La caiguda del ruble, la caiguda dels preus del petroli i les sancions occidentals per la crisi d'Ucraïna han estat factors claus perquè el que semblava que començava com un nou bon any per l'economia russa, amb creixements de l'ordre de dos dígits en els darrers períodes, s'hagi acabat percebent com un any negre.

La darrera vegada que Rússia va tenir una crisi financera va ser l'any 1998, després que el ruble caigués en picat davant del dòlar quan el Govern de Boris Ieltsin, en un experiment econòmic neoliberal que va fracassar, no va fer front als pagaments del deute intern i va congelar el deute extern. Llavors, l'equilibri entre els estalvis que es guardaven en rubles i les hipoteques que es calculaven en dòlars va resultar insostenible i la població russa va quedar al llindar de la ruïna. L'entrada de Putin va suposar certes reformes, entre elles va establir un impost sobre els ingressos, va racionalitzar indústries clau i va fer certa neteja dels oligarques dels anys 90, però el factor fonamental per abandonar el precipici, per la recuperació de l'economia russa, va ser l'augment dels preus del petroli. Des de llavors i de forma històrica, el benestar rus ha estat relacionat directament amb el preu del cru.

Ara que el petroli baixa i baixa, les coses canvien als dos costats dels Monts Urals, amb el pas de Rússia, de l'èxtasi al turment. En una posició de baixada de preus, era previsible una baixada en la producció per augmentar els preus, com venia sent habitual, però el nou escenari iniciat per companyies nord-americanes en l'ús de noves tècniques d'extracció de petroli basades en el fracking, ha propiciat que els països de l'OPEP, països exportadors de petroli, hagin pres una decisió contrària i nova, quasi revolucionària, consistent en no retallar els nivells de producció de petroli, malgrat estem en una situació de sobreabundància, on l'oferta és molt superior a la demanda. En aquests moments, hi ha un excés d'oferta fonamentada per l'existència de noves tecnologies i per la incorporació de països que havien estat amb conflictes interns i que han fet augmentar la producció mundial, coincidint amb una baixada de demanada produïda per l'estancament i desacceleració de l'economia mundial, sobretot de les economies emergents.

Per què l'OPEP ha reaccionat de forma contrària a com és habitual? Per diferents motius, econòmics i polítics. No vol perdre quota de mercat enfront de les companyies nord-americanes; ha pensat en el mig i llarg termini més que en el curt, com anaven gestionant, de forma que no els afavoreix una economia mundial que segueixi caient, i finalment per motius geopolítics, ja que Aràbia Saudí, principal potència del càrtel petrolier, té una espècie d'acord amb els Estats Units per perjudicar les economies com Rússia, Veneçuela i Iran, totes elles dependents del preu del petroli. Els grans beneficiats de la caiguda del petroli són els Estats Units, els mercats asiàtics i l'Europa Occidental.

Dos terços de les exportacions russes són combustibles fòssils, petroli i gas. Amb la baixada de preu, el superàvit acumulat que tenia el país ha desaparegut. Sense aquest superàvit hi ha menys entrada de divises estrangeres a l'economia russa, i el ruble s'afebleix.

Quan el preu del petroli baixa, el ruble també ho fa, intentant mitigar l'impacte produït en l'economia per aquest efecte. La baixada del ruble impacta en la població russa. Almenys el 40% de la cistella de la compra, inclòs els aliments i béns de primera necessitat, són productes importats directament o produïts amb maquinària importada. El pànic ha aparegut. De moment, els russos han començat a retirar els seus diners dels bancs nacionals, afavorit per una política econòmica que dóna suport a les noves generacions d'oligarques, com a base de poder del mateix Putin, i que porta a no controlar la fugida massiva de capitals existents en territori nacional. El problema és molt important, ja que els dipòsits de les noves fortunes russes en bancs nacionals han sigut el principal pilar i principal eina de la liquiditat del país en el darrers temps, donat que les sancions imposades a Rússia per la comunitat internacional impedeixen que els seus bancs i les seves grans empreses puguin obtenir diners de crèdits procedents dels mercats estrangers.

La caiguda de la moneda russa aterra a la població, el consum comença a desplomar-se, amb una classe mitjana que s'ha acostumat a la bona vida, a un alt valor adquisitiu i a gaudir de vacances d'alt nivell en destinacions com Tailàndia, Turquia i Espanya. No volen ni estan disposats a canviar el sol del mar Menor, dels Dardanelos i de la Costa Brava pels dies de costa amb fred i núvols del Mar Bàltic.

A la vegada, el govern rus ha decidit fer front a la crisi monetària amb un augment del tipus d'interès. Aquesta mesura pot donar un xic de temps, però no molt, ja que el problema rus és un problema que va més enllà de la prestidigitació financera que ha portat a terme a la desesperada. Es tracta d'un problema estructural basat en la venda de petroli. Els ingressos produïts pel petroli són en dòlars i la despesa interna en rubles. Un petroli amb un preu per terra, significa que les corporacions russes tenen menys dòlars per convertir-se en rubles, o el que és el mateix que dir que hi ha menys demanda de rubles.

En aquesta situació, desapareix el superàvit i apareix el dèficit, ara que els seus ingressos petroliers s'han assecat. A més Rússia no pot demanar prestat els diners que necessita, perquè les sancions occidentals sobre la seva incursió a Ucraïna han reduït els mercats de crèdit internacionals. S'haurà d'iniciar la immersió en el seu fons d'emergència per cobrir les seves factures. Ja ho està fent, però per rescatar els seus bancs. La turmenta ja és perfecte quan apareix el deute, les empreses russes es van endeutar en una gran quantitat de dòlars en els darrers anys, quan semblava que el ruble mantindria un canvi en augment, invertint aquests diners en l'estranger i no en l'economia russa. Les empreses russes tenen més de 500 mil milions de dòlars en deute extern pendent, dels que 130 mil milions de dòlars s'han de pagar abans de finals de 2015. Els crèdits vençuts estaven augmentant fins i tot abans de què les taxes d'interès augmentessin per defensar el ruble. Així que aquests deutes, són molt difícils de pagar ara que el ruble s'ha ensorrat. El problema no és només per a les empreses russes que podrien fer default, també ho és pels bancs que els van prestar diners.

Rússia s'ha quedat encallada en un parany econòmic. No pot gastar massa dòlars, no pot rescatar la seva moneda, però les empreses necessiten diners per pagar els seus deutes, i els banc necessiten que els paguin. Putin necessita trobar més dòlars i els ha de trobar ara. El govern està prenent bàsicament els dòlars de les empreses que tenen una gran quantitat de deutes en dòlars. Llavors, com pagaran els seus deutes? Només hi ha una manera: la circular, el govern tornarà a prestar els dòlars que necessiten. Però fins quan pot seguir fent aquest joc? Aquesta maniobra té un temps limitat, no es pot estar a totes, caiguda monetària, alt tipus interès, crisi creditícia, recessió, perill de l'atur i bloqueig internacional.

L'Estat rus confia que els productors mundials de petroli, excepte Aràbia Saudí, no estan en una posició suficient per poder mantenir aquest context i espera aguantar aquesta situació fins que augmentin els preus del petroli novament. Les potències occidentals esperen que Putin renuncii a les seves ambicions nacionalistes imperials per aixecar el bloqueig.

El tema és delicat, potser és veritat allò de què sempre els hi quedarà el vodka. De fet, Putin ja ha parlat de controlar el preu d'aquesta beguda, ara que tot està pujant...Beure per oblidar!