Julien Assange

ASSANGE, QUAN UN PERIODISTA FA PERIODISME

És molt senzill. Les persones tenen el dret a saber i el dret a qüestionar i desafiar el poder. Aquesta és la veritable democràcia.”, i aquesta és una frase de Julien Assange, el periodista Assange, fundador de WikiLeaks, perseguit per revelar i facilitar la revelació d’abusos, tortures, espionatge, corrupció, manipulació i violació sistemàtica de drets humans de governs suposadament liberals i democràtics, en els que teòricament, però no a la pràctica, hi ha transparència i respecte a les lleis de llibertat d’expressió i publicació.

El problema ve donat quan aquests fets i secrets revelats incomoden al poder hegemònic, quan difereixen i s’enfronten al missatge donat per l’establishment, destruint la narrativa oficial i políticament correcta d’una “veritat” que realment és una gran mentida.

Ha sigut molt trist veure la detenció d’Assange, un home debilitat, arrossegat per sis o set goril·les policials des de l’ambaixada equatoriana a Londres. És molt trist contemplar a Assange, quan un periodista fa periodisme, i veure quin pot ser el seu destí. Acusat de conspirar contra els Estats Units d'Amèrica, aquest home que només ha filtrat i publicat documents reals però classificats sobre les accions militars nord-americanes a Afganistan i secrets relacionats amb la guerra d’Irak, és a dir, que com a periodista només ha fet coses per afavorir el coneixement del què ha passat, pot acabar sent extradit, jutjat i empresonat simplement per haver fet públics documents que demostren que les versions oficials són un cúmul de mentides i mentides en defensa d’interessos d’uns quants manipuladors.

La impactant detenció de l’australià és la icona de la paranoia oficial, l’emblema de la por a que se sàpiga la veritat, la senyera de la mentida. També és una seria advertència pels pocs periodistes que encara existeixen, un missatge clar donat per uns quants i poderosos matons respecte a què el periodisme d’investigació i de fets, el periodisme de veritat, no interessa, cal silenciar-lo, cal anul·lar-lo, aniquilar-lo de rel.

Dol especialment veure com és al Regne Unit, a Londres, la terra de la Carta Magna, on s’avenen els governants britànics a col·laborar amb la venjança impulsada des de Washington, i la connivència del govern titella equatorià, per crear un ordre que liquida el dret internacional al qual ja ningú fa cas, i ho fan sense cap queixa ni acció per part de l’oposició. Dol i indigna veure que sigui el Regne Unit, paradigma del parlamentarisme i la democràcia més ancestral, el lloc en el qual es va negar l’extradició de Pinochet, el sanguinari dictador xilè, i com ara es presten amb gran diligència a extradir al periodista Assange. Dol veure que no hi ha organismes oficials per defensar-lo, cap mitjà de comunicació, cap govern, ni tan sols el seu que s’ha negat a intercedir per la seva causa. Covards, colla de covards.

Dol pensar en la malaltia degenerativa que ha contaminat a la societat occidental. Dol pensar en no saber el què és veritat i el què no ho és de tot el que ens han explicat durant dècades i dècades sota el relat dirigit sempre per la perversitat dels Estats Units, dol pensar que la lluita contra el terrorisme potser no és tal, dol creure que les ingerències en benefici de democratitzar països comandats per tirans o de fer ajudes humanitàries és tot un engany, dol adonar-se que possiblement tot és una gran propaganda al servei dels interessos propis d’un país i d’uns governants que presumeixen de ser demòcrates sense ser-ho.

El crim d’Assange és fer periodisme, fer saber la veritat. Visca els Assange que encara queden, visca els valents del món!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya