EconomiaCAT
INFLACIÓ, RECESSIÓ, INDEPENDÈNCIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
INFLACIÓ, RECESSIÓ, INDEPENDÈNCIA
La independència de Catalunya arribarà.
No vindrà per l’èpica de les grans mobilitzacions ciutadanes en defensa dels nostres drets i llibertats. No vindrà a conseqüència d’un procés racional i de diàleg, i un referèndum democràtic legítim i pactat amb l’estat. No vindrà pel lideratge i grandesa dels nostres polítics, tot al contrari, arribarà malgrat que estan ells.
La independència catalana vindrà per la butxaca, una poderosa raó que afecta joves i vells, que afecta rics i a pobres, que afecta a tothom que visqui a Catalunya.
El mes de gener, vam publicar l’article “LA INFLACIÓ JA ÉS AQUÍ I S'HI QUEDA”. Malauradament, no ens vam equivocar, la inflació no és mai un fenomen temporal, sempre, sempre, sempre, la inflació té una tendència a enquistar-se, parasitant les economies de forma permanent.
L’augment dels preus s’ha produït per efecte de la pandèmia, per un costat ha disminuït l’oferta i per l’altre s’ha augmentat la demanda. La conseqüència que hi hagi pocs béns i que hi hagi molta gent que en vol comprar, és la inflació.
L’oferta ha baixat pels confinaments, aquests han evitat que pogués continuar el ritme d’hiperglobalització anterior a la pandèmia, i com a conseqüència, s’han aturat les cadenes de subministrament i s’ha impedit la disposició de productes o components per a la venda en la mateixa mesura prepandèmia.
La demanda ha augmentat molt en la pandèmia. Han confluït tres factors que han suposat la tempesta perfecta que justifica l’augment de la demanda. Han augmentat el consum de béns, ha augmentat el dèficit dels governs i també s’ha activat la fabricació i la impressió de diners per part del BCE.
Les mesures per a combatre la inflació no són fàcils i menys populars. No s’han aplicat fins ara de forma efectiva, només cal veure les del govern espanyol per a combatre-la. S’ha baixat l’IVA de l’electricitat. S’ha fixat un topall de 40 € el MWh en el cas del gas. S’ha aplicat un subsidi en forma de descompte de 0,20 € per litre de combustible. ES proporciona un xec de 200 € per a les persones més vulnerables. S’ofereix un subsidi que descompte entre el 30% i el 50% el transport públic. Totes elles, no estan encaminades a curar l’origen del mal, la inflació, tot al contrari, són mesures que produiran encara més inflació. Els subsidis i ajudes, no són gratuïts, s’han de pagar i ho pagarem entre tots.
Com a resultat, la inflació augmenta i no deixa d’augmentar. S'han d’aplicar més alts tipus d’interès com a fórmula econòmica per aturar-la, però no hi terme mitjà, si ens quedem curs en el tipus d‘interès, no aconseguirem res, cal ser més dur i aplicar tipus alts.
Inflació, rescissió, independència. Per què?
Davant una situació de tipus d’interès molt alts, es deixen de comprar coses a crèdit, les empreses venen menys i han de començar a acomiadar. La gent te més inseguretat i menys poder adquisitiu, deixen de comprar, cau el consum i es genera la crisi econòmica, la recessió.
En una situació de recessió, cal endeutar-se per a subsistir, i aquí vindrà el gran problema per a l’estat espanyol.
Espanya ja ha sigut rescatada una vegada, i no va fer els deures. Després de la crisi del 2008, a Espanya li van injectar quantitats ingents de diners, diners que el BCE va imprimir pràcticament sense cost per a comprar deute. Espanya mai ha tornat aquests diners, mai ha aplicat factors correctors estructurals per a tornar-los quan la crisi va acabar. Al contrari, Espanya es va gastar els diners comprant arsenals militar, apujant el salari als membres de la casa reial i altres bestiesses similars.
Les economies nord-europees van posar els diners i tenen memòria com és lògic, van ser enganyades una vegada pels governants espanyols i dubto que es deixin tornar a enganyar tan fàcilment, dubto que tinguin la predisposició de tornar a deixar diners sense posar condicions i sense exigir garanties i mesures, és a dir, retallades, que aquesta vegada no serien aplicades posteriorment al acabar la crisi sinó que serien d’aplicació immediata.
Si persisteix la inflació, que persistirà, la recessió arribarà, l’impacte a l’estat espanyol serà molt fort, tornarem a sentir parlar de les primes de risc i altres aspectes que poden portar a la fallida tècnica de l’estat, i és en aquest moment en el qual tindrem una oportunitat única, davant un estat debilitat, per a proclamar la República Catalana i trencar, perquè no hi haurà un altra opció, amb l’estat espanyol per sempre.
Espanya, repressió i recessió. Catalunya, no sabem el que ens depara.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
I L’OTAN? NARINAN, NARINAN, NARINAN
A la festa hi convido jo, però la paguen ells.
Es calcula que tot el muntatge i la parafernàlia de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid ha costat més de 50 milions d’euros, pagats amb diners públics de l’estat espanyol, és a dir, pagats per nosaltres, dels nostres impostos com a contribuents, diners que deixaran d’anar a l’educació, a la sanitat, a la investigació i a la inversió en noves infraestructures.
Ara que la festa ha acabat, ara que les llums s’han apagat, queda recollir la brossa i tornar a la realitat. Ens queda un context molt fosc, ple de moltes incerteses, de manca d’estabilitat, de retorn a la guerra freda, de súperinflació que pinta molt malament, i sobretot, d’una súperrecessió a dos anys vista com a màxim.
I l’OTAN? Narinan, narinan, narinan, com cantaven els de La Trinca. Mentre el món ho passarà malament, l’OTAN acaba d’aprovar a Madrid un nou “concepte estratègic”, que no és res més que una forma eufemística de dir-nos que per a justificar noves guerres no caldrà buscar arguments, que no caldrà l’aprovació ni el debat parlamentari de cadascun dels països socis per a intervenir, que cal augmentar la despesa per a militaritzar-nos, comprar més pistoles, més canons i més armes de nova generació, això sí, en nom de la pau, de la llibertat i de la democràcia.
Quina pau?, quina llibertat?, i quina democràcia? La impulsada precisament pels que tenen a la presó a Julian Assange per denunciar actes contra la pau, la llibertat i la democràcia. Pau, llibertat i democràcia amb regles, però on només valen les seves regles. Regles que són les úniques que s’han de seguir i complir, erigint-se l’OTAN en garant, xèrif i jutge absolut d’aquestes, com el braç armat dels que volen continuar controlant el món.
Ells provoquen el perill, i després ell mateix ens volen salvar. I ho fan amb els nostres diners i que prèviament hem generat, utilitzant-los per a pagar les factures del lobby armamentístic. Hem de recordar que va ser l’OTAN qui va es va expansionar cap a l’est, això no justifica a Putin, Putin és culpable, molt culpable, però també els hi ha representat la coartada perfecta per a preservar l’imperi de la por i per a renovar una aliança militar basada en la pèrdua de sobirania, en l’augment de presència i del domini nord-americà a Europa, que ens deixa en una posició més feble, subordinada i més depenent.
Una dependència que no només és militar sinó també per vies de recursos energètics, mentre l’aixeta del gas es tanca des de Rússia, s’obre la que ve dels Estats Units, fet que rendibilitzarà la inversió milionària feta en infraestructures basades en tècniques extractives del fracking en temps d’Obama.
Rússia no té capacitat militar ni tecnològica per combatre a l’OTAN i amenaçar als Estats Units, així i tot, s’ha optat per a dessagnar-la amb l’objectiu de debilitar a la Xina, l’oponent real per a l’hegemonia mundial. Mentre aquestes dues superpotències dediquen recursos a veure “qui la té més gran”, la gestió de reptes de vital importància per a la supervivència i benestar de la humanitat queden aparcats, Europa s’empobreix cada dia més i l'Àfrica entra en una crisi humanitària de dimensions descomunals, que combina una crisi alimentària derivada del tall de subministrament de cereals, una crisi sanitària per una covid descontrolada i una crisi climatològica que genera una sequera infinita a conseqüència del canvi climàtic.
És casualitat? A qui beneficia la guerra? Sens dubte no beneficia a catalans, espanyols, francesos, britànics, belgues ni a cap ciutadà europeu dins de l’OTAN, no beneficia a qui li costa pagar la llum a final de mes, el que passa fam, ni a qui va a buscar un producte al súper i veu que en el mateix embolcall n’hi ha de menys, tampoc beneficia al ciutadà americà del carrer. Aquesta guerra, com sempre, beneficia a les oligarquies, aquesta guerra no va de defensa, va de mercats, va de control per a les matèries primeres, va de poder i de diners.
Diu la lletra de La Trinca:
Dominen el món dues grans potències,i tot un garbuix d'interdependències,
si és que els hem de creure tots volen la pau,
però quan es reuneixen, redeu quin cacau!
i mentre dialoguen a cops de sabata,
la resta del món els té per corbata,
doncs així que es troben les dues nacions,
a sobre la taula posen els canons,
I l'Otan? Narinan, narinan, narinan
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
