EconomiaCAT
SÓC EL PRES NÚMERO 8
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
SÓC EL PRES NÚMERO 8
Em presento, jo sóc el pres número 8, cadascú de nosaltres ho som.
Tots els catalans som el pres número 8. Estem presoners a la nostra terra, on vivim sense llibertat, on no tenim drets, on estem constantment amenaçats, indefensos, on ens volen esborrar del mapa, silenciar-nos per la Història, aniquilar com a poble per deixar-nos simplement com a unitat productiva, com a centre de beneficis, com a mà d’obra al servei del règim autoritari i dictatorial que ells volen vestir com una democràcia que no existeix.
Incredulitat, indignació, ràbia, enuig, ira, impotència, cabreig és el que sentim després de la detenció per la Guardia Civil dels set CDRs i el seu posterior interrogatori i empresonament incondicional sense fiança per part del jutge. Sabem el que volen aquesta gent que vénen de matinada, sabem que el que volen és atemorir als catalans per desinflar les mobilitzacions i evitar el nivell de reaccions que es preveuen a tot arreu del país com a conseqüència de la publicació i anunci de la venjativa sentència als presos polítics catalans del Procés, una sentència que tots sabem que fa dos anys que està dictada, redactada i signada.
Estem a casa nostra però juguem en camp contrari. Ells fan les alineacions, trien el camp i l’hora en què es juga el partit, ells imposen qui ho transmet, ells fan el reglament i posen l’àrbitre, totes les faltes són en contra nostra, tots els penals a favor seu.
El règim està convençut que ja té controlats als dirigents catalans, de fet cada dia ens demostren que és així al Parlament amb la seva incompetència per fer coses plegats. Ara toca anar per la gent i com a primer pas l’atac als CDRs, a l’activisme independentista. Ells no s’aturaran, la repressió no acaba aquí, tots som susceptibles de ser despertats de sobte, a les 4:00 del matí, per un impacte directe al nostre miocardi provocat per l’estrepitós soroll de l’ariet de ferro colpejant la nostra porta i posterior caiguda d’aquesta, donant pas a una invasió injustificada i brutal de les forces d’ocupació a la nostra propietat privada, a la nostra intimitat.
Us imagineu per un moment, el que han viscut al domicili dels set nois quan han vist entrar per la porta aquells energúmens encegats per l’odi, aquells ignorants uni-neuronals carregats de ràbia, de porres i de bales? Doncs els que han tirat ahir la porta del veí i envaït la seva llar, demà poden tirar la teva i la meva.
Aquí i avui, tots podem anar a la presó. Jo, pels meus escrits. Tu, pels teus actes, també pels teus pensaments, pels teus comentaris, per la teva mirada en un lloc inoportú, per qualsevol cosa o fins i tot per res, doncs s’ho inventaran, perquè no cal fer res dolent a Catalunya perquè els dolents d'Espanya et diguin que ets tu el dolent, no cal ser violent a Catalunya perquè els violents et diguin que ets violent, no cal atemptar contra ningú a Catalunya perquè els terroristes et diguin que ets un terrorista, només cal ser un demòcrata català perquè els no demòcrates et diguin que ets un no demòcrata, no cal ser un fanàtic a Catalunya perquè els fanàtics t’acusin de ser-ho, no cal ser supremacista a Catalunya perquè els supremacistes a España et diguin que el supremacista ets tu. , demà pots ser tu el pres número 8.
Sóc el pres número 8, visc en un estat autoritari que em té presoner, que em priva de llibertat. Però també sóc CDR, lluito i lluitaré, no pararé mai de fer-ho. Em podeu expropiar, interrogar, atemorir i empresonar però no em podreu treure mai l’essència del meu ésser i seguiré lluitant sempre per la meva llibertat i la dels meus.
Sóc el pres número 8, aviat ho deixaré de ser.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
ELLS HO TORNARAN A FER
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
ELLS HO TORNARAN A FER
Nosaltres, ho tornarem a fer. Ells ho tornaran a fer, també.
Tots tenim clar que quan surti la sentència del procés, els demòcrates catalans rebrotarem, i així serà, ens indignarem, ens manifestarem, ens expressarem amb tota la força i aturarem el país. "Ho tornarem a fer", el lema d’Òmnium que hem interioritzat ens torna a omplir d’èpica i força per afrontar les dures jornades que vindran.
I què faran ells? S’ho miraran de lluny? Voldran dialogar aquest cop a l’haver un govern socialista al poder? Es quedaran aturats, impàvids? Reaccionaran de forma passiva? Deixaran que el poble sobirà s’expressi lliurement i procedeixi democràticament?
Ells ho tornaran a fer. Faran el mateix que van fer.
Inventaran un escenari inexistent, un fals relat. Amb l’excusa de què el moviment independentista és violent, una excusa que només està al seu cap, a la seva policia, als seus diaris i als seus tribunals, però que els serveix per justificar accions repressives contra les institucions catalanes i el poble. Ja ho hem vist fa dos anys, ells sempre van ser els violents, ells ens van estomacar a cops de porra, ells ens han empresonat els polítics, i ells ens han aplicat il·legalment l’article 155. Tots a Catalunya sabem que les acusacions de terrorisme i rebel·lió als membres del CDR detinguts són una mentida més fabricada per l’estat, forma part de l’imaginari que justifica el desplegament de les seves forces de repressió i ocupació, del desplegament de la dictadura espanyola de cara als seus “babaus” ciutadans. Terrorista era l’imam de Ripoll, aquell que era confident de la policia espanyola i a qui no volen investigar, terrorista no és cap dels detinguts.
Voldran atemorir-nos. Som humans i tenim dret a tenir por, sobretot quan veiem que l’estat actua impunement contra les institucions locals i de país. Si poden atacar al President de la Generalitat tantes vegades com vulguin, si poden dissoldre quan els hi ve de gust el Parlament de Catalunya democràticament escollit per milions de persones, què poden fer amb mi? De moment, estem veient com nou famílies innocents han començat a viure un infern aleatori, un calvari arbitrari que només es justifica perquè el seu cas serveixi d’exemple i escarment a tots els que volem la independència i estem disposats a fer coses. Però no oblidem que si ens volen fer por és perquè ells són qui realment ens tenen por a nosaltres, saben que la força de la raó és nostra i per això volen imposar-nos la raó de la força. Nosaltres tenim la il·lusió individual i col·lectiva, i que tenen ells? Només violència institucional.
Utilitzaran botiflers i venuts, que n’hi ha molts. La ignorància no eximeix de tenir culpa però tota dignitat i els valors humans es perden quan algú sap el que succeeix i menteix de forma voluntària. Totes les repressions ho fan, és de manual. En els camps de treball i d’extermini dels nazis eren els jueus atemorits, els jueus dòcils, els que feien de vigilants interns del camp, els que controlaven als altres jueus empresonats i represaliats des de dins del mateix barracó. Eren la pitjor de les escòries, éssers que havien perdut tota dignitat, que havien perdut la consideració humana a causa de la seva baixesa moral. “Detencions preventives” ha dit la delegada del govern espanyol...quin fàstic fa, quin fàstic fan tots plegats.
“A por ellos”. Tornen a crear una situació de confrontació d’espanyols i fatxes contra catalans demòcrates, on tot s’hi val, sempre que serveixi per preservar i garantir “la sagrada unidad de España”. Hem d’estar preparats, vénen temps ens què haurem de suportar novament insults, judicis de valor, greuges continuats, campanyes catalanofòbiques de tota mena, amenaces econòmiques, agressions verbals i físiques com a poble, potser també ens tocarà alguna d’individual. Però estarem preparats, més preparats aquesta vegada que fa dos anys, tenim experiència, ara sabem fins on estan disposats a arribar, sabem de la seva maldat, sabem del que som capaços i sabem que per resistir, haurem de defensar-nos.
ESPANYA ENS HA PERDUT PER SEMPRE.
No vull ni volem estar en un estat que inventa les coses perquè el mínim que exigeixo és que no em menteixi. No vull ni volem estar en un estat que em vol atemorir perquè el mínim que exigeixo és que no m’agredeixi, que em deixi en pau. No vull ni volem estar en un estat que busca a essers miserables per anar contra nosaltres perquè el mínim que exigeixo és que respecti els dignes i menyspreï als miserables. No vull ni volem estar en un estat que dóna ordre d’anar “a por ellos”.
No sé el temps que ens hi estarem ni el que haurem de suportar aquest estat que ens espolia i ens reprimeix, però sé que aconseguirem la Independència perquè no volem formar part ni saber res d’aquesta gentussa repressora, covarda i gandula. Som una colònia, però sé que ho deixarem de ser.
El feixisme espanyol, ja sigui pepero, c’sero, voxero o psoero, finalitzarà el dia que alçats en post de la llibertat, decidim posar-hi fi. No els oblidarem ni els perdonarem. Els feixistes no hi caben com a socis, ni amics de la societat democràtica que construirem.
Ells ho tornaran a fer, nosaltres ho tornarem a fer, i vencerem.
Veni, vidi, vici.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya