CENSURA A TV3, NO ÉS LA NOSTRA

 

censuratv3

Ai! la censura! Ai! la censura!

valga'm Déu quina tortura!

...així començava la canço “Homenatge” de La Trinca.

El final de la dictadura franquista i de les moltes persecucions i prohibicions que havia sofert la llengua i la cultura catalanes, va comportar la necessitat de disposar d’una eina essencial per a la seva recuperació. En aquest context va néixer TV3, la nostra. Amb programació pròpia, es tractava de tirar endavant un projecte lliure i viu amb un objectiu molt noble i ambiciós.

Però, amb el temps, l’objectiu inicial de TV3, com també de Catalunya Ràdio i d’altres canals afins a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’objectiu es va anar diluint, espatllant-se fins la seva pèrdua total. TV3 ha deixat de ser lliure, comportant-se els seus dirigents com a vulgars censors, com es demostra en els fets d’aquesta setmana i l’acomiadament fulminant de l’humorista Manel Vidal del programa “Zona Franca” per dir que “el PSC en l’eix social és un partit de dretes i en el nacional d’extrema dreta”, mostrant i situant aquest partit en l’extrem d’una esvàstica.

censuratv31Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quina aventura!
...continuava la canço de La Trinca.

TV3 no en té res de nostra. La paguem entre tots, això sí, però en realitat és la tele d’ells, la dels polítics, la dels afins, fa temps que ha deixat de ser nostra. La cadena s’ha envellit i s’ha tornat rutinària, però el pitjor és que ha passat de ser una televisió pública nacional al servei de la informació dels ciutadans, a ser un element al servei del govern de torn, un servei dòcil i encaminat a ser un altaveu potent de la propaganda oficial, convertint-se en un refugi d’amistats, de parents, en una estructura de càrrecs i companys de viatge a sou.

Censura a TV3, no és la nostra. Volem una Catalunya lliure, i no hi ha cap país lliure sense llibertat d’expressió. No val apel·lar a un llibre d’estil o a un manual de bon gust i bones pràctiques. Prohibir és prohibir. La llibertat d’expressió només s’aconsegueix quan el criteri individual, d’en Manel, de qualsevol altre humorista, de qualsevol guionista, de qualsevol entrevistador o entrevistat, està per sobre de com es percep el seu missatge o discurs, encara que aquest sigui políticament incorrecte, inadequat i fins i tot, ofensiu.

censuratv32Ai la censura! ai la censura!
valga'm Déu quanta incultura!
...acaba dient “Homenatge” de La Trinca.

L’exili comunicatiu d’en Manel Vidal de la cadena pública és avui el resultat de l’actual hegemonia política d’Esquerra amb el PSOE, o més aviat de la submissió de l’antic partit independentista a uns del repressors i instauradors del règim del 155 a casa nostra, una casa que volen que sigui menys catalana i més espanyola. El problema no és que l’humor hagi traspassat els límits equiparant PSOE amb nazisme, el problema és que ERC ha pactat la rendició política amb el nacionalisme espanyol, com a signe de covardia de col·laboracionisme amb qui avui te el poder, i ha posat TV3 al servei d’aquest infame pacte.

Els alemanys també fingien no olorar ni veure el fum que sortia dels camps d’extermini, però...
Puta nit i bona Espanya!

Cuideu-vos molt! 

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya