Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2241

tippsecret  Els Estats Units i la Unió Europea fa mesos que estan treballant per crear major zona sense barreres del món, una àrea comercial de més de 800 milions de consumidors. Però sobta, és molt curiós la poca presència en premsa i mitjans de comunicació que està tenint un aspecte tan important com aquest, que tindrà un impacte molt alt a la vida dels ciutadans.

El TTIP, acrònim anglès procedent de les sigles de Transatlantic Trade and Investment Partnership, està envoltat de misteri, secretisme, opacitat i obscuritat, és TTIP SECRET, fins al punt que la Unió Europea ha decretat, en un fet sense precedents, que tots els documents relacionats amb les negociacions es considerin classificats i no siguin públics fins d'aquí a 30 anys. I ja se sap que quan una cosa no es coneix i t'agafa a contrapeu es fa difícil d'entendre, no és opinable, ni criticable, ni rectificable, simplement te la trobes servida a taula en forma de llei supranacional.

En principi, un acord comercial i d'inversions entre aquestes dues potències econòmiques només podria ser beneficiós per cadascuna de les parts, més de 200 mil milions de dòlars en total. Europa no pot expansionar-se cap a l'est de forma fàcil, com s'ha vist en el conflicte ucraïnès, existint una forta incompatibilitat entre dos sistemes d'unions duaneres, el de la UE i l'eurasiàtica liderada per Rússia. Els Estats Units també tenen dificultats expansives, tenen problemes de lideratge amb la Xina en la zona de l'Àsia-Pacífic, i les seves idees comercials panamericanes topen amb desacords polítics del món chavista. Sobre el paper, un accés més lliure al mercat nord-americà i europeu representa una oportunitat macroeconòmica de doble direcció, una oportunitat de creixement i de generar més ocupació derivada de l'activitat econòmica.

Però es generen dubtes. Les empreses americanes són normalment més competitives que les europees, i no ho són per casualitat, sinó perquè estan incloses en un determinat model de desenvolupament, amb els seus avantatges i desavantatges, molt diferent a l'europeu, menys solidari i proteccionista en general degut a la seva absència de tradicions reguladores. Per exemple, no podem oblidar que els Estats Units només han subscrit 2 dels 8 convenis fonamentals de la OIT (Organització Internacional del Treball). El TTIP donarà com a resultat un context legal supranacional, que malgrat hagi de ser ratificat pels estats membres, s'haurà de fer sense la possibilitat de fer esmenes per part dels diferents Estats. Un cop aprovat, ja disposa de jerarquia normativa, i estarà per sobre de les diferents constitucions estatals, les quals quedaran limitades. Les nacions perdran sobirania, hauran d'adaptar-se en les diferents matèries, siguin socials, laborals o mediambientals, entre d'altres.

Els dubtes creixen vista la manca de transparència en les negociacions i que porta a fer tot tipus d'especulacions. Si el ciutadà no sap res del que passa, el ciutadà queda adormit, no es planteja les coses, sinó els viu, no viu, i es creu tot el que li diuen, és víctima fàcil de la por. Les filtracions, sortides de wikileads, indiquen que el pes de les negociacions està suportat per les multinacionals, inversors i lobbies empresarials que assessoren als polítics, i que han assistit al 92% de les reunions. A qui representen? Qui les ha escollit? A qui responen? Quines obligacions tenen enfront dels ciutadans?

Es parla de tribunals d'arbitrament que estaran per sobre de les diferents jurisdiccions nacionals per resoldre conflictes entre inversors privats i els Estats, amb l'objectiu de protegir les inversions, i els seus interessos, per sobre de tot i de tothom. Recordar el que va passar a Egipte quan aquest país va apujar el salari mínim i una multinacional francesa els va portar al tribunal d'arbitratge. O el que va passar a l'Equador, quan van prohibir extreure petroli d'una zona perquè ho consideraven reserva ecològica, les petrolieres van portar a l'Estat a judici, obtenint una compensació de 1700 milions de dòlars. Només són dos exemples del guany de poder de les multinacionals enfront dels Estats escollits pels ciutadans.

A més, hem de considerar que el 90% de les empreses europees són petites o mitjanes empreses, elles donen la majoria d'ocupació, una estructura molt diferent a la de l'empresariat nord-americà. La seva manca de representació en les negociacions de la TTIP fa pensar en la poca consideració que tindran les seves necessitats i, per extensió, les necessitats dels europeus de forma generalitzada.

Fer dogmatisme contra els americans a Europa és un argument fàcil, però en aquest cas, el que podria ser una oportunitat sembla que es pot convertir en un risc, el risc d'un nou totalitarisme, un totalitarisme mercantil, que podria afectar i molt a la democràcia tal com l'entenem nosaltres.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya