EconomiaCAT
FINTECH, NOVES FONTS DE FINANÇAMENT QUE NO MARXARAN
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: EMPRESA
FINTECH, NOVES FONTS DE FINANÇAMENT QUE NO MARXARAN
El concepte Fintech respon a la combinació entre finances i tecnologia, amb l’objectiu d’aportar noves solucions al consumidor financer, no només en l’aspecte financer sinó en la resta de serveis que han estat prestats de forma tradicional pels bancs o entitats financeres convencionals, identificant el seu nínxol de mercat en la possibilitat de millorar el servei al client i basant el seu avantatge competitiu amb la utilització de la tecnologia per la millora d’aquests serveis.
En el nostre entorn proper i immediat, les entitats financeres convencionals han estat les finançadores habituals de les empreses. Però el món segueix canviant, l’aparició de nous conceptes i nous actors basats en la fortalesa que els hi dóna l’àmbit digital, estructures molt lleugeres i orientades completament al client, han vingut a modificar aquesta situació. Les Fintech, noves fonts de finançament que no marxaran, han vingut per quedar-se. L’oferiment d’un servei més personalitzat, la rapidesa en la creació d’un producte òptim i l’agilitat per adaptar-se als canvis de l’entorn són alguns dels aspectes sòlids que facilitaran la consecució de la satisfacció dels clients.
La irrupció d'aquestes empreses en el mercat ja és avui dia una realitat. Les entitats financeres són conscients d'això i s'estan preparant. En el passat ja han tingut importants competidors en el seu negoci, en aquest cas els canvis poden ser més ràpids i profunds. Tothom coincideix a donar com a segur el fort impacte que les Fintech tindran en el sector financer, en la seva mentalitat, els més radicals consideren que canviaran completament el sector, els més conservadors consideren que simplement ajudaran a la seva evolució.
Les principals àrees de negoci per les que es mouen les Fintech actualment són: pagaments i transaccions, finances personals, consultoria i comercialització per inversions i alternatives de finançament per a particulars i empreses.
La tecnologia és el seu principi rector. No existeix intervenció humana en tot allò que es pugui utilitzar un procés automatitzat. El tracte directe, la transparència com a fet irrenunciable, la claredat en les comunicacions i la joventut de la majoria de les plantilles que componen aquests tipus d’empreses, les diferencia de les entitats financeres tradicionals i les ha connectat directament amb la generació coneguda com a "Millennial", els joves que han nascut i tenen la tecnologia com a part innata de les seves vides, i que actualment estan començant a realitzar les seves primeres operacions financeres. Per aquesta generació de natius digitals, la generació que ja està aquí, no li calen oficines a peu de carrer, ni presència física, ni papers, ells només creuen en la informació i l’acció al moment, sense dependre de tercers, considerant només la tecnologia com a eina.
Les Fintech han vingut per quedar-se, no marxaran i aniran a més.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
GOYA ERA SORD, NO CEC NI MUT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
GOYA ERA SORD, NO CEC NI MUT
Francisco Goya y Lucientes, pintor, va viure des de 1746 a 1828. Una malaltia, aparentment produïda pel seu sistema immunològic, li va provocar a partir de 1793 diferents símptomes com forts dolors de cap, al·lucinacions, vertígens, dificultats al caminar i sordesa, mal aquest darrer que va patir tota la seva resta de la vida. Goya era sord.
Aquest dissabte, s’ha celebrat la 32a edició dels premis cinematogràfics espanyols, els "Premis Goya". Per cert, ja té nassos que uns premis cinematogràfics portin el nom d’un pintor, per molt que diguin que el de Fuendetodos fos el millor narrador de la seva època.
Doncs bé, els premis Goya s’han caracteritzat, tot sovint, pel seu to crític, de denúncia i reivindicatiu, tots recordem aquell “No a la guerra” de l’any 2003.
Goya era sord, no cec ni mut. Aquest any hem vist un Goya sense sensibilitat, sense escoltar, sense parlar, sense veure. Un Goya sord, cec i mut enfront de la manca de llibertats de l’estat. S’ha reivindicat contra el masclisme en el cinema, sí, possiblement marcat per la influència nord-americana del moment. Moltes sabates planes s’han vist per simbolitzar la tirania dels tacons, molts ventalls vermells per exigir més dones a la professió, perfecte, però cap llaç groc, cap record pels presos, ostatges i exiliats polítics, la manca de democràcia, la vulneració de drets i la repressió a Catalunya, tot i ser el cinema català un dels més i grans premiats a la gala.
Aquest vergonyós silenci dels actors no es nou, fa temps que dura, i no només parlem de l’actualitat catalana, parlem també dels escàndols de la Gürtel, per exemple, és el silenci de la por, el silenci de l’adoctrinament que tenen i pensen tenim els catalans, un silenci del millor seguir fent la siesta, seguir dormint no sigui que ens adonem del que estan fent amb el nostre suport i ens avergonyim. El silenci de suportar, o almenys no protestar contra un ministre com el Zoido, un autèntic assassí en sèrie, un psicòpata que llença les forces armades contra el poble indefens, un home indecent que crea inseguretat, que la provoca, com per exemple, aquest cap de setmana ha provocat l’homicidi d’una família per no activar el desviament de camions de la N340 a l’autopista, mesura que fa temps que s’aplica per evitar l’alt índex de mortalitat en aquesta carretera, i ell no ho ha fet, només per fotre entenc, i si és amb resultat de mortaldat, millor.
Aquesta vergonyosa llei del silenci, i no només silenci dels actors, és el gran èxit del franquisme, un franquisme que fa 80 anys que ha permeabilitzat i està implantat a tota la societat espanyola, primer durant 40 anys com a dictadura oficial i després, 40 més com a pseudo-democràcia de portes a fora però degradada moralment per les elits imposades en el franquisme i que mantenen a la societat espanyola en una letargia permanent que només desperta per odiar als catalans, encara que aquests facin coses que els beneficiïn, com pot ser avançar cap a una democràcia real, la democràcia de la gent, una democràcia que proposa començar de nou, sense considerar els privilegis de les elits immorals descendents del franquisme basada en valors republicans.
Diu la llegenda de Goya, el pintor sord, no el premi, que va pintar "La maja vestida" en només 24 hores, quan el marit de la duquessa d’Alba, el duc de Medina-Sidonia, va anunciar que aniria a l’estudi del pintor, una vegada assabentat que la seva dona havia posat nua per un retrat, La maja nua, i disposat a defendre el seu honor. Quan va arribar a l’estudi es va trobar el retrat de la seva esposa vestida, donant per tancat el tema i considerant que havia sigut una notícia falsa, una xafarderia. Lamentablement, el pensament espanyol no es pot canviar en tan poc temps...
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
