EconomiaCAT
M’HE CANVIAT EL PIN
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
M’HE CANVIAT EL PIN
Fa 3 anys i 7 mesos de l’empresonament dels Jordis, en Sánchez i en Cuixart. Fa 3 anys i 7 mesos que em vaig penjar de la solapa, com molts d’altres catalans, un reivindicatiu llaç de color groc que manifestava i manifesta la meva oposició a aquest injust empresonament, a la vegada que volia expressar la manca de llibertats i drets fonamental que existeix a l’estat espanyol.
Aquest llaç groc ha sigut part del meu vestuari des de llavors. He visitat i he passejat per desenes de pobles i ciutats, catalanes, espanyoles i estrangeres. He rebut desenes i desenes de preguntes encuriosides del seu significat, a Europa, a Amèrica i a l’Àsia. He invertit molt de temps, moltes hores explicant el que vol dir i el que passa a Catalunya, la seva repressió. He rebut mirades i comentaris despectius, insults, i fins i tot, algun intent d’agressió.
Sóc de mena una persona que intenta passar bastant desapercebut, discret, sense estridències. Mai abans havia portat cap pin a la solapa, ni dels grups de rock favorits quan era jove, ni del Barça quan ho guanyava tot ... quins temps aquells. He suportat el preu de portar el pin del llaç groc amb paciència, amb dignitat i amb molt orgull. El meu ha sigut un petit sacrifici, molt petit, en comparació amb el que han passat els empresonats, els exiliats i els represaliats.
Avui he decidit treure’m el pin del llaç groc, no el portaré més. Les coses em sembla que han canviat. Els nostres polítics empresonats no són Mandela, no són Gandhi, ni tan sols són com José Múgica, Lech Walesa o Dilma Rousseff. Aquests personatges mai s’haurien abraçat amb el més cínic dels seus carcellers, com hem vist aquesta setmana que ho feia Jordi Cuixart, el més autèntic dels presos fins ara, amb els sacsons de l’enemic Iceta. M’ha fet mal aquesta imatge, m’ha fet vergonya, i en conseqüència l’orgull de portar el llaç groc s’ha transformat també en vergonya. A qui hem defensat fins ara? Per qui ens hem sacrificat i hem patit? A qui estem disposats a abraçar la propera vegada? Al Llarena i al Marchena? A Felip VI?
Hem vist atònits com els nostres presos polítics no estan disposats a tot pels objectius del seu poble. Els nostres líders presoners de l’estat espanyol, fins i tot el Cuixart, sembla que esperen els indults, avantposant la seva llibertat a la meva, a la llibertat del poble català. Quin serà el preu de l’indult? Em temo que no estic, no estem, disposats a pagar-lo.
Moltes gràcies pels serveis prestats, entenc que ningú vulgui estar empresonat dotze anys per a defensar obvietats democràtiques, segurament jo faria el mateix, moltes gràcies pel vostre sacrifici, però aquesta ja no és la meva lluita. La meva lluita és seriosa i no hi caben líders de joguina i de fireta. No hem arribat fins aquí, per tornar al règim del 78, no hem arribat fins aquí perquè la repressió soferta perduri en el temps, no hem arribat fins aquí per a seguir sent espoliats i continuar amb indecents dèficits competencials i d’infraestructura, no hem arribat fins aquí per seguir pagant la factura a una Espanya cada vegada més empobrida i sense remei.
Ara un altre pin llueix i lluirà a la meva solapa, ja no és el pin del llaç groc, m’he canviat el pin, ara porto el pin de l’estelada. Seguiré disposat a donar explicacions i contestar preguntes, a rebre mirades despectives, insults i potser alguna escopinada més precisa que altre. Cap problema, ho netejarem i seguirem, seguirem pacients i orgullosos aportant un petit gra de sorra, que sumat amb el de centenars de milers de catalans de tot arreu, farem possible la nostra independència, la nostra llibertat.
Ni oblit, ni perdó. Els carrers seran sempre nostres. Ni un pas enrere. Crits i cants que perduraran fins que arribin els temps millor. No serem bons minyons. No pararem. No estem domesticats. Ho tornarem a fer.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
TENIM 3 PRESIDENTS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TENIM 3 PRESIDENTS
Conec personalment al Pere Aragonès des de fa temps. És bona gent. És independentista fins al moll de l’os. Pragmàtic, molt pragmàtic. És un dels organitzadors del canvi d’ERC liderat per Oriol Junqueras, un partit on predominaven els ideòlegs històrics de la falç i el martell, del puny en alt, per eixamplar-lo en els darrers temps, recuperant l’esperit burgès d’esquerres que sempre havia tingut ERC, amb un missatge progressista però conservador en alguns aspectes, al costat de les classes treballadores però també de respecte a les pimes i a la iniciativa empresarial. Un missatge que ha permès a aquest partit sortir de l’estancament, augmentar el nombre de votants i captar a les classes mitjanes.
Ara ja, un cop en Pere s’ha convertit en el 132é President de la Generalitat de Catalunya, hem de veure que vol fer aquest net d’empresari tèxtil i hoteler d’èxit en els temps franquistes, que va ser alcalde de Pineda de Mar des de 1966 amb la dictadura fins al 1987 com a electe per Alianza Popular, el partit anticatalanista precursor del PP. Ell ha de triar, si passar a la Història com el líder del procés d’independència de la República Catalana, o fer-ho com un trepa o com un simple mentider més. Tens la meva confiança Pere, Molt Honorable Senyor Pere Aragonès, endavant!.
Som afortunats els catalans, doncs tenim un segon President, en Carles Puigdemont. President legítim, que va tenir que prendre el camí de l’exili per la repressió i l’acarnissament sofert per l’estat espanyol, per la dictadura que governa realment aquest estat, per la impunitat dels nostres acèrrims enemics que ens forcen a continuar estant a un estat on no hi volem ser. Un President legítim a qui van haver de fer fora, a qui han perseguit de forma constant, un President al qual després de guanyar novament unes eleccions van haver d’impedir que fos investit quan la ciutadania l’havia votat.
El President Puigdemont segueix sent President de ple dret, està legitimat com a tal en la ment i en el cor de tots els catalans que desitgem i defensem Catalunya com a nació. Ha manifestat i també ha actuat sempre defensant el referèndum de l’1 d’Octubre i la proclamació de la República Catalana, que per desgràcia, ell mateix va posar en stand-by. Ell més que ningú, sap que l’estat espanyol no actua ni actuarà amb honestedat com caldria esperar en un estat democràtic. El menysteniment del Consell per la República a les negociacions, és una cosa entre partits, però no ens serveix al poble. Puigdemont és i serà President fins a la formalització de la República Catalana.
Però cap nació esdevé un estat si aquesta nació està dividida, com és evident que ho estan els dos partits principals, ERC i JxCAT, per això tenim el "tercer President", que som nosaltres mateixos, el President més important i més legitimat. Tenim 3 Presidents. Sense unitat no hi haurà independència, nosaltres, poble de Catalunya, hem de prendre protagonisme com a President, com a governant de la nostra nació, hem de passar per sobre de qui vulgui retornar a l’autonomisme, hem de passar per sobre de qui no estigui disposat a tot per proclamar la nostra independència. Som el tercer President, som el garant i el controlador dels altres dos, som la força, som nosaltres.
Esperem que els 3 Presidents no correspongui a la faula dels 3 porquets, on només hi havia un de treballador, el tercer porquet, mentre els altres dos s’ho passaven bé tocant la flauta i el violí. Quan va venir el llop i va bufar, i en el nostre cas el llop no s’ha anat i segueix tenint molta gana, els dos porquets no pencaires van anar corrent a refugiar-se a casa del porquet treballador. Pere i Carles, treballeu, treballeu i treballeu per construir una casa a prova del llop, feu pinya per construir una casa per a tots.
Senyors d’ERC, vosaltres no heu guanyat cap eleccions. Senyors de JxCAT, vosaltres no heu guanyat cap eleccions. Senyors de la CUP, vosaltres encara menys heu guanyat cap eleccions. Per separat no sumeu res, no sou res. Uniu els vostres objectius, renuncieu a part del vostre argumentari pel bé comú, pacteu i sigueu lleials, perquè junts si que sumeu, junts sí que sou.
Reconstruïm el país que volem, tinguem sentit d’Estat, només junts proclamareu i proclamarem la nostra Llibertat com a poble.
Veurem que passa els dies vinents, veurem que passa a les setmanes i mesos vinents, on només hi ha la certesa que el tercer President mai ens fallarà.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya