EconomiaCAT
VAGA DE FAM
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
VAGA DE FAM
A en Jordi Sánchez i a en Jordi Turull els admiro per fer un pas més enllà dins del seu sistema de lluita no violenta. Estic impressionat, cal molta valentia i dignitat personal per portar a terme l’honorable acció de fer una vaga de fam, de renunciar als aliments reivindicant la defensa dels seus drets que són els nostres.
També cal molta baixesa humana per minimitzar aquesta acció, per no respectar-la, per menysprear-la, i fins i tot, per consentir-la mirant a un altre costat.
Però no en tingueu cap dubte, la consciència dels espanyols no despertarà ni amb aquesta protesta ni en cap altre. Ho vam veure després de la violència de l’1-O. Són fanàtics, mentiders, injustos, repressors i autoritaris de mena, per tant, no tenen consciència humanitària, i possiblement tampoc gaudeixen de consciència humana.
Ja sigui el seu govern, les seves autoritats i el que és pitjor, la majoria dels seus ciutadans, no només no protestaran ni reaccionaran davant aquesta greu situació, no només els hi rellisca el perill d’irreversibilitat en què entra la vida d’aquestes dues persones, no només no valoraran aquest noble gest, sinó que a més faran escarni i burla generalitzada a totes les seves tertúlies, ja sigui als vergonyosos mitjans de in-comunicació que han desenvolupat, o a qualsevol bar peninsular més abaix de Catalunya i Euskadi, on es prenguin, ells sí, un bon àpat amb força greixos i ofegat de força alcohol.
La premsa internacional s’ha fet ressò de la vaga iniciada pels presos polítics, i se’n farà els dies vinents, se’n faran creus, es qüestionaran el règim poc democràtic que hi ha a España, en contra del que pensaven fa un temps, el desprestigi internacional espanyol continuarà calant als ciutadans d’arreu del món, però els hi queda massa lluny i no els hi representa un perill immediat, la solució mai vindrà iniciada de fora, sempre es rentaran les mans a l’hora d’intervenir activament.
A l’hora de la veritat, no tenim ni tindrem aliats a dins i a fora de l’estat espanyol. La consciència ha de venir de nosaltres, els catalans, que no podem normalitzar de cap manera aquesta situació, i aquesta vaga de fam és una magnífica oportunitat per començar a fer-ho. Ha arribat l’hora que el nostre govern, les nostres autoritats i els nostres ciutadans hem de reaccionar i fer-ho amb urgència, hem de lluitar amb totes les eines, eines que hem fet servir i altres que ens hem negat a utilitzar-les, i ho hem de fer pels seus drets que són els nostres, per la seva llibertat que és la nostra, per la seva democràcia que és la teva i la meva.
Ells denuncien la intolerable i il·legal abús de poder per part de l’aparell de la in-justícia espanyola i de tot el pervers i pervertit poder judicial, les dilatacions injustificades i a propòsit portades a terme pel tribunal constitucional espanyol admetent i no resolent els recursos presentats pels presos amb l’abominable objectiu de retardar, bloquejar i impedir l’accés als tribunals europeus. Sabem que és veritat, que és així, sabem que la justícia espanyola és parcial i arbitrària, que no és imparcial, sabem que la justícia espanyola és prevaricadora compulsiva, que està al servei dels interessos fàctics i no dels ciutadans de bé, sabem que no hi ha separació de poders, i sabem que aquest aspecte no canviarà.
Ara que la revolució dels somriures ha donat pas al drama de la fam, hem d’entendre que Espanya és i serà una dictadura que ja ni es disfressa, el seu franquisme des de les elits ni es camufla, i a les dictadures cal combatre-les des de dins. Si volem que Catalunya sigui un estat republicà, i ho volem pel nostre bé, només ho podem aconseguir de forma unilateral, amb desobediència persistent, sense esperar res de ningú, estant disposats a tota classe de sacrificis i utilitzant tots els recursos que tinguem.
Anem a totes? ... Anem a totes!
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
DE MICKEY MOUSE A FREDDIE MERCURY
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
DE MICKEY MOUSE A FREDDIE MERCURY
Quan som infants descobrim la fantasia de Mickey Mouse, el ratolí dels guants blancs, pantalons vermells i grans sabates grogues, que avui fa 90 anys. Quan ens fem adolescents, descobrim la música de Queen i amb ella, l’extravagància, genialitat i lideratge de Freddie Mercury, mort de SIDA quan tenia 45 anys, però més viu que mai amb l’estrena del film autobiogràfic “Bohemian Rhapsody”, excepcional per cert.
Ni el fictici Mickey, des de la simplicitat i humilitat, ni el real Freddie des de la grandiloqüència i l’excés, ens deixaran ja d’acompanyar durant les nostres vides, els dos són antagònicament carismàtics, els dos s’han convertit en icones per a diferents públics que acaben sovint coincidint amb la mateixa persona física, formen part de la cultura contemporània popular d’occident, ja sempre seran mites, ja sempre seran eterns.
I on està el truc? En la felicitat, que és un dels grans objectius de la humanitat, i per tant qui la proporciona de manera brillant, continuada i global, és elevat a l’estatus de mite. De Mickey Mouse a Freddie Mercury.
La companyia Disney ha construït el seu imperi sobre el personatge central de Mickey Mouse, ell és el símbol de la marca, el símbol de moltes pel·lícules, còmics, mercaderies i d’un dels llocs, per a molts, més feliços de la Terra, els parcs temàtics de Disneyland. Les seves inconfusibles orelles són un logotip global perfectament posicionat de forma positiva a la ment de tots els consumidors. Mickey és imatge de felicitat i la felicitat ven. Mickey Mouse és un dels seus exemples més ferms, molts milions de persones i consumidors s’identifiquen amb ell, compren els productes que aconsella o promociona. Mickey és un ‘jove vellet’ amb més energia que mai, ha sobreviscut al pas al cinema sonor, al pas al cinema en color, i després de tots aquest anys, no només connecta amb el públic infantil sinó que és un personatge apreciat i valorat per tothom.
Queen, per a molts, entre els que m’incloc, és la banda amb un repertori més variat i excel·lent de la música rock, cada cançó és un himne, una obra mestra, des de la màgica i operística poesia de ‘Bohemian Rhapsody’, passant per la rupturista ‘I want to break free’, a la participativa ‘We will Rock you’, la romàntica i ensucrada ‘Love of my life’, l’aristocràtica ‘Killer Queen’, la inmortal ‘We are the Champions’, etc. El grup va crear la cançó més feliç de la Història, i no és que ho digui jo, també ho diuen els neurocientífics que van escollir la peça “Don’t Stop me Now” com la música ideal per pujar l’ànim i fer feliç a qui l’escolten. La música transmet i intensifica les emocions, ja sigui en positiu o en negatiu, aspectes com la tristesa, la ràbia, l’amor, l’alegria i la felicitat són estats d’ànim que poden aparèixer o agreujar-se després d’escoltar una determinada cançó.
Quan nosaltres ja no hi siguem, Mickey i Freddie seguiran per aquí, continuaran sent descoberts per infants, adolescents, joves i grans de generació en generació, qui ja mai els oblidarà. Ells estaran sempre oferint alegria i felicitat.
Mai passaran de moda perquè vius o morts, reals o de ficció, sempre seran genis.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya