daesh  Estat Islàmic no són quatre pelats fanàtics i terroristes, que ningú ho pensi. Es tracte d’una potent estructura administrativa quasiestatal en tota regle, amb un finançament propi que es remunta a l’època posterior de la guerra del Golf, mitjançant un complex entramat econòmic i financer digne de Wall Street.

El Califat proclamat per l'Estat Islàmic controla un territori semidesèrtic de 215 mil quilòmetres quadrats situat entre Síria i l’Iraq. Ha aprovat aquest any un pressupost de 2.250 milions de dòlars, xifra que coincideix bastant amb l’assenyalada pel pressupost nord-americà d’intel·ligència encarregat de la lluita antiterrorista. Disposa d’un exèrcit ben equipat i entrenat, de desenes de milers d'efectius. El salari mig d'un mercenari de l'Estat Islàmic gira entorn dels 800 dòlars mensuals, el pressupost militar pel que fa al total dels salaris puja a 240 milions de dòlars anuals. Cal afegir el pressupost destinat a les operacions militars, en partides con material, municions i logística, la suma arriba fins a un total de 600 milions de dòlars.

Com es finança l’Estat Islàmic? Les fonts de finançament combinen partides normalitzades del funcionament d'un Estat, amb les activitats delictives i les operacions mafioses.

En primer lloc trobem les donacions de potentats del Golf Pèrsic. No és correcte dir que Estat Islàmic ha estat finançat per Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar i Turquia. Alguns individus rics del Golf si que ho han fet, pensant que això facilitaria la fi del règim d’Assad i el reordenament de Síria en una potència sunnita, trencant l’enllaç xiïta d’Iran amb el mar Mediterrani. També organitzacions de beneficència de les monarquies àrabs que gestionen milers de milions de dòlars que circulen per tot el planeta, han sigut benefactores directa o indirectament de augmentar les arques de l'Estat Islàmic via una solidaritat emmascarada amb la causa. Però la totalitat d’aquestes donacions significa un percentatge no superior al 5% del global del finançament.

Un segon factor de finançament és la venda de petroli al mercat internacional. Estat islàmic controla grans camps petrolífers, petits pous d’explotació artesanal i refineries al nord de l'Iraq, dels que obtenen 700 milions de dòlars de beneficis anuals. La venda del petroli es fa per mitjà de mercaders turcs, kurds i sirians, que el transporten en camions que travessen diàriament la frontera amb Turquia. La paradoxa del cas és que un dels clients del petroli de l'Estat Islàmic és el règim sirià de Baixar al-Assad, a qui combaten armes en mà.

El tercer factor de finançament és el narcotràfic. Són els principals subministradors d’opiacis a la regió, a més posseeixen el monopoli de determinades drogues de disseny molt consumides en els països del Golf. Disposen de fàbriques a Turquia, al Líban i als Balcans. La ciutat iraquiana de Nínive, propera a la frontera turca, s'ha convertit en una nova plataforma de tràfic de la meitat de l'heroïna que es consumeix a Europa.

Un quart factor és el tràfic de peces arqueològiques robades. El saqueig de museus, incloent-hi la destrucció orquestrada dels museus de Mossul i Palmira, que tenia  peces úniques de la cultura Sumèria, la més antiga de la humanitat, i difoses via Internet, s’ha convertit en un negoci molt lucratiu pels jihadistes, igual que el tràfic d'obres d'art al mercat negre.

El cinquè factor són les matèries primeres i els minerals, Estat Islàmic controla i ven de forma directa o mitjançant a les que cobren taxes, el comerç d'importants matèries primeres i minerals existents en els territoris que ocupen.

Una sisena font de finançament són els segrestos de persones i el cobrament de rescats.

La setena font de finançament és el tràfic d'éssers humans a les regions sota control de l’Estat Islàmic. Desenes de milers de dones i nenes han estat sotmeses a abusos sexuals, tortures i vexacions de tota mena, tractades com objectes i venudes posteriorment com a presoneres de guerra.

El vuitè factor és el tràfic d'òrgans extirpats de presos, ferits i de cadàvers. En alguns casos els jihadistes venen els cossos sencers dels seus captius a les organitzacions mafioses internacionals, que els revenen a institucions mèdiques occidentals.

El novè factor són els impostos per activitats comercials, una mena d’impost revolucionari que es recapta de les empreses i grups familiars dedicats a la compravenda de productes bàsics de consum.

El desè factor ve donat per l’agricultura i la ramaderia, un terç de la producció de blat a l'Iraq i una important part del de Síria, està sota el seu control, els ingressos per la venda de cereals que obté Estat Islàmic està xifrada en uns 200 milions de dòlars anuals.

El onzè factor de finançament és anterior a la seva constitució com Estat, així els jihadistes del califat van saquejar les institucions bancàries de Mossul obtenint un botí en metàl·lic proper als 430 milions de dòlars.

L’Estat Islàmic ha anat massa lluny. No és fàcil però les potències internacionals potser han decidit acabar amb la seva existència. Bombardejar-los no és suficient, s’han de tallar les fonts de finançament de l’Estat Islàmic per acabar amb ell, però per impedir que torni a sorgir caldrà donar una alternativa a la gent i a la pobresa en què quedaran.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya