EconomiaCAT

MÉS QUE UN CLUB, MESSI QUE UN CLUB

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 30 Agost 2020

MÉS QUE UN CLUB, MESSI QUE UN CLUB

Soc culé, i molt.

Però ha arribat un punt de la meva vida en el que miro futbol per a passar-m'ho bé, per a gaudir, per a generar endorfines i ser feliç. És clar que sempre vull que guanyi el Barça però no en tinc prou amb això. En els darrers tres anys, he de confessar que m’he avorrit com una ostra en quasi tots els partits que he vist del Barça i que han estat quasi tots els que ha jugat, fins i tot, m’he quedat adormit en algun(s) d’ells davant la TV. Els darrers partits de la Lliga, vaig decidir a consciència no veure’ls, per primera vegada hi renunciava, i no sabeu la satisfacció de haver-ho fet, l’alegria d’haver aprofitat el temps en fer alguna cosa més útil que seguir un espectacle en decadència.

Em vaig divertir fa pocs dies veient el Bayern jugant contra el Barça. Em vaig divertir fa poc més d’un any veient el Liverpool. Pateixo i m’entristeix com el Barça és apallissat per aquests equips, però en gaudeixo del futbol dels contraris. Aquests equips són divertits i no tenen a Messi. Em diverteix Messi, però no el nostre equip.

Vaig ser futbolista fins que els lligaments m’ho van permetre, vaig jugar tres anys a les categories inferiors del club, entre d'altres. M’encanta el futbol però no aquest futbol. El futbol és un esport d’equip, no un esport on cadascú va a la seva. El futbol es juga corrent molt, pressionant, anticipant-se, contactant dur amb el contrari, tot el contrari del que es veu en els partits actuals del Barça. El futbol és tàctica, capacitat física, tècnica i mentalitat combinades, quatre coses que li manquen a l’equip des de fa temps. messi2

És evident que la gestió d'en Bartomeu ha sigut nefasta pel club. Ell n'és el màxim responsable de haver convertit l’equip que feia el joc més bonic i divertit del món en un equip covard, previsible i molt avorrit. Ha sigut incapaç de realitzar un equip guanyador al voltant del jugador 10. Ha gastat diners en fitxatges que no s'ho valien. Ha creat inestabilitat i augmentat la divisió interna. És el pitjor dels comunicadors. Sota el seu mandat, la pedrera ha perdut la seva essència com a font continuada de talent pel primer equip. Etc...

En Bartomeu és el principal culpable del desgavell i principal causant del declivi, però no n'és l’únic. El pitjor que ha fet és haver tingut por dels jugadors, als qui ha preferit donar un poder que mai havien d’haver tingut, i Messi menys. El futbol és un esport, però a nivell professional és sobretot un espectacle, com ho és el cinema. Us imagineu un actor estrella incidint a tots els aspectes d’un film, us imagineu al Harrison Ford o al Leonardo di Caprio triant el repartiment d’una pel·lícula, imposant el director, buscant les fonts de finançament, establint les polítiques de promoció, fent el guió... Seria un desastre, oi? Doncs el mateix. L’actor sap i és bo fent d’actor, pot ser el millor amb diferència però ha de fer el que sap i no dedicar-se a les altres coses.

Més que un club, Messi que un club. La figura global de Messi, ha fet que el club i els seus dirigents el situïn en un altar, un altar que segurament mereix per cada gol que ha fet i que en són molts, per cada victòria important aconseguida, per cada falta que ha llançat magistralment, per cadascun dels milers de fintes realitzades als rivals, per cada minut que ha jugat de blaugrana. Mereix l’altar però només com a jugador i no com a “amo i senyor” per a condicionar i decidir sense limitacions la resta d’aspectes del club, un club que ja ho era “més que un club” abans de Messi i que ho seguirà sent quan aquest marxi.

messi3
El Barça ha fet història, de la mà, i sobretot dels peus de Messi, reconegut mundialment, però la relació no ha anat només en un sentit, el Barça l’ha fet gran a ell, i no únicament per les injeccions que li va pagar per créixer físicament, també pel seu creixement com a futbolista, com a ídol universal. El binomi ha funcionat a conveniència de les dues parts.

El Barça no és Bartomeu, Messi precisament ho sap perquè porta 20 anys a la casa. Potser Bartomeu mereix un fred burofax enviat pel bufet Cuatrecases, potser ell mereix que Leo vulgui marxar gratis, però el Barça no, la gent que ha cridat cada partit el seu nom a l’estadi, la gent que sempre ha estat al seu costat quan a l’Argentina el tractaven de “pecho frío”, de perdedor i de fracassat no ho mereix, com tampoc mereixen el trist espectacle de Lisboa.

Creieu-me quan dic que a cap equip li marquen 8 gols en un mateix partit excepte si hi ha una diferència tècnica molt i molt gran, que no és el cas, o si se’ls deixen marcar, sigui de forma activa o per passivitat. Cosa que em porta a pensar que els mateixos que han aportat moltes vegades solucions, i Messi com a capdavanter i màxim exponent d’aquestes solucions, ara s’han convertit en part del problema. S’han deixat els jugadors apallissar pel Bayern? No ho sé, però el que és segur és que no van fer res, res de res, per evitar-ho.

Adéu, Messi. Marxa amb tot el respecte, el respecte que tu i els teus “amiguets” sembla no heu tingut en els darrers temps, una pena. Marxa però no de gratis. Marxa deixant la bossa ben plena de diners, igual que te’ls has guanyat abans amb el teu futbol, no amb la teva governança i influència.