EconomiaCAT
FAIRYLAND
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
FAIRYLAND
Benvinguts a Fairyland: el lloc imaginari on tot és possible, un món de fantasia creat a mida i de forma exclusiva per a vosaltres, però no per les vostres il·lusions i somnis positius sinó per contrarrestar els vostres més lúgubres i desagradables temors, els vostres prejudicis i racisme ancestral.
A Fairyland us diuen que el setembre del 2017 es respirava violència als carrers catalans, una kale borroka insostenible que va derivar en els fets tumultuaris del dia 20 davant la Conselleria d’Economia, on les forces d’ordre i seguretat de l’estat i els funcionaris que intentaven fer la seva feina, van témer per la seva integritat, alguns fins i tot van haver de saltar pels terrats. Però la realitat és que no va haver-hi ferits, ni detencions, ni destrosses al mobiliari urbà i els funcionaris van sortir pel seu propi peu. Cotxes oficials devastats diuen a Fairyland, però la realitat és que només hem vist cotxes plens d’adhesius i moltes fotos de periodistes pujats a aquests cotxes, i potser abonyegant-los, amb l’objectiu de prendre la millor foto i fer el millor vídeo.
A Fairyland us relaten que l’1 d’octubre, no va haver-hi càrregues policials, al contrari, us diuen que va existir proporcionalitat, que desenes de policies i guàrdia civils van ser ferits per la turba i massa de gent adoctrinada, plena d’odi i embogida. Però la realitat és que no hi ha cap hospitalització, ni cap informe de baixa, ni cap imatge que provi atacs a les forces de seguretat, el que hi ha, són centenars d’informes mèdics i hospitalaris certificant els ferits civils, i centenars d’imatges que proven i testimonien que qui aplicava la violència de forma desproporcionada eren els policies estatals, abusant de ciutadans amb les mans aixecades. La realitat és que els policies armats van atonyinar a pares de família, iaios, iaies i joves que van sortir a votar.
A Fairyland us expliquen que els condemnats, (ai perdó!, els processats) van liderar una rebel·lió organitzada i que per això mereixen estar 20 anys o més a la presó. Us diran que no són presos polítics, us explicaran amb alta dosi de dramatisme, com els acusats van radicalitzar i aixecar en “armes” a fanàtics, que van utilitzar miserables estratègies domèstiques de guerrilla, com la trampa del Fairy. No dubteu que a Fairyland, la premsa corroborarà amb tota la solemnitat aquestes teories conspiratòries d’escamots preparats i especialitzats amb aquesta perillosa arma, i fins i tot es realitzaran debats “tècnics” sobre la nocivitat del detergent. Però la realitat és que el Fairy és un magnífic desengreixant, que com màxim serveix per fer bombolles i prou. La resta és, com diu el nom de Fairy traduït, un tema de fades.
A Fairyland us vendran que les empreses van fugir d’una Catalunya que s’enfonsava pel cataclisme socioeconòmic del moment. La realitat és que el nivell d’inversió estrangera ha pujat, les exportacions han pujat, i les empreses van marxar forçades per la pressió feta des de l’estat i la monarquia del “A por ellos” VI.
A Fairyland afirmen contundentment que un senyor altament menyspreable i molt dolent de cognom impronunciable, segur que fet a propòsit, tal com Puigdemont, és un pròfug, un perillós fugat de la justícia, i us ho creieu. Però la realitat és que en Carles es passeja per Europa, totalment lliure, donant conferències cada vegada més multitudinàries, on molta gent vol conèixer la realitat del que passa i va passar.
A Fairyland us diuen que el Tribunal Suprem és la justícia. La realitat és que no ho és, és una farsa, un fake ideat per prevaricadors amb toga negra, inventors de ridículs relats amb l’únic objectiu de fer el mal i preservar la unificació antidemocràtica de poders.
A Fairyland defensen que votar en el referèndum català va ser el pitjor dels delictes, una infame rebel·lió. Ara, ciutadans, només cal que penseu i decidiu si voleu seguir vivint en el món paral·lel de Fairyland.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
EL CINQUÈ PODER
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL CINQUÈ PODER
A cada Estat hi ha tres tipus de poders, el legislatiu, l’executiu i el judicial, segons la concepció clàssica de Montesquieu, primera meitat del segle XVIII, en la que es basen els Estats de Dret moderns, i que suposa un sistema de controls i de contrapesos per evitar la concentració de poder en poques mans.
Quan el poder legislatiu i executiu són reunits en una mateixa persona, desapareix la llibertat doncs s’ha de considerar que el monarca o el senat facin lleis tiràniques i les executin a la mateixa vegada. El mateix succeeix si el poder judicial no es separa del poder legislatiu i executiu, doncs la vida i la llibertat dels ciutadans seria un fet arbitrari. En el moment que una sola persona, o grup de nobles pot administrar els tres poders, tenint la facultat de fer les lleis, d’executar-les i d’administrar justícia, tot es perd, esdevé un poder d’agressors contra els drets i llibertats de tots i cadascun dels ciutadans.
A la segona meitat del segle XVIII, Edmund Burke ja afegia a aquests tres poders clàssics un de quart, llavors incipient, la influència de la premsa a l’opinió pública, com a una nova força de control i un nou contrapès independent dels tres poders clàssics. Paradoxalment, ara que la influència dels mitjans de comunicació és un fet, ara que resulta impensable una societat moderna sense la seva presència, ara que constatem que els mitjans de comunicació esdevenen un creador d’opinió pública i de valors de primera magnitud, es quan veiem que els tres poders clàssics i aquest quart poder deixen de ser un sistema de contrapesos per preservar l’equilibri i passen tots ells a estar en el mateix costat de la balança, a ser un únic pes en mans d’un poder de poders, el cinquè poder, marcat pel poder econòmic.
El cinquè poder no busca equilibris entre ciutadans, ni entén de llibertats i drets humans, és un poder absolut que només busca guanyar sempre i per això ho ha de controlar tot, ha de controlar l’estat sent l’estat en si. Separa entre amos, que no donen comptes a ningú, ni paguen cap preu per les seves mal i fetes, i súbdits que el sostenen amb els seus impostos, el seu treball i amb la seva claudicació social, política i moral.
El cinquè poder existeix a tot el món, però en determinats indrets, com és a Espanya, el cinquè poder no s’amaga ni és discret sinó que s’aplega de forma visible en un contuberni funcionarial i un sistema de privilegis on el nepotisme i el corporativisme dels poderosos és manifest i il·legítim, però els hi és igual, ells manen i no els importa el progrés, l’eficiència ni el benestar de la resta dels ciutadans, no els importa el dèficit econòmic, ni el dèficit social, ni el dèficit democràtic, ni els drets individuals, només els importa seguir vivint dins de la seva intocable bombolla feta d’or patentada pel borbonisme i decorada de cara en fora amb patètics eslògans i crides a la “indisoluble unidad de la nación española” que realment amaga la seva autèntica cara, una teranyina estructural entramada per un poder subversiu econòmic de bancs, grans empresaris i corporacions i de diners públics subvencionats, la dictadura d’uns pocs sostinguda pel sacrifici i el patiment de la gent que fa no pari de rajar l’aixeta continuada dels recursos generats en una important part, quantitativa i qualitativa pels catalans.
Si els presos i exiliats polítics catalans volien tenir més competències, volien tenir més poder de negociació, volien que els ciutadans tinguessin més llibertats, ara pagaran un alt preu, però no pas el pagaran per desobeïr, ni per rebel·lar-se, ni per sedició, ni per malversar fons, pagaran un alt preu per no haver-se adonat que el poble, el Poble català amb majúscules, va ser i és prou madur i decidit per creure les seves propostes i sortir al carrer a defensar-les. I això amics, això sí que és molt perillós i atempta directament contra la bombolla d’or del cinquè poder espanyol, el poder que sempre ha manat, el poder controlat per un molt reduït grup de persones, de famílies, de clans i de castes, de poders fàctics, de bancs. Pagaran un alt preu com a exemple, perquè mai ningú oblidi el càstig per intentar-ho.
El cinquè poder no cedeix mai, no pacta, no fa ofertes, no retrocedeix ni reconeix. Mai donarà veu als catalans com a subjecte polític amb dret a decidir. Utilitzen i utilitzaran la resta de poders, els tres clàssics i el quart poder de la premsa, com sempre han fet. Apel·laran a un sisè poder: el poder de la por.
Només queda un camí, com van fer a França, com van fer a Rússia, com han fet en altres llocs quan el cinquè poder era insuportable per la dignitat de les persones, ara és el nostre moment, ara és moment de revolució.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya