EconomiaCAT

L’ATAC DELS CLONS...A CATALUNYA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 28 Gener 2019

L’ATAC DELS CLONS...A CATALUNYA

En el segon episodi de la saga de Star Wars, “l’atac dels clons”, corren temps tenebrosos per a la República que continua assetjada per nombrosos perills i sumida en el caos, del que ni tan sols els cavallers Jedi són capaços de mantenir l’ordre i la pau a la galàxia.

En aquest episodi apareixen per primera vegada els clons, com a soldats principals de l’exèrcit de la República i del seu canceller Suprem, amb l’objectiu de mantenir l’ordre democràtic a la galàxia. Equipats amb una característica armadura metàl·lica de color blanc que els cobreix completament, estan alterats genèticament per ser dòcils i obeir ordres sense qüestionar-les, cosa que aprofita el seu canceller Suprem per donar l’ordre d’executar i exterminar als cavallers Jedi, i poder instaurar la dictadura. Els clons, convertits en Stormtroopers passen d’estar des del servei a la democràcia al servei de la dictadura d’estat, com a forces repressores de l’Imperi galàctic.

L’Imperi galàctic i l’atac dels clons malauradament no són cap ficció, a Catalunya l’Imperi viu i perviu. El seu poder letal es vol carregar d’arrel els nostres drets fonamentals i llibertats, la nostra llengua i cultura, el nostre sistema educatiu, la nostra economia per via de l’ofegament i liquidació d’infraestructures, les nostres lleis socials, energètiques i mediambientals. L’atac dels clons...a Catalunya, fa temps que ha començat. Els jutges, les forces de seguretat i els mitjans de comunicació són els seus Stormtroopers, la força policial i militar, la força jurídica i la força mediàtica són la maquinària d’estat al servei i conveniència de l’Imperi més fosc i antidemocràtic de la galàxia.

Les recents detencions arbitràries i injustificades, entre elles als batlles de Verges i Celrà, són accions molt greus, són accions fetes contra ciutadans pel que pensen i no pel que fan, sense cap tipus d’ordre judicial són una mostra més de l’empobriment democràtic de l’estat espanyol, convertit en Imperi del Mal. Una mostra més de les desenes i desenes de mostres, de les centenes i centenes de mostres, dels milers i milers d’exemples que componen un ampli univers de barbaritats mafioses d’un Estat decrèpit, dictatorial abominable, corrupte, miserable i inhumà.

L’aplicació il·legal del 155, l’empresonament il·legal dels presos, l’atac continuat a la llibertat d’expressió, ja sigui tuiters, rapers o titellaires són una part del resultat de l’estratègia general del poder espanyol que busca perseguir i destruir a l’enèmic fent un relat, normalment inventat, i presentar-ho com persones que no mereixen la confiança ni el respecte dels ciutadans espanyols. Aquest desconeixen la realitat però s’ho creuen, al ser bombardejats per mitjans de comunicació que col·laboren a augmentar la mentirà i l’odi, i acaben cridant allò del “a por ellos” com a expressió guerrera contra el que creuen és l’enemic però realment és l’aliat, ja que són els únics que estan lluitant contra l’Imperi.

En l’àmbit només espanyol, el Ministeri d’Interior de l’Imperi galàctic ha reconegut que la seva pròpia policia, llavors dirigida per l’antic ministre Fernández Díaz, el cap de Marcelo, va muntar una operació utilitzant fons públics reservats per robar a Bárcenas i segrestar a la seva família si calia, amb la finalitat de destruir proves i impedir que la documentació de la qual ell disposava, arribés al tribunal que investigava la trama Gürtel. Polítics o mafiosos?

Mafiosos sens dubte. Els mateixos stormtroopers que fabricaven acusacions falses i, per cert, molt cutres contra dirigents catalanistes. Mafiosos disfressats de policia patriòtica quan només són sicaris a sou que formen part d’una policia política i repressora, típica i tòpica dels règims dictatorials i autoritaris més vulgars, típica i tòpica de les clavegueres dels estats que es coneixen com a “repúbliques (en aquest cas, monarquies) bananeres” i que utilitzen el poder polític, la complicitat periodística i els recursos públics al servei dels seus interessos partidistes contra qui pensa diferent, i en aquest millor, contra la Resistència, contra els catalans de demòcrates, contra els catalans de bé.

Que la força ens acompanyi.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

BENVINGUT O MALAVINGUT 2019

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: INTERNACIONAL; Publicat el 14 Gener 2019

BENVINGUT O MALAVINGUT 2019

Acabem de començar l’any i és el moment de començar a valorar els potencials riscos i amenaces econòmiques que ens podem trobar, fent-ho des d’una doble perspectiva: el deute públic i la guerra comercial. Benvingut o malavingut 2019.

Respecte al primer punt, el deute públic, en aquest mes de Gener, el BCE ha anunciat que deixarà d’injectar diners al sistema financers, cosa que suposa un punt d’inflexió a les polítiques de flux continuat de diners, seguides fins ara pel Banc Central Europeu, i que han anat en la seva major part a comprar deute públic sobirà i al rescat bancari encobert, a comprar bons dels governs de la UE per garantir la continuïtat d’aquests en la zona euro. Al trepitjar l’accelerador del crèdit, els governs han pogut capejar la recessió, i fins i tot continuar amb el seu creixement, però han hipotecat el seu futur econòmic, ja que quan arribi la desacceleració, no hi haurà marge per augmentar la despesa pública, reduir impostos i baixar els tipus d’interès, mesures que serien necessàries prendre per sobreviure i que d’altra forma faran que la nova recessió sigui més pronunciada.

El món es deu a si mateix el 225% del seu PIB, viure a crèdit pot ser una solució eventual però sembla que hem traspassat totes les línies vermelles i ara vivim dins d’una bomba de rellotgeria de grans dimensions, en la que Espanya té tots els números en ser dels primers a petar. Està a la cua europea de recuperació de dèficit. Cada ciutadà de l’estat espanyol paga a prop 900 euros anuals en contribució del deute de l’estat, i encara en deu quasi 25 mil euros més. No és suportable, és impagable aquest deute.

Per altre costat, els governs que advoquen per polítiques d’eliminació de dèficit i estalvi en els moments de bonança estan condemnats a ser impopulars i a perdre les eleccions, la gent no ho entén i no vol mirar ni recordar, només serà possible fer-ho quan la bomba està a punt d’explotar, però llavors ja és massa tard.

Estem en un bucle molt perillós, necessitem créixer per pagar el deute antic, però creixem mitjançant més endeutament. El deute és una droga que ens fa temeraris i no ens deixa ser prudents, però que com la droga, és un engany que ens farà menys sobirans, menys independents.

Respecte al segon, a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, tothom hi parla i tothom hi està pendent. L’augment de polítiques aranzelàries, que ja van començar de forma no violenta en el 2018, poden acabar tenint el seu impacte el 2019, en un efecte de desacceleració dels volums de comerç i de l’economia mundial, malgrat la treva actual entre ambdós països respecte a les seves diferències comercials.

Per Trump, la guerra comercial és una solució pel dèficit comercial dels EUA, per qui les facilitats que es donen a determinats països que exporten als EUA és un llast per l’economia del país, igual que ho és deixar morir una part de la indústria nacional com la siderúrgia, però sembla no ser conscient de l’amenaça i la recessió econòmica que provocarien aquestes mesures tan proteccionistes mundialment parlant, però també per l’economia americana, produint inflació als EUA donat per un encariment dels bens de consum importats des de l’exterior.

Per Europa i concretament per Alemanya, el seu motor, la Xina és un important destí de les exportacions, qualsevol caiguda en el seu creixement tindria conseqüències directes, ja que tota l’economia està molt interrelacionada al ser globalitzada.

En fi, aquest són els dos grans perills mundials en l’economia del 2019: una economia que continua en crisi, la tercera etapa d’una crisi que va començar a l’any 2008 i que no acaba, on el millor que pot passar és que no s’afegeixi cap desgràcia més.