EconomiaCAT
QUI ÉS OTELLO? QUI ÉS IAGO?
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
QUI ÉS OTELLO? QUI ÉS IAGO?
Quants i quants bons records de la meva infantesa tinc d’escoltar òpera els diumenges al matí, el meu pare era un gran aficionat, en aquell temps només hi havia un equip de música a casa, no hi havia spotify, tampoc cascos, així que el que escoltava un ho escoltàvem tots. Escoltar Otello era recurrent. Otello és la penúltima òpera de Verdi, una peça dramàtica basada en l’obra clàssica de Shakespeare “Otelo, el moro de Venècia”.
El general de la flota veneciana, Otello, torna a Xipre com a heroi triomfador, després de guanyar la batalla als turcs. El poderós i valent general no és el que sembla, amaga una personalitat feble, és una persona gelosa, insegura i molt fàcil de manipular. Aquestes característiques són aprofitades pel seu lloctinent Iago, un dels meus personatges favorits a l’univers de Verdi, una persona de total confiança d’Otello, però que realment odia al general, un home que és tot maldat, astúcia i intel·ligència.
Les manipulacions i mentides que Iago injecta a Otello el fan embogir de gelosia, convencent-lo que la seva estimada esposa Desdèmona li és infidel amb Cassio. Otello, corcat pel que considera la traïció de qui més estima, estrangula fredament la seva esposa. Després, quan és conscient del que ha passat i s’adona que ha sigut víctima de l’engany de Iago, el seu món s’ensorra i es suïcida apunyalant-se amb la seva pròpia daga.
Qui és Otello? Qui és Iago?
Quin paper tenen en aquesta òpera el presidente del Gobierno de España i el president de la Generalitat de Catalunya. Quin paper té Pedro Sánchez, i Carles Puigdemont, i Pere Aragonès? Qui serà assassinat com Desdèmona, sempre metafòricament parlant? Qui es suïcidarà com el general Otello? Qui, com Iago, podrà desenvolupar el seu astut pla que permeti portar a terme els seus objectius?
Ens trobem en un marc en el qual Espanya està molt i molt desprestigiada, fins i tot, el Marroc s’encoratja i s’atreveix amb ella. Ja són molts el cercles en què se la comença a comparar amb Turquia. També són molts, els que des de fora pensen que Espanya només els hi ha venut fum, així han venut que el sistema sanitari era l’enveja del món, i a l’hora de la veritat, els morts de Covid s’han disparat. Han venut ser una democràcia plena amb separació de poders, però amb la internacionalització del cas català, tothom ha vist que els tribunals espanyols no han passat pàgina del seu passat franquista, que són un reducte reaccionari de la persecució d’idees i del càstig de les ideologies personals, cosa que els hi està suposant i més els hi suposarà, un seguit de garrotades judicials procedents d’Europa. Han venut ser un exemple de canvi de model econòmic cap a un sistema de recuperació i sostenibilitat, i el deute públic que ha sortit a la llum és inadmissible i inassumible. La degradació de l’estat espanyol és un fet i no hi ha marxa enrere, seguirà fins a podrir-se.
Davant d’aquest escenari, tot són corredisses al Gobierno de España per activar tota mena de pactes i el que convingui, ja sigui en forma de taules de diàleg o d’indults. Ara juguen a ser Iago, però sembla que són un Iago de pa sucat amb oli, un Iago de pacotilla. No els hi manca la maldat i la manca d’escrúpols, però al meu entendre el que no tenen és ni astúcia ni intel·ligència. Iago és un observador, un gran manipulador. Ells no són intel·ligents, no ho van ser quan van enviar les forces armades d’ocupació per atonyinar a la gent del carrer per impedir el dret a vot. No són astuts, no ho van ser quan ens acusen als catalans de forma generalitzada de separatistes insolidaris, de garrepes i de supremacistes. No són llestos, no ho són quan pensen que som tontets, que tragarem amb un indult que són insults per la seva condició de ser revocables, parcials, condicionals, reversibles i amenaçadors. Estan capacitats per ser el Iago de l’òpera? Més aviat sembla que tenen reservat el paper d’Otello, que acabaran suïcidant-se com ell.
Ara bé, i quin paper juguem els catalans. El de Desdèmona que és injustament assassinada? O serem Iago? Desdèmona també anava amb el lliri a la mà i mireu com va acabar. Està bé no haver apostat per la violència, afortunadament, però una cosa és això i un altre és ser un babau. Otello no serà prou llest, però és fort i va armat, és el governador de Xipre, té les institucions del territori del seu costat. No l’hem de menysprear en cap moment, hem de ser astuts i intel·ligents, segurament també malvats, traïdors i mentiders si cal, tot en benefici del nostre objectiu.
Ara estem al quart acte de l’òpera, ens acostem al final de l’obra i hem de decidir: qui és qui? L’escenari ja l’hem posat nosaltres, majoria independentista al Parlament, govern independentista català, desbordament democràtic amb majoria d’independentistes al carrer, les noves generacions que creuen amb la victòria, tot a punt, no perdeu aquesta oportunitat, sigueu en Iago.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
BULLYING A LES AULES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BULLYING A LES AULES
No és pot acceptar ni tolerar el bullying escolar i n’hi ha.
No es pot acceptar ni tolerar el patiment de cap dels nostres nanos a les escoles i fora d’elles. La responsabilitat dins de les escoles i col·legis, únicament i exclusivament, és dels professors i de la directiva escolar, si permeten que existeixi aquest patiment. Si ho saben i callen, si no fan res de forma contundent per a solucionar-ho d’arrel, en són culpables, igual o més que els mateixos assetjadors.
Professors i escoles existeixen perquè els alumnes tenen el dret a la formació, una formació que els hi ha de fer assolir el coneixement acadèmic necessari per l’adquisició d’habilitats intel·lectuals, tècniques de treball i hàbits social que els hi permetin un desenvolupament integral dins dels principis ètics, morals i socials acceptats a la nostra societat.
Perquè un alumne pugui formar-se ha de sentir-se i estar segur, físicament i emocionalment, ha de viure i conviure amb tota dignitat, ha de ser respectat tal i com és. Cap color de pell, cap aspecte físic, cap aspecte religiós, cap aspecte intel·lectual, cap característica de cap tipus, pot afectar negativament al seu context escolar. Prou de profes que es mofen i humilien els alumnes en públic i a la classe, prou de profes que passen de tot, prou d’escoles i directors que tapen les coses, les silencien per preservar el seu “bon nom”. Prou! El bullying a les aules s’ha d’acabar. El ciberbullyng, un tipus de bullying més greu que no només afecta al temps escolar sinó que suposa l’agressió les 24 hores diaries, els 7 dies de la setmana, s’ha d’acabar.
Sabem que infants i joves poden ser molt cruels, molts vénen de situacions familiars i personals complicades, però a qui hem de protegir als assetjadors o a les víctimes? Ho tinc clar, la protecció de professors, escoles i sistema educatiu ha de ser a les víctimes, als més vulnerables, als indefensos. Tolerància zero amb assetjadors i còmplices d’assetjament, sigui qui sigui. Prou de fer patir, prou d’insults, prou de pintades al pupitre, prou de clatellades al passadís, prou d’amenaces i intimidacions, prou d’exclusió social.
I si els alumnes conflictius i assetjadors són a la vegada víctimes? També ho tinc clar, és un tema que s’haurà de tractar i intentar solucionar, però després. A l’escola on es produeix el bullying o el ciberbullying s’ha de protegir només a la víctima de l’assetjament, no l’assetjador. A més, s’ha de fer ràpidament, amb pressa, no hi ha temps per deixar seguir patint qui no ho mereix. Fomentem que parlin les víctimes, que parlin els pares de nens i nenes que el pateixen, fomentem la conscienciació perquè els espectadors passius no siguin tolerants. Fem que els alumnes parlin i siguin escoltats, s’ha d’actuar contra els assetjadors.
Conec, i crec que tots coneixem, casos de pares que han exposat el problema a l’escola i se’ls han tret de sobre, argumentant que no poden actuar marginant a cap alumne, és a dir, per no marginar a l’assetjador, marginen a la víctima. En molts d’ells l’alumne assetjat ha hagut de canviar d’escola mentre l’assetjador o assetjadora continuava impune fent el mal. El més greu de tot és que no es tracta d’un cas aïllat, n'hi ha cents de casos i sempre, fins on jo sé, amb la callada per resposta.
Els nostres nanos passen, en el meu cas han passat perquè són ja adults, moltes hores, moltes setmanes, molts anys als centres educatius, en mans dels dirigents d’aquests centres i dels professors. Aquests són persones també, uns estan a l’altura i altres no ho estan, però no ens podem permetre a aquests darrers. L’errada humana és acceptable, no detectar-ho també, però el menfotisme, el mirar cap a un altre costat, el amagar el cap sota l’ala i l’abús de poder no ho és, té conseqüències. Aquesta setmana ha sigut un suïcidi, en molts altres casos són conseqüències que no surten a titulars de la premsa, com el fracàs escolar individual i altres danys i seqüeles psíquiques als estudiants difícils de reparar o irreparables.
La formació de les persones, requereix de professors i col·lectius molt professionals, molt vocacionals i amb molta capacitat. La formació és un tema cabdal per a una societat que vol ser "societat desenvolupada", no ens podem permetre mediocres, i menys mala gent com a formadors. Segurament molts professors diran que tenen les mans lligades, que el sistema educatiu no els deixa actuar, que és molt lent, i teniu raó sens dubte, però és el moment de plantar-vos! Exigiu formació per la detecció i la prevenció del bullying i el ciberbullying. Si no podeu fer la vostra feina, pareu fins que la podeu fer i fer-la bé, la vostra tasca és molt important.
Lluitem i fem que cap nena o nen més hagi de patir.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya