EconomiaCAT

Detalls
Categoria: CATALUNYA

21DL’ANÀLISI: INDEPENDÈNCIA 70 – PP 3

Visca la República Catalana! Som República! Som catalans!

Ara que faran? Ens empresonaran a tots? Faran una massacre? Ens mataran? Ens afusellaran? Sens dubte no serà per manca de ganes.

Els que van voler guanyar als despatxos el que no havien guanyat a les urnes, implantant la infàmia del 155, no deuen entendre res, no deuen ser capaços de veure que més de mig país no volem ser espanyols, que volem marxar, i que insistirem, insistirem i insistirem fins que això sigui una realitat. Però no es tracta de voler marxar per marxar, es tracta de voler marxar per no ser més el que significa ser espanyol, el que s’associa el fet de ser-ho. Volem viure en un món més just, més lliure, més pacífic i millor, per això volem marxar d’Espanya.

Novament els demòcrates partidaris de la independència, tenim majoria absoluta al Parlament català, 70 escons contra 57 dels no demòcrates, i contra els 8 escons dels demòcrates “sembla que no” independentistes. L’anàlisi és clar, els partits perseguits (JxC, ERC i CUP) 70 escons i el partit perseguidor (PP) 3 escons. L’anàlisi: independència 70 – PP 3.

Hi ha algun lloc del món on el partit que governa quasi majoritàriament en un estat tingui només el 3% en una de les seves zones? No, no és possible, només s’entén perquè som dos països, ja no diferents, sinó totalment antagònics. No podem viure d’allà on no som, menys si no ens volen, menys si ens ofenen, menys si ens volen fer mal.

Què la força més votada ha sigut Ciudadanos? L’espanyolisme ha conjuntat el seu vot amb els garrulopijos, ha aconseguit fer calar el missatge del vot útil, però l’opció CS-PP ha funcionat dins la teoria dels vasos comunicants, el creixement d’un ha sigut la conseqüència del decreixement de l’altra. El vot no demòcrata s’ha concentrat, l’independentisme s’ha dispersat. PSC i CC-P fatal, com s’explica que en un país en gran part socialment d’esquerres només tinguin 25 escons sobre 135? Com s’explica que han perdut el cinturó roig de la Barcelona metropolitana en favor d’una formació feta en un laboratori? Una pena, però han perdut Catalunya.

Ens poden explicar el que vulguin, però la voluntat de la independència no l’han pogut aturar amb la por, ni amb cops de porra a dojo, ni amb empresonaments, ni amb censura salvatge, ni exilis, ni persecucions, ni fomentant la marxa d’empreses, ni la inversió de milions i milions d’euros en campanyes publicitàries, ni el bombardeig dels mentiders mitjans de comunicacions cavernícoles. Ho han intentat tot, per terra, per mar i per aire, i no han pogut amb nosaltres. Som herois, hem guanyat en el marc de les eleccions amb més participació que hi ha hagut. L’estat espanyol, l’estat franquista, l’estat pervers i repressiu ha fracassat.

Sobta la caiguda de la CUP? No. La CUP està al punt on ha d’estar, minoritària i decisiva. La pèrdua de la interlocució de l’Arrufat i del David Fernández els ha passat factura, també el fet de ser considerats imprevisibles. La lluita, que a vegades no ha estat tal, i la convicció de les seves idees, han de ser el puntal per romandre en el complicat mapa polític català.

Felicitats President @KRLS, per una victòria dedicada especialment a l’Oriol, el Quim i als Jordis.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls
Categoria: CATALUNYA

yellowIL·LEGÍTIMES I IMPORTANTS

L’Espanya dels Borbons o la República Catalana. No demòcrates del 155 o demòcrates transversals. Repressió o il·lusió. Violència o pacifisme. Presos polítics o llibertat. Enterrar-nos en vida o viure plenament. Esclavatge o independència. Retrocedir 40 anys o fer un pas endavant. 17 de Juliol del 36 o 1 d’octubre del 2017. Aquest dijous, triem!

En el marc d’unes eleccions tan falses com rares, unes eleccions il·legals, il·legítimes i importants, s’ha d’anar a votar.

Unes eleccions convocades per qui no té potestat legal per fer-ho, el govern d’Espanya, qui no ostenta la representació del poble de Catalunya, amb una clara vulneració del procediment democràtic, amb una Junta Electoral clarament parcial, bel·ligerant contra els partits independentistes que tenen els seus líders principals sense poder fer campanya, bé per estar empresonats o bé per estar a l’exili, amb uns mitjans espanyols desbocats i desbocant la balança de forma miserable cap al costat dels no demòcrates mentre exigeixen escrupolosa neutralitat als mitjans públics catalans, i sense aixecar el peu del pedal de la por, no manifestant si respectaran els resultats de les eleccions del 21D o ve si seguiran amb l’aplicació de la imposició de l’article 155, que és com ells es senten còmodes, sense dialogar, sense parlar, sense negociar, sense entendre, ocupant i usurpant, amb les seves brutes mans com diria en Rufián, les institucions catalanes de forma il·legal i il·legítima.

Però malgrat la seva il·legitimitat, ningú pot ser un il·lús, ningú pot passar de tot, ningú pot cansar-se i quedar-se a casa el dia de les votacions, hem d’anar a votar pel nostre futur, pel nostre benestar, per la nostra dignitat, per la nostra llibertat.

Perquè els infectats que parlen de desinfecció, igual que els nazis parlaven de desinfectar al jueus abans de dur-los a les càmeres de gas, no ho puguin fer.

Perquè els descerebrats que parlen d’escapçar els partits que pensen diferent, els que pensen de fet, i que voldrien escapçar als seus votants si poguessin, perquè no ho puguin fer impunement.

Perquè cap botiguer, cap petit o mitjà empresari pugui veure perillar el seu negoci en mans de les grans empreses, les de l’Ibex35, les de les portes giratòries, les de l’Opus-Dei, les emanades de les grans corrupteles derivades del franquisme ara reencarnat.

Perquè cap pensionista es quedi sense cobrar la seva pensió, on els estafadors, els malgastadors, els mentiders, els violents, els hereus i seguidors del franquisme, i els corruptes a gran escala s’ho han polit tot.

Perquè no es pugui mai més parlar de liquidar la nostra sanitat, liquidar el nostre sistema educatiu, liquidar les nostres institucions, liquidar la nostra economia i tots els que vivim d’ella.

Perquè hem de seguir creient amb l’Europa dels pobles, de la gent i no pas l’Europa dels Estats i les multinacionals que evadeixen els seus impostos i busquen la monopolització i domini de la societat.

En definitiva, per la democràcia, per nosaltres mateixos i pels nostres, hem d’anar a votar.

Votem en groc!!

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

  1. CRÒNICA DES DE BRUSSEL·LES