES

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: INTERNACIONAL; Publicat el 19 Juny 2022

ASSANGE I LES DEMOCRÀCIES

assange1

En lloc d'empresonar els criminals, s'empresona la persona qui ha denunciat els seus crims. I després s’anomenen democràcies...

La ministra d’interior britànica, Priti Patel, ha autoritzat l’extradició de Julian Assange, fundador de Wikileaks, als Estats Units per a ser jutjat dins de la Llei d’Espionatge, un judici injust en un país que l’ha espiat, l’ha intentat matar i ja l’ha declarat culpable abans de fer-se el judici.

Washington i els seus còmplices a Londres i Canberra van junts en aquesta persecució que fa 12 anys que dura i que busca encarcerar un periodista per dir la veritat, per fer el seu treball, per exercir periodisme d’investigació publicant informació d’interès mundial sobre crims de guerra, corrupció i mala praxi dels serveis d’intel·ligència.

Assange no n'és cap d'espia, Assange no ha comès cap delicte, Assange és un periodista. La seva persecució crea un precedent molt perillós, qualsevol periodista a qualsevol lloc del món pot ser processat, detingut i condemnat si el que publica no agrada al govern nord americà, assentant unes perilloses bases per a la llibertat de premsa al món. L’objectiu dels Estats Units no és administrar justícia sinó aniquilar un enemic i donar una lliçó a tots aquells que des d’ara en endavant s’atreveixin a infringir i trencar la norma sagrada d’acusar al seu país de cometre violacions contra els drets humans.

La lluita d’un sol home, que es nega a doblegar-se i sotmetre’s a tot un Imperi és realment la lluita de tots per a llibertat de premsa, els drets humans i la llibertat d’opinió. La seva lluita ens beneficia a tots. En mantenir-se ferm i lluitar sense defallir, Assange ens ha fet veure la gran mentida de les anomenades democràcies lliure del món occidental que parlen molt de drets humans i llibertat de premsa, però que realment només els interessa la desinformació, els seus interessos, la dominació i el control.

Assange i les democràcies. Gràcies a la lluita d’Assange, molts de nosaltres entendrem que som enganyats i manipulats pels governs d’aquestes democràcies, que no ens hem de creure el que ens diguin, que ells són un frau, simplement interpreten un paper per a seguir-nos enganyant, que la seva postura enfront del respecte dels drets humans és només una façana amb un interior totalment buit. Gràcies a Assange, continuem veient la verdadera cara del poder.

Assassins, criminals, torturadors, violents i corruptes brindaran aquests dies per la ministra d’interior britànica, també ho faran els ocupants d’aquell helicòpter armat estatunidenc que reien mentre masacraven i mataven impunement des del cel a civils iraquians desarmats, incloent-hi un fotògraf de Reuters i el seu assistent. Per nosaltres, pels demòcrates de veritat, no els que s’ho fan dir, són temps tristos, però també són temps que ens fan agafar consciència que hi ha molt encara a fer per a netejar aquest món.