DE SOMNI A FARSA, AMB ELS VACCINS UN EXEMPLE MÉS
Europa, com ens agrada anomenar-la, la Unió Europea, és un feixuc tren de baixa velocitat, compost per una gran màquina conduïda per buròcrates i per una sèrie d’estats-vagó, un tren que roda i dóna voltes sobre una mateixa via, sense anar i parar a cap lloc, una via a la qual hi manquen un grapat d’estacions.
Europa, la Unió Europea, és un empatx d’humanisme retòric presentat com la sublimació dels drets dels ciutadans, que disfressa la trista realitat del que és, una gran llosa burocràtica al servei dels lobbies més interessats, començant pel gran lobby format pels governs dels seus estats membres.
La Unió Europea ha fet d’Europa un pacte entre governs, no és l’Europa dels ciutadans, no és l’Europa dels pobles, és una estafa, una farsa, un frau majúscul, una presa de pèl de totes totes. Podem parlar molt dels que hem deixat de ser "orgullosos de ser europeus" i dels motius que ens hi han portat, però avui em centraré en el tractament que la Unió Europea ha fet de la pandèmia, de com va deixar passar el virus i de com està gestionant la nostra defensa, de somni a farsa, amb les vacunes un exemple més.
Xina, Corea i altres països asiàtics han estat capaços de contenir els efectes de la Covid-19 en un temps rècord, podent reactivar la seva activitat econòmica, i social tot i que amb certes limitacions. D’altres que no en van ser de capaços de fer una contenció efectiva de la pandèmia, com Israel, Gran Bretanya, els Emirats Àrabs, fins i tot als Estats Units ara estan al capdavant de les vaccinacions a gran part dels seus residents, amb baixades molt importants del seu nombre de casos i de les seves nefastes conseqüències.
La Unió Europea és un cas a part. No ha fet ni una cosa ni l’altre. Incapaç d’impedir la introducció del virus al seu territori, ha sigut totalment negligent a l’hora de combatre la seva propagació i contenció, situant a molts dels seus estats membres a la vergonyosa part alta del rànquing d’afectats. El fracàs de les polítiques de rastreig aplicades dins del seu territori, suposa que a hores d’ara, no sabem on estan els principals focus de propagació: els transports públics?, els restaurants?, les oficines?, les escoles?, les trobades familiars en “petit comité”?, etc.?...
La Unió Europea no ha sabut controlar la pandèmia, però a més a més, és el lloc del primer món on existeix un pitjor control, l’àrea en el que el llançament de les vacunes està sent extremadament lent, malgrat el creixement de casos nous. A Europa hi ha massa burocràcia inútil. Mentre als EUA i a altres països es signaven acords amb els fabricants de les vacunes, la UE tractava d’assegurar-se'n que els 27 estats membres estiguessin d’acord en com abordar les negociacions, amb el resultat de haver de fer cua darrere de països que es van moure més ràpidament.
Aquests mateixos buròcrates no en són gaire d'intel·ligents, es creuen uns ideòlegs, només són un grup arrogant, obtús i tancat de recomanats que es fagociten els uns amb els altres i és clar, el resultat és l’existència d’una maquinària escandalosament costosa i ineficaç de negociadors negats per a fer-ho, però dels que malauradament hi depenen, hi depenem, milions de persones.
Ells, llestos com creuen ser (???), van voler negociar a la baixa, un preu entre 15-19 $ per dosi. Els EUA paga uns 20 $, i Israel uns 25 $. Europa paga menys per dosi, perfecte, però el resultat és tornar a fer cua, ara penseu el que representen 5 $ per dosi quan s’està ressentint una producció econòmica anual de 20 bilions de dòlars, bilions amb b. Evidentment, els 5 $ d’estalvi són irrellevants, mentre cada dia que es bloqueja o s’alenteix la producció és la pèrdua d’una fortuna irreparable. En mans de quins eixelebrats estem?
El resultat calculat és que la tornada a la normalitat a la Unió Europea es produirà amb un any de retard respecte a Israel, els EUA i el Regne Unit, un any que representen milionaris dèficits, milers d’empreses fallides, enfonsament de molts autònoms i multitud de desastres personals. Una regressió econòmica, comparativament amb la resta del món, com hi he viscut d’altres aquest segle, així, mentre a la dècada posterior de la crisi financera del 2008, el creixement de la Xina era de més del 140%, de la Índia del 96% i dels Estats Units del 34%, la Unió Europea va retrocedir fins el 2%.
La salut és clau pel benestar de les persones, també ho és pel creixement sostenible de l’economia. La rapidesa en què s’immunitzi la població és la variable principal en la recuperació d’aquesta crisi sanitària, política, social i econòmica actual i de grans dimensions.
Vaccinar-se no és només una acció per l’autoprotecció, és un deure envers als altres, atès que es redueix massivament la probabilitat d’infectar, contribuint a minimitzar el risc de generar misèria, sobretot misèria econòmica.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
