EconomiaCAT

BENVINGUT O MALAVINGUT 2019

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: INTERNACIONAL; Publicat el 14 Gener 2019

BENVINGUT O MALAVINGUT 2019

Acabem de començar l’any i és el moment de començar a valorar els potencials riscos i amenaces econòmiques que ens podem trobar, fent-ho des d’una doble perspectiva: el deute públic i la guerra comercial. Benvingut o malavingut 2019.

Respecte al primer punt, el deute públic, en aquest mes de Gener, el BCE ha anunciat que deixarà d’injectar diners al sistema financers, cosa que suposa un punt d’inflexió a les polítiques de flux continuat de diners, seguides fins ara pel Banc Central Europeu, i que han anat en la seva major part a comprar deute públic sobirà i al rescat bancari encobert, a comprar bons dels governs de la UE per garantir la continuïtat d’aquests en la zona euro. Al trepitjar l’accelerador del crèdit, els governs han pogut capejar la recessió, i fins i tot continuar amb el seu creixement, però han hipotecat el seu futur econòmic, ja que quan arribi la desacceleració, no hi haurà marge per augmentar la despesa pública, reduir impostos i baixar els tipus d’interès, mesures que serien necessàries prendre per sobreviure i que d’altra forma faran que la nova recessió sigui més pronunciada.

El món es deu a si mateix el 225% del seu PIB, viure a crèdit pot ser una solució eventual però sembla que hem traspassat totes les línies vermelles i ara vivim dins d’una bomba de rellotgeria de grans dimensions, en la que Espanya té tots els números en ser dels primers a petar. Està a la cua europea de recuperació de dèficit. Cada ciutadà de l’estat espanyol paga a prop 900 euros anuals en contribució del deute de l’estat, i encara en deu quasi 25 mil euros més. No és suportable, és impagable aquest deute.

Per altre costat, els governs que advoquen per polítiques d’eliminació de dèficit i estalvi en els moments de bonança estan condemnats a ser impopulars i a perdre les eleccions, la gent no ho entén i no vol mirar ni recordar, només serà possible fer-ho quan la bomba està a punt d’explotar, però llavors ja és massa tard.

Estem en un bucle molt perillós, necessitem créixer per pagar el deute antic, però creixem mitjançant més endeutament. El deute és una droga que ens fa temeraris i no ens deixa ser prudents, però que com la droga, és un engany que ens farà menys sobirans, menys independents.

Respecte al segon, a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, tothom hi parla i tothom hi està pendent. L’augment de polítiques aranzelàries, que ja van començar de forma no violenta en el 2018, poden acabar tenint el seu impacte el 2019, en un efecte de desacceleració dels volums de comerç i de l’economia mundial, malgrat la treva actual entre ambdós països respecte a les seves diferències comercials.

Per Trump, la guerra comercial és una solució pel dèficit comercial dels EUA, per qui les facilitats que es donen a determinats països que exporten als EUA és un llast per l’economia del país, igual que ho és deixar morir una part de la indústria nacional com la siderúrgia, però sembla no ser conscient de l’amenaça i la recessió econòmica que provocarien aquestes mesures tan proteccionistes mundialment parlant, però també per l’economia americana, produint inflació als EUA donat per un encariment dels bens de consum importats des de l’exterior.

Per Europa i concretament per Alemanya, el seu motor, la Xina és un important destí de les exportacions, qualsevol caiguda en el seu creixement tindria conseqüències directes, ja que tota l’economia està molt interrelacionada al ser globalitzada.

En fi, aquest són els dos grans perills mundials en l’economia del 2019: una economia que continua en crisi, la tercera etapa d’una crisi que va començar a l’any 2008 i que no acaba, on el millor que pot passar és que no s’afegeixi cap desgràcia més.