La sorra és el recurs natural més consumit, després de l'aigua i de l'aire. El consum anual mundial de sorra no para de créixer, està estimat en 40 mil milions de tones, més de 10 vegades el consum mundial de petroli. El volum comercial està estimat en 80 mil milions de dòlars americans. És un bé vital per l'economia, la majoria de les nostres cases i altres construccions estan fetes de formigó armat, que està compost de dos terços de sorra, a part de ciment, aigua i grava. Es necessiten 200 tones de sorra per construir una casa de mida mitjana, un kilòmetre de carretera requereix 30.000 tones de sorra, es necessita silici per produir xips d'ordinadors i microprocessadors, utilitzem la sorra en els detergents, cosmètics, en el vidre, en l'acer i en molts altres productes i sectors. A l'Àsia i els països àrabs la demanda de sorra ha augmentat de manera exponencial en un 437,5% en 20 anys, mentre que en la resta del món ha augmentat en un 60%.

És la febre de ... la sorra, un autèntic or marró.

Ens sembla que és un recurs comú, que el veiem a tot arreu, que sempre està, inacabable, però no ho és tant com sembla. Es tracta d'un recurs finit i escàs, on cada dia que passa escasseja més i més. Els efectes negatius de la seva extracció indiscriminada sobre el medi ambient són molt abundants i molt greus. A més de la seva utilitat per sí sola, la sorra té altres característiques vitals: la sorra de mar protegeix actuant com a dic natural i evitant fenòmens naturals com els tsunamis, i la sorra de riu és un aqüífer natural de primer ordre i el seu esgotament afecta la recàrrega de les aigües subterrànies que han baixat a un ritme molt alarmant, assecant-se pous i fent que l'aigua sigui escassa per a fins agrícoles. L'extracció de la sorra de riu produirà greus conseqüències a les conques hidrogràfiques derivades de l'augment de la contaminació i dels canvis en el nivell de Ph de l'aigua, com també un augment en el risc de les inundacions.

No tota la sorra és útil, la sorra del desert és dolenta, no es pot utilitzar per la majoria de propòsits, ja que està molt erosionada pel vent, són rodons i polits, i no es poden mesclar prou bé. És una paradoxa, però les regions del desert, com per exemple els Emirats Àrabs o Aràbia Saudí, són les àrees on es pateix un major dèficit de sorra, donat el boom immobiliari que estan visquen.

Fins fa poc, la sorra útil s'extreia de les pedreres de terra i de les lleres dels rius, però aquests recursos s'han esgotat pràcticament i la major part de la sorra que s'extrau actualment prové dels oceans, del fons del mar. Fruït d'aquesta depredació sense límits, i com a exemple, des de l'any 2005 a Indonèsia, almenys 24 petites illes han desaparegut com a conseqüència de l'erosió causada per la mineria de sorra, i 83 més estan en perill. I a l'inrevés, a Singapur, producte del comerç i la incorporació de sorra a les seves fronteres, la seva superfície ha augmentat un 22% des dels anys 60. Una bestiesa, una aberració descomunal, un crim natural.

El món cada vegada demanda més sorra, és insaciable. Les noves potències econòmiques emergents han de manifestar la seva nova hegemonia mitjançant les grans construccions, que buiden les reserves naturals de sorra d'aquests països i necessiten importar constantment d'altres llocs.

Donada la seva importància a l'economia, també apareixen molts conflictes derivats de la seva extracció, com els denominats “lladres de la sorra”, on sobretot i com sempre els més perjudicats són els països africans, com Cap Verd, Sierra Leone, però també asiàtics com Cambodja, Vietnam, Indonèsia i Malàisia. En aquests indrets, milers de joves, i no tan joves, saquejadors que en aquests moments els hi és més beneficiós dedicar-se a l'extracció de la sorra humida de la platja i costes marineres que dedicar-se a la pesca tradicional. Equipats en petites barques o només amb pales i cubells, extreuen cada dia gran quantitat de sorra devastant greument els ecosistemes marins, afectant el turisme, a l'agricultura i a la pesca, i perjudicant el futur de moltes famílies.

Les prohibicions dels diferents governs i el gran negoci que genera el contraban i comerç de sorra en el mercat negre, fa que cada vegada l'extracció il·legal d'aquest recurs estigui més organitzat, constituint-se les denominades "màfies de sorra", poderoses organitzacions que fan més difícil la lluita contra l'extracció il·legal de sorra, que controlen gran part de la indústria de l'extracció en països en desenvolupament, a través de suborns a policies i polítics, i que no dubten a aplicar mètodes violents com l'extorsió i l'assassinat a activistes o detractors.

Malgrat la gravetat del problema, no sembla que existeixi prou coneixement i consciència pública del que està succeint. No hi ha vigilàncies a escala mundial, i no hi ha accions internacionals. La preocupació política per aquest tema no coincideix amb la urgència de la situació. No és pessimisme, sinó realisme el dir que aturem aquest context aviat o les nostres platges només seran fotografies del passat i lamentarem haver de dir en un període de temps allò de: “Vaya! Vaya! Aquí no hay playa!”...

Economista Col·legiat nr 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya