Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3662

vaga metro  Sembla que finalment, de dilluns a dijous, els treballadors de metro i autobús de Barcelona faran vaga. Aquesta vaga, coincideix amb un dels esdeveniments més rentables i amb més projecció que es realitzen a la ciutat de Barcelona de forma anual, el MWC – Mobile World Congress.

El dret de vaga ha costat segles i segles en ser reconegut com un dret fonamental pels treballadors en la defensa dels seus interessos, un dret que avui està admès i/o tolerat a les civilitzacions més desenvolupades, un dret que ha suposat centenars de milers de lluites físiques i d’ideals a tot arreu, un dret que ha costat el vessament de molta sang innocent a la recerca de la llibertat. Un dret que no pot ser discutible per qualsevol persona que es consideri demòcrata, i fins i tot, una persona de be.

Sí al dret de vaga!

Però com a qualsevol dret, el dret a vaga té unes línies vermelles que no s’han de creuar, que no es poden travessar. És fàcil situar aquestes línies vermelles, la llibertat d’un individu, sigui fent vaga o fent un altre acte, acaba quan comença a envair la llibertat dels altres individus que l’envolten.

La vaga que comença demà va més enllà del dret fonamental que tots coneixem. La coincidència entre la vaga de treballadors de metro i el MWC no és una casualitat, es tracta d’una mesura de pressió, d’una coacció, d’un xantatge. No és bo, ni per la democràcia, ni pel sindicalisme, ni pel mateix dret a vaga de les presents i futures generacions, la utilització de la coacció indigna contra els ciutadans de la ciutat i els que ens vénen a visitar per fer negocis, per fer prevaler les reivindicacions d’uns quants.

Avui, en un període encara de crisi, on tanta i tanta gent s’ha quedat al carrer, on tanta i tanta gent ha sofert retallades en el seu salari, on tanta i tanta gent s’ha rebaixat voluntàriament la seva nòmina per contribuir a la continuació de les empreses que els paguen, on tanta i tanta gent ha patit, no s’entén ni s’entendrà que un grapat de treballadors d'una empresa de servei públic, actuant en forma de lobby parasitari, i moguts només pel seu propi interès sense importar el dels altres, utilitzi aquest dret fonamental de qualsevol treballador per mantenir privilegis de molt difícil o impossible justificació. Exercint una utilització oportunista i maliciosa del dret a vaga,  feta en el lloc i en el moment inadequat, estan menyspreant la lluita històrica del dret a vaga, i hipotecant el futur d’aquest dret com a acte de llibertat, dignitat i justícia. A més estan posant en perill milers de llocs de treball i centenars de milions que, entre altres coses, són utilitzats per pagar-los a ells. Moltes ciutats volen el MWC, Paris sense anar més lluny, i no és acceptable que aquest esdeveniment es perdi per aquesta acció de força injustificada.

El dret a vaga no es pot confondre amb el dret a la coacció ni el dret al xantatge sistèmic. Sí a la vaga però no a aquesta.

La gravetat de l’oportunisme del moment de la vaga és prou important però s’agreuja quan es combina amb la gravetat de base de realitzar qualsevol vaga en un servei públic. Els serveis públics són activitats desenvolupades per cobrir o satisfer necessitats bàsiques i socials, precisament són públics per garantir que seran prestats en tot lloc i moment, independentment de factors que els poden qüestionar com la seva rendibilitat. Paguem impostos perquè aquestes necessitats estratègiques estiguin cobertes, ja sigui mitjançant un sistema sanitari, un sistema educatiu o un sistema de transports, entre altres.

Quin sentit té pagar impostos a unes institucions, que treballen en condicions de monopoli, que contracten uns funcionaris o no funcionaris, i que aquests es creuen amb el dret (?) de NO donar el servei pel qual estan contractats i que és el seu motiu de ser. Quin dret tenen aquests treballadors a perjudicar a la resta de la població, a aquell estudiant que demà té que té un examen a la Universitat, a l’administrativa que va al seu lloc de treball, al paleta que ha d’anar a l’obra, al botiguer que necessita obrir la seva botiga puntualment, a la infermera que ha de cuidar, entre altres, al pare del conductor del metro... Cap, ni un. Quan un empleat accepta un lloc de treball en un servei públic, accepta una responsabilitat, ha d’assumir que no pot perjudicar el seu servei, doncs és públic. Va amb el càrrec. No pot ser, que cada setmana Santa els treballadors públics de la Renfe amenacin de fer una vaga i la gent que viu lluny de la seva família no els pugui anar a veure. No pot ser que cada estiu, després de treballar com un “animal” tot l’any, et vulguis prendre unes vacances i no puguis volar perquè els controladors aeris estan exercint el seu dret de vaga, perjudicant els altres.

Feu el que vulgueu, protesteu el que us vingui en gana, feu una vaga a la japonesa, deixeu passar sense pagar si us sembla bé, però no perjudiqueu els més febles, no perjudiqueu els ciutadans que s’han de mobilitzar forçosament, no els feu anar tard ni com a sardines, ells no tenen el privilegi de ser el col·lectiu que més vagues ha fet en els darrers anys.

Exerciu el servei públic amb responsabilitat, sense egoismes i amb dignitat, treballeu pels altres que és pel que us han contractat o plegueu, hi ha molta gent que voldria estar en el vostre lloc. Obriu els ulls.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya