Detalls

Escrit per Xavier Mas

Categoria: ESPAÑA

Publicat el 30 Juliol 2012

Vist: 24654

Malgrat el paquet d'ajuda de 100 mil milions d'euros als bancs espanyols, Espanya segueix sent objecte dels mercat, amb taxes d'interès insostenibles per la seva economia.
Encara que existís la millor de les voluntats (que no és així), Espanya no pot sortir sola de la crisi, que encara que és una crisi de confiança, es basa en fets reals.

S'han intentat polítiques per baixar el dèficit, però la resposta ha estat l'alentiment de l'economia i aquesta s'ha enfonsat en una impressionant recessió, el que ha produït un col · lapse en cascada de determinades indústries, afectant de ple a l'ocupació (25% de desempleats).

A més austeritat, més desacceleració, i les polítiques dissenyades per reduir el dèficit tenen un efecte nociu al seu propòsit, reduint en menys mesura aquest dèficit i augmentant cada vegada més el deute.

L'austeritat és realment un fracàs, i com més afecta l'estat de benestar (que és un factor que crea ocupació), els mercats ho entenen com més fracàs encara. Els mercats només entendran que el fracàs s'ha superat si hi ha una ajuda molt forta i total (no només bancària) a Espanya, el que ens porta a una irremediable intervenció, Espanya serà intervinguda en breu.

Aquesta intervenció substituirà els mercats com a font de finançament, i així es podrà optar a unes taxes d'interès menors. El problema és que Espanya és una economia massa gran, i molts diners són necessaris, amb flux continuat d’aquest.

Una altra opció seria la sortida de l'euro, però en aquest cas, el problema seria la pèrdua que es produiria per als països que mantenen deute actual amb Espanya, el que seria un factor recessiu per a Europa. Seria una opció valenta, i pensada en el llarg termini, però coneixent com pensen els països poderosos de la UE (en clau bancària sempre), entenc desestimaran la segona opció i optaran per la primera, almenys iniciant el flux de crèdit i esperant veure la seva evolució.

Tampoc s'ha d'oblidar el factor polític, el Govern espanyol tem l'augment de l'independentisme català. A Catalunya, l’independentisme és un fet latent i patent en cada conversa, en cada acte i en cada pensar actual dins de Catalunya; recolzat per raons racionals a les que en els últims temps també se li han donat raons emocionals en quantitat i qualitat. Famosa és la frase a Catalunya que "alguns neixen catalans, altres es fan catalans, però a la majoria els fan catalans".

Amb la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya a poc més d'un mes, aquest temor es converteix en pànic en pensar que el que va finalitzar amb una derrota davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick el 1714 torni a escriure la seva pàgina i iniciar-se davant una situació deprimida d'Espanya per la crisi econòmica.

Els sondejos oficials pronostiquen una victòria de la Independència en el cas de celebrar-se un Referèndum. La premsa internacional comença a fer-se ressò, encara que tímidament, de l'existència d'una Catalunya espoliada fiscalment.

El Govern del PP, sempre advers i pervers amb Catalunya, considera que una intervenció europea de l'Estat espanyol, pal·liaria l'efecte ascendent de l'independentisme català, que d'altra banda només es considera que té sentit dins d'una Catalunya englobada en una Europa econòmica. Per això, el Govern del PP no dubtarà a facilitar i donar suport a la intervenció, i ho farà en breu, abans de la Diada, a l'Agost.

Detalls

Escrit per Xavier Mas

Categoria: ESPAÑA

Publicat el 03 Juliol 2012

Vist: 24524

Com acostuma a passar, el rescat de la banca en els termes proposats pel binomi Itàlia-Espanya, ens el volen vendre com un èxit.

No és cap fracàs, perqué s'ha guanyat temps i pot frenar la fugida de capitals dels bancs de l'estat espanyol, però tampoc suposa cap èxit ja que no és cap solució.

No és cap solució perqué ajuda només als creditors de la banca privada espanyola (bàsicament bancs extranjers, sobretot alemanys). Els problemes de l'Estat Espanyol són problemes relacionats amb el creixement econòmic que es va parar amb l'explosió de la bombolla inmobiliària. L'atur va crèixer ràpidament, i com els ingressos de l'Estat espanyol tenen una clara dependència dels impostos sobre les rendes del treball, aquest ingressos van baixar molt ràpidament i es va produr un immediat creixement del deficit públic. És a dir, a diferència d'altres països no va ser el dèficit públic qui va provocar la recessió, sinó que va ser al revés.

Donada aquesta situació provocada pel deute privat, degut al comportament maliciós, irresponsable i especulatiu de gran part de la banca, seràn els ciutadans els qui paguin les conseqüències. Però no només de forma directa amb els seus impostos sinó que indirectament, seguirà existint manca de crèdit que evitarà estimuls a les petites i mitjanes empreses (autèntic motor de l'economia del país) perquè puguin invertir per ser competitives, generin lo suficient per remontar l'economia i crear llocs de treball.

Els bancs tenen massa poder, és contrapoduent per l'economia. Només d'aquesta forma s'explica que els preus dels pisos hagin baixat molt poc, si n'hi ha tanta d'oferta, però això seria provocar pèrdues (que són reals) als bancs.

Detalls

Escrit per Xavier Mas

Categoria: ESPAÑA

Publicat el 20 Juny 2012

Vist: 53927

La formació ens porta a les persones a adquirir els coneixements, valors i costums que ens acompanyaran i marcaran la nostra vida. Les famílies i les escoles són les encarregades de dur a terme aquesta tasca quan els nostres infants i joves tenen l'edat adequada per ser més dúctils i mal·leables, i per tant, la capacitat més alta d'absorció.

Sobre les escoles, normalment, recau la responsabilitat més alta (que no la única) de l'adquisició de coneixements, i el fil conductor que segueixen aquestes escoles vénen marcades pels plans d'estudis per cada curs, plans que des de fa molt i molt temps estan absolutament desfassats, ja que, com he dit, marquen la línia de coneixements que els nostres fills tindran. Si els coneixements que es reben a l'escola no s'utilitzen mai, és clar que s'està perdent el temps.
Potser sigui important saber que "l'olivino" és un nesosilicat de color verd composat de ferro i magnesi, o que la capital de Malàisia és Kuala Lumpur, segur que ho és, però l'actual estudiant necessitarà en el futur, i de forma general, saber aquestes conceptes? o li serà més útil conèixer la funció d'un banc, què és un mercat, què és un pagaré, quin és el valor del diner, i d'altres conceptes econòmics?
Senyors, economia a les aules!!! El ciutadà no pot continuar i no es pot permetre ser un analfabet econòmic. Avui en dia, la economia és una ciència social imprescindible per tots nosaltres, totes les persones tenim el dret de tenir les nocions bàsiques (no parlo de ser especialistes) perquè l'economia sigui assequible intel·lectualment pels ciutadans, i així saber interpretar el que passa i el que ens diuen ("que no nos embauquen" com deia algú).
L'economia està present de forma constant i en tot moment a la vida de les persones:
- Al domicili personal, tot ciutadà ha de portar control dels ingressos i despeses (economia domèstica), així com prendre decisions econòmiques com a consumidor (sobre la forma i termini de pagament per exemple)
- Al món laboral, una gran part de persones treballen en empreses, és important entendre les decisions sobre contractes, nòmines, retencions, etc..
- Al món financer, els ciutadans cada vegada disposen de més informació i productes financers, i per tant, la majoria haurà de prendre decisions sobre estalvi i/o inversió.
- Com contribuent, els ciutadans han d'entendre sobre els impostos aplicats i les seves destinacions
- Com votants; les persones a qui votem prendran decisions econòmiques per nosaltres, hem d'estar segurs que són coherents amb el nostre pensament
- Com a lectors de mitjans de comunicació, l'economia cada vegada és més rellevant, per tant, no és suficient llegir sinó entendre i ser crítics en positiu o negatiu del que se'ns diu, no podem ser consumidors passius dels valors dels altres.
És necessari per tant, incorporar a les futures generacions una cultura bàsica i gradual de tipus econòmic, donada per professionals de la matèria, no per professors de matèries com Geografia i Història (com a exemple).
A més, a l'Estat Espanyol, estem en clar desavantatge amb altres països occidentals on l'economia es considera part de l'ensenyança bàsica, com UK, USA, França, Noruega (on l'economia domèstica s'imparteix des del primer cicle de primària) i Israel, d'entre altres.
La participació i cohesió social està basada en el coneixement de les regles del joc. Si la població no disposa dels coneixements econòmics bàsics en economia, ens podem trobar actituds passives del ciutadans o intoleràncies a polítiques econòmiques, pel sol fet que no suposen un augment personal de la renda, debilitant per tant el sistema democràtic del país.
Tot el que he comentat d'economia és important extrapolar-ho a altres matèries que han evolucionat i s'han convertit també en imprescindibles, com la informàtica, i són els nostres plans d'estudis els que tracten aquesta matèria de forma totalment superficial i impròpia per la importància actual, normalment donada per professors no especialitzats; més delicte té una matèria que acompanya a totes les persones en l'aspecte no només professional sinó físic que és la salut. Quantes coses podríem evitar i quant rendiment podriem treure del nostre cos si fos conegut, però com m'estic desviant del tema, malgrat la importància que té, convidarem a un professional perquè escrigui un article al respecte.

Detalls

Escrit per Xavier Mas

Categoria: ESPAÑA

Publicat el 10 Juny 2012

Vist: 5773

Han arribat els homes de gris "marengo", que no els de negre. Aquests homes vetllaran pel retorn dels diners al BCE del "prèstec". 100mil milions d'euros, en condicions preferents, que no del rescat.
Ells són els mateixos que els de negre, tenen el mateix nom i cognom, treballen igual, només canvia la semàntica .... i el color del tratjo.
El sistema financer espanyol o una part d'ell, es rescata simplement perque és més econòmic que fer-ho amb el país, però les mesures seran les mateixes: reestructuració del sistema bancari-financer, control directe del BCE (el Banc d'Espanya perd el seu rol, cosa del tot coherent després de la seva permisivitat en la creació del "monstre" Bankia) i reformes estructurals en matèria impositives, retall de funcionaris, reformes, retall de pensions i subsidis.
L'Estat espanyol, i per tant els seus ciutadans, passa a ser el directe responsable del retorn dels interessos i les amortitzacions del deute, ja que el prèstec es realitza via FROB (ent públic). Com les entitats rescatades no tenen capacitat de generar beneficis, de moment, ja que per aquest motiu han sigut precisament rescatades, és el ciutadà qui paga els costos financers.
El rescat i la intervenció dels homes de negre (que en les properes hores-dies es canviaran de color a un més fosc), era necessària, encara que la millor solució seria que els bancs que no han pogut pagar tinguessin dependència directa de l'UE (nacionalitzats per aquests).
La quantitat aportada crec que és insuficient, potser els propers dies es completarà.
No entenc que el govern enganyi als seus ciutadans no dient la veritat ja que les mesures afectaran a tots els ciutadans, no només al sector financer, ja que es realitza mitjançant el FROB, i per tant les mesures de garantia i ajustos a aplicar ens afecten directament a tots.