DE MICKEY MOUSE A FREDDIE MERCURY

Quan som infants descobrim la fantasia de Mickey Mouse, el ratolí dels guants blancs, pantalons vermells i grans sabates grogues, que avui fa 90 anys. Quan ens fem adolescents, descobrim la música de Queen i amb ella, l’extravagància, genialitat i lideratge de Freddie Mercury, mort de SIDA quan tenia 45 anys, però més viu que mai amb l’estrena del film autobiogràfic “Bohemian Rhapsody”, excepcional per cert.

Ni el fictici Mickey, des de la simplicitat i humilitat, ni el real Freddie des de la grandiloqüència i l’excés, ens deixaran ja d’acompanyar durant les nostres vides, els dos són antagònicament carismàtics, els dos s’han convertit en icones per a diferents públics que acaben sovint coincidint amb la mateixa persona física, formen part de la cultura contemporània popular d’occident, ja sempre seran mites, ja sempre seran eterns.

I on està el truc? En la felicitat, que és un dels grans objectius de la humanitat, i per tant qui la proporciona de manera brillant, continuada i global, és elevat a l’estatus de mite. De Mickey Mouse a Freddie Mercury.
La companyia Disney ha construït el seu imperi sobre el personatge central de Mickey Mouse, ell és el símbol de la marca, el símbol de moltes pel·lícules, còmics, mercaderies i d’un dels llocs, per a molts, més feliços de la Terra, els parcs temàtics de Disneyland. Les seves inconfusibles orelles són un logotip global perfectament posicionat de forma positiva a la ment de tots els consumidors. Mickey és imatge de felicitat i la felicitat ven. Mickey Mouse és un dels seus exemples més ferms, molts milions de persones i consumidors s’identifiquen amb ell, compren els productes que aconsella o promociona. Mickey és un ‘jove vellet’ amb més energia que mai, ha sobreviscut al pas al cinema sonor, al pas al cinema en color, i després de tots aquest anys, no només connecta amb el públic infantil sinó que és un personatge apreciat i valorat per tothom.  

Queen, per a molts, entre els que m’incloc, és la banda amb un repertori més variat i excel·lent de la música rock, cada cançó és un himne, una obra mestra, des de la màgica i operística poesia de ‘Bohemian Rhapsody’, passant per la rupturista ‘I want to break free’, a la participativa ‘We will Rock you’, la romàntica i ensucrada ‘Love of my life’, l’aristocràtica ‘Killer Queen’, la inmortal ‘We are the Champions’, etc. El grup va crear la cançó més feliç de la Història, i no és que ho digui jo, també ho diuen els neurocientífics que van escollir la peça “Don’t Stop me Now” com la música ideal per pujar l’ànim i fer feliç a qui l’escolten. La música transmet i intensifica les emocions, ja sigui en positiu o en negatiu, aspectes com la tristesa, la ràbia, l’amor, l’alegria i la felicitat són estats d’ànim que poden aparèixer o agreujar-se després d’escoltar una determinada cançó.

Quan nosaltres ja no hi siguem, Mickey i Freddie seguiran per aquí, continuaran sent descoberts per infants, adolescents, joves i grans de generació en generació, qui ja mai els oblidarà. Ells estaran sempre oferint alegria i felicitat.

Mai passaran de moda perquè vius o morts, reals o de ficció, sempre seran genis.

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya