EconomiaCAT
DE MICKEY MOUSE A FREDDIE MERCURY
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: INTERNACIONAL
DE MICKEY MOUSE A FREDDIE MERCURY
Quan som infants descobrim la fantasia de Mickey Mouse, el ratolí dels guants blancs, pantalons vermells i grans sabates grogues, que avui fa 90 anys. Quan ens fem adolescents, descobrim la música de Queen i amb ella, l’extravagància, genialitat i lideratge de Freddie Mercury, mort de SIDA quan tenia 45 anys, però més viu que mai amb l’estrena del film autobiogràfic “Bohemian Rhapsody”, excepcional per cert.
Ni el fictici Mickey, des de la simplicitat i humilitat, ni el real Freddie des de la grandiloqüència i l’excés, ens deixaran ja d’acompanyar durant les nostres vides, els dos són antagònicament carismàtics, els dos s’han convertit en icones per a diferents públics que acaben sovint coincidint amb la mateixa persona física, formen part de la cultura contemporània popular d’occident, ja sempre seran mites, ja sempre seran eterns.
I on està el truc? En la felicitat, que és un dels grans objectius de la humanitat, i per tant qui la proporciona de manera brillant, continuada i global, és elevat a l’estatus de mite. De Mickey Mouse a Freddie Mercury.
La companyia Disney ha construït el seu imperi sobre el personatge central de Mickey Mouse, ell és el símbol de la marca, el símbol de moltes pel·lícules, còmics, mercaderies i d’un dels llocs, per a molts, més feliços de la Terra, els parcs temàtics de Disneyland. Les seves inconfusibles orelles són un logotip global perfectament posicionat de forma positiva a la ment de tots els consumidors. Mickey és imatge de felicitat i la felicitat ven. Mickey Mouse és un dels seus exemples més ferms, molts milions de persones i consumidors s’identifiquen amb ell, compren els productes que aconsella o promociona. Mickey és un ‘jove vellet’ amb més energia que mai, ha sobreviscut al pas al cinema sonor, al pas al cinema en color, i després de tots aquest anys, no només connecta amb el públic infantil sinó que és un personatge apreciat i valorat per tothom.
Queen, per a molts, entre els que m’incloc, és la banda amb un repertori més variat i excel·lent de la música rock, cada cançó és un himne, una obra mestra, des de la màgica i operística poesia de ‘Bohemian Rhapsody’, passant per la rupturista ‘I want to break free’, a la participativa ‘We will Rock you’, la romàntica i ensucrada ‘Love of my life’, l’aristocràtica ‘Killer Queen’, la inmortal ‘We are the Champions’, etc. El grup va crear la cançó més feliç de la Història, i no és que ho digui jo, també ho diuen els neurocientífics que van escollir la peça “Don’t Stop me Now” com la música ideal per pujar l’ànim i fer feliç a qui l’escolten. La música transmet i intensifica les emocions, ja sigui en positiu o en negatiu, aspectes com la tristesa, la ràbia, l’amor, l’alegria i la felicitat són estats d’ànim que poden aparèixer o agreujar-se després d’escoltar una determinada cançó.
Quan nosaltres ja no hi siguem, Mickey i Freddie seguiran per aquí, continuaran sent descoberts per infants, adolescents, joves i grans de generació en generació, qui ja mai els oblidarà. Ells estaran sempre oferint alegria i felicitat.
Mai passaran de moda perquè vius o morts, reals o de ficció, sempre seran genis.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
JUTGES PER L’ECONOMIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
JUTGES PER L’ECONOMIA
El fort deteriorament de la reputació de la justícia a Espanya sembla que no té aturador. Avui, l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, i en general tot el seu òrgan de govern (CGPJ) està totalment desprestigiat. El que ha succeït aquestes darreres setmanes amb el Tribunal Suprem i qui ha d’assumir el pagament de l’impost sobre les hipoteques, amb resolució final favorable als bancs, ha fet que aquest declivi injustificable de la institució judicial per manca d’agilitat, per manca d’independència, per conducta frívola, irresponsable i erràtica, i per actuar amb imprevisibilitat, mostri una vegada més, però d’una forma molt més greu, uns símptomes inequívocs que estem dins d’un estat cada vegada més decadent.
Aquesta situació de descrèdit nacional i internacional, i d’inseguretat jurídica és un desastre per la justícia i els membres que la componen, però també suposa un pas de gegant cap al precipici de la manca total de confiança de la societat amb les institucions, cap a la pèrdua de democràcia, i cap el deteriorament de l’economia. Justícia i economia són un binomi indissoluble, quan els jutges fan justícia de veritat són jutges per l’economia també, quan prevariquen i es converteixen amb ayatollahs fanàtics perjudiquen la justícia, a la democràcia en general i a l’economia de forma simultània.
La inestabilitat jurídica és un aspecte clau que afecta i molt de forma negativa a l’economia i al seu creixement. Existeix un vincle directe entre la qualitat de l’estat de dret, l’estabilitat política i el desenvolupament econòmic i social d’un estat. El funcionament del sistema judicial incideix directament en el desenvolupament econòmic com a element dinamitzador i impulsor de l’intercanvi de béns i serveis.
L’eficàcia del sistema judicial, la seva agilitat i rigorositat, és un dels principals factors, juntament amb la rendibilitat, que valoren els inversors interns i estrangers, quan decideixen invertir en un o un altre indret. Un bon sistema judicial té efectes positius sobre la competitivitat en una economia globalitzada, ja que suposa una oportunitat per atraure el capital i els recursos productius necessaris per crear riquesa i llocs de treball. El funcionament del sistema judicial influeix en el desenvolupament dels mercats financers, al mateix temps, facilita l’augment de la inversió i del volum d’activitat. La seguretat jurídica garantida per un marco estable i previsible serà un incentiu als empresaris i treballadors molt qualificats per desplegar la seva capacitat innovadora per millorar la productivitat i potenciar el creixement econòmic.
A l’estat espanyol, els indicadors d’eficàcia en comparació internacional, com la duració de procediments, la taxa de liquidació del sistema judicial, la taxa de morositat a escala local, el temps mig per resoldre una disputa comercial, el grau d’especialització judicial i la taxa de litigació, situen la justícia espanyola en clara inferioritat de condicions, cosa que perceben els ciutadans sobretot en l’aspecte de la corrupció.
La justícia espanyola perjudica la seva economia, transmet una imatge de corrupció i inestabilitat impròpia d’un país que vol avançar, és una àncora que manté al país en situació reaccionària. És necessari la seva reorganització sota principis d’eficiència i control d’aquesta, s’ha de reduir la complexitat de l’entramat legislatiu i seguir la tendència dels països més desenvolupats que estan simplificant les normes mentre a Espanya s’augmenten, fent que tot sigui més i més difícil, és important motivar l’existència d’òrgans alternatius a la resolució de conflictes, com serien la mediació i l’arbitratge. I sobretot, cal impulsar un organisme rotatori que jutgi als jutges contra la prevaricació constant que exerceixen.
La justícia espanyola, fatxa, casposa, mentidera, partidista i injusta, és actualment el principal obstacle perquè l’estat pugui avançar cap a la modernitat que requereix, la seva reforma urgent és una necessitat per la societat i l’economia.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya