ADDICCIONS, DEL MARLBORO A INSTAGRAM
Quan les addiccions, inicialment inofensives, es fan molt populars apareixen els problemes socials. Quan els costos a llarg termini de les addiccions comencen a acumular-se apareixen els problemes econòmics. Quan les addiccions es fan immensament rendibles i les empreses que les exploten poden comprar influència per protegir els seus productes tòxics i nocius, apareixen els problemes polítics.
Va passar amb la indústria del tabac abans que la seva alta toxicitat no es podés seguir dissimulant i protegint per les autoritats polítiques de tot arreu i passa ara amb les xarxes socials. Addiccions, del Marlboro a Instagram.
Mesurar el cost de les addiccions és difícil.
En el cas del tabac, sabem el preu de venda d’un paquet de tabac posat en el punt de venda convencional però desconeixem el seu cost real. El cost del tabac no és només un sumatori del cost de factors necessaris per a produir, empaquetar, distribuir i comercialitzar els cigarros i cigarrets. En el cost total cal afegir els milions d’euros que costen els tractaments pulmonars, cardiovasculars i altres derivats del consum del tabac, sense considerar altres costos igualment importants com serien la reducció de vida útil del factor humà de producció, la productivitat d’aquests i les pèrdues emocionals que això comporta.
Si consideréssim tots els costos totals de l’addicció al tabac, el cost d’un paquet de cigarrets passaria fàcilment a multiplicar-se per 15 o 20, el seu cost estaria al voltant dels 60-70 euros. Qui es podria permetre consumir un paquet diari amb aquest cost?
En el cas d’addicció a les xarxes socials els costos hi són malgrat la nostra incapacitat per mesurar-los donada la dificultat afegida per la inexistència d’un històric. De moment coneixem els efectes devastadors dels casos més greus, casos per exemple de bullying informàtic a adolescents, sotmesos a 24 hores diàries i ininterrompudes d’escarni col·lectiu i continuat que han acabat amb el suïcidi del noi o la noia. També s’ha de comptabilitzar com a cost de les addiccions a xarxes socials, tota la productivitat perduda en centres de treball, en escoles i oci, per les interactuacions d’aquests addictes als seus mòbils i ordinadors, sembla ser que unes mitjana de 150 vegades al dia. 
No existeixen beneficis propis en les addiccions. El tabac basava el seu màrqueting en l’atractiu de ser un producte prohibit (per a nens per exemple) i ser artificialment glamurós (els actors sofisticats fumaven a les pel·lícules). Les xarxes socials comparteixen, salvant les distàncies, determinats aspectes d’aquestes dinàmiques.
Les xarxes socials ofereixen l’oportunitat als individus de tenir un megàfon per destacar-se i elevar la seva jerarquia i estatus social a l’atraure comentaris positius i més “me gusta” d’altres consumidors de xarxes socials. Per exemple, a la vida real cal tenir o guanyar molts diners per comprar-se un Ferrari i presumir davant de coneguts o amics, però a Instagram només necessites fer-te fotos amb un Ferrari i publicitar-les. Instagram i les xarxes socials permeten a una persona donar-li l’oportunitat de fer veure el que no és realment, fer-la més gran segons la seva consideració, sense necessitat de l’esforç i el treball, i fer-ho amb eines molt modestes, només amb una càmera o un mòbil i una connexió a Internet.
Però una cosa és l’oportunitat i l’altre la crua realitat. Igual que a la vida, a les xarxes només destaquen uns pocs, mentre que la resta s’ha de conformar amb un grapat més o menys important d’amics virtuals o followers, deixant a la majoria d’usuaris en una posició extremadament vulnerable a petits canvis en la seva visibilitat, sense poder determinar el cost que pot tenir aquesta situació pels que són addictes.
Utilitza les xarxes socials però no t'en facis addicte, ni a elles ni a res. Les addiccions són tòxiques i t’anul·len com a persona. Sigues lliure.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya