El revival del clàssic d’anime japonès Pokemon, en format de realitat augmentada és molt més que un simple videojoc de ciència-ficció, molt més que un bon entreteniment, significa la consagració a escala popular d’una tecnologia que consisteix a col·locar elements virtuals dins del món físic real, que combina els elements del nostre entorn quotidià, els nostres espais, juntament amb elements fantàstics, en aquest cas amb criatures i personatges del mític món Pokemon.

La realitat augmentada no és cap novetat, però el gran mèrit de Nintendo y del Pokemon Go ha estat situar aquesta tecnologia en el coneixement i a l’abast de tots els públics, l’èxit ha estat en aconseguir que milions de persones, de vàries edats diferents i de tot arreu, comencin a explorar les possibilitats que té aquesta tecnologia. Pokemon Go ens mostra com a curt termini, interactuarem amb computadores i dispositius mòbils, per no només per a jugar, sinó en moltes més activitats i altres sectors econòmics com l’educatiu, el científic, l’agricultura, el turisme, l’arquitectura, la publicitat, etc.

La realitat augmentada no és realitat virtual, aprofita els principis d’aquesta però li dóna la volta totalment, xuclant tota la informació i coneixement emmagatzemat a les màquines per aplicar-lo al món real i en temps real, canviant totalment la nostra forma d’interactuar en el que ens envolta, oferint una versió millorada de la realitat, complementant el món real, millorant les nostres vides.

Imaginem que per la pantalla del nostre mòbil veiem el carrer on estem caminant realment, imaginem que busquem un restaurant, amb la realitat augmentada podríem saber si hi ha restaurants, que donen de menjar, els comentaris dels clients, etc. O imaginem que fem turisme per una ciutat, apuntant amb la pantalla del mòbil únicament a un determinat monument, podríem saber l’horari de visites, el preu d’entrar-hi i tota la informació històrica i anecdotari que faci referència al monument. O imaginem que entrem a una botiga de menjar precuinat, tipus Nostrum, només enfocant a cada plat, sabríem els seus ingredients i composició nutritiva, l’opinió dels clients, si conté algun ingredient del què som al·lèrgics, etc.

I en àmbits més professionals, imaginem una plantació vigilada remotament per càmeres que ens informen a distància sobre el grau d’humitat, maduresa i altres de cadascun dels fruits de les plantes que hi ha. O imaginem una infermera guiada, mitjançant tecnologia combinada d’infrarojos i realitat augmentada, per punxar la millor de les venes a l’hora de fer una anàlisi de sang. I ja posats, imaginem un ecografista assessorat per aquesta tecnologia per saber si el que fa, ho està fent bé, o si ha pot millorar l’angle de visió fent un petit desplaçament al costat. O imaginem un cirurgià quan realitza una operació quirúrgica, per què no?

Les aplicacions de la realitat augmentada són moltes i les possibilitats infinites, això no ha fet més que començar. Tot arribarà.

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493