UCRAÏNA, VELLS TEMORS

 

ucraina1

La possibilitat que esclati un nou conflicte bèl·lic a Europa de l’Est rescata vells malsons. Quan s’escolten tambors de guerra procedents d’Ucraïna, vells temors i fantasmes se’ns apareixen amb força.

Fa dies, setmanes, que escolto molta informació respecte a la crisi d’Ucraïna, però el que veig realment és molta desinformació, informació interessada i propaganda, cosa que em porta a fer l’article d’aquesta setmana, no sense avisar abans que la meva anàlisi està feta des de l’òptica d’un occidental, i segurament un xic distorsionat malgrat intentar que no sigui així.

Com sempre hi ha uns fets:

- Primer fet, des de fa 30 anys, s’han incorporat a l’OTAN, 9 països que abans eren de la Unió Soviètica o que formaven part de l’antic Pacte de Varsòvia. Són: Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Bulgària i Romania, avançant 1000 kilòmetres la frontera que separa els estats que formaven l’OTAN i els estats que hi formen ara part.

- Segon fet, l’any 2013 governava a Ucraïna el prorús Ianúkovich. La decisió que va prendre de suspendre negociacions amb la Unió Europea, va provocar una rebel·lió ciutadana, que va ser sostinguda per Occident. Finalment, Ianúkovich va fugir, i l’alternativa que va passar a governar el país van ser forces prooccidentals. Els Estats Units i Occident van ser acusats d’incentivar la revolta.

- Tercer fet, pocs mesos després, forces d’elit russes van portar a terme una operació llampec a Crimea, territori ucraïnès des de 1954, que va ser envaït i posteriorment declarada la independència de la República de Crimea, només reconeguda per Rússia. Després, Crimea es va annexionar a Rússia.

- Quart fet, comença la guerra de Donbass, a l’est d’Ucraïna, impulsada per poblacions de parla russa que consideraven que el govern de Kiev els perjudicava per les seves polítiques prooccidentals. Rússia ha estat acusada d’afavorir i d’incentivar aquests moviments insurgents.

- Cinquè fet, Rússia ha acumulat tropes i armament en els darrers mesos a diferents punts fronterers amb Ucraïna. Ucraïna fa set anys que rep material militar i ensinistrament militar per part occidental.

ucraina2Revisats els fets, per què tot això? Per part de Rússia hi ha dos motius principalment. Considera a Ucraïna un país estratègic en el seu perímetre de seguretat. A més, Rússia considera a Ucraïna com a part seva, una única nació. Rus era el terme com els eslaus anomenaven als vikings quan aquests van arribar a l’est d’Europa per fer fortuna. Els nòrdics vikings van fundar la Rus de Kiev, van expulsar als turcs que sotmetien als pobles eslaus i van abraçar el cristianisme ortodox. La Rus de Kiev, es considera l’origen fundacional de la nació russa i de la nació ucraïnesa. Per a Moscou, Rússia es considera hereva de la Rus de Kiev perquè el principat de Moscou, del que va néixer l’estat rus, va ser l’únic territori que va sobreviure a la invasió mongola i va aconseguir expandir-se.

Per aquests dos motius, tot el que no sigui veure a Ucraïna convertida en part de Rússia o en un clon rus serà vist per Vladimir Putin com una amenaça, com el resultat de la deriva occidentalista i com a part de l’estratègia per aïllar i intimidar el seu país. Imagineu, doncs, el que significaria per a ells una possible entrada d’Ucraïna a l’OTAN. No ho pensen acceptar, no ho pensen tolerar.
I què passa amb els ucraïnesos? Ucraïna es va independitzar fa 30 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica. És un país complex, amb profundes divisions internes. La part occidental és partidària de la integració amb la Unió Europea, i la part oriental vol estrènyer llaços d’amistat amb Rússia. La història dona la raó a cadascuna de les parts. No s’oblida que Stalin fa sotmetre a la població ucraïnesa a una gran fam que va matar a milions de persones. Però tampoc s’oblida que durant la 2ª Guerra Mundial, l’exèrcit alemany amb col·laboració amb grups nacionalistes ucraïnesos van exterminar a milions de persones prorusses. El govern actual ucraïnès i el president Zelensky són més partidaris de l’apropament amb Europa, però Rússia mai ha reconegut la legitimitat dels diferents governs d’Ucraïna postoccidentals.

No s’ha de descartar que Rússia intervingui a Ucraïna, ho ha fet abans. Els Estats Units han avisat de risc més que probable d’una invasió i ha retirat personal diplomàtic de la seva ambaixada. En cas d’invasió parcial o total no hi hauria intervenció directa de l’OTAN en forma de tropes de combat, Ucraïna no forma part de l’organització transatlàntica. En tot cas, no sembla que Moscou tingui els diners i el suport intern com per portar a terme una guerra de grans dimensions i de forma prolongada en el temps.

ucraina3La propaganda ens mostra un Putin molt valorat al seu país, però no és així, Rússia està més debilitada socialment del que ens fan veure, decebuda per més de 300 mil morts de Covid quan pretenia liderar la lluita mundial contra la pandèmia. Putin després de més de 20 anys governant està un xic desgastat i distanciat de les noves generacions. El que busca Putin en aquest conflicte és tornar a cohesionar la societat russa al seu voltant utilitzant la por de l’amenaça exterior com a part del seu discurs polític. En qualsevol cas, com tampoc pot demostrar que “va de farol”, sembla que no es pot quedar sense fer res, més aviat s’esperen atacs híbrids en forma de petites incursions a la part est, atacs cibernètics, tàctiques paramilitars i campanyes de desinformació.

En aquest cas, els diferents interessos entre els Estats Units i els seus aliats impossibilitaria una resposta unificada, immediata i contundent. Per una part tenim a Polònia i les antigues repúbliques bàltiques, interessades en una participació directa en el conflicte i un càstig sever a Rússia. A l’altre costat, de forma antagònica, hi trobem a Hongria i Bulgària, amb posicions empàtiques i properes a Moscou. I les dues potències principals de la Unió Europea, que no s’acaben de posar d’acord, entre altres motius perquè Alemanya, malgrat haver reduït molt la dependència del gas rus, encara en te en gran part.

És precisament en el camp econòmic i en les seves conseqüències on es juga un altra guerra. El 26% del petroli que consumeix Europa i el 40% del gas procedeix de Rússia. Un conflicte afectaria la producció, augmentant el seu preu i disparant encara més una inflació ja disparada, que afectaria indubtablement a la recuperació econòmica postpandèmica. Si no considerem el petroli i el gas, la resta de productes russos no tenen rellevància exportadora cap a Europa, ara bé, sí que és important la quantitat de productes de la Unió Europea que s’exporten a Rússia, sobretot la venda de vehicles i la maquinària. Un veto europeu suposaria danys a la indústria europea a curt i mitjà termini, i a llarg termini suposaria llençar encara més als consumidors russos als braços dels fabricants xinesos.

ucraina4Ara que parlem de la Xina, que fa en tota aquesta crisi? Observa i espera. Per un costat, Rússia sempre ha sigut un tradicional aliat de Xina, a més li interessa estar en contra del seu adversari natural, els Estats Units, i en l’apartat comercial gran part de les vendes de gas rus que ja no va a Europa, ara va a la Xina que ha augmentat el seu consum molt significativament. Però per altra banda, Xina manté distàncies en el conflicte perquè Ucraïna és un important referent en l’actual Ruta de la Seda, un projecte en el qual s’ha implicat molt Xi Jinping, i perquè a la Xina no li interessa cap mena de conflicte mentre el celebren els Jocs Olímpics d’hivern.

Tornant a la guerra econòmica, concretament financera, un cop letal per a Rússia seria ser exclosa del consorci de transaccions Swift, un sistema global per on es fan les transferències, un sistema que agrupa a més d’11 mil entitats financeres i inclou a 200 països i sense la que els bancs russos no podrien fer transferències exteriors. Aquesta mesura ja va ser aplicada contra l’Iran, i va ser determinant en el declivi de l’economia persa.

A qui li interessa el conflicte armat, doncs?

Si se’ls hi en va de les mans tot hi perdrem, cosa fàcil quan les tensions ja no tenen marxa enrere.

Per aquest motiu, fem la pau i no la guerra!

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya