prosti  Setmana amb força suc aquesta. Mentre encara no s'han apagat els ressons polítics de les abdicacions del Rei d'Espanya i del Navarro de Catalunya, així com la quasiabdicació, amb el característic “ara me'n vaig i ara em quedo” d'en Duran I anomenat “l'indecís” per uns i “l'apoltronat” per altres, va la Roja, l'orgull nacional,i perd per pallissa amb la taronja mecànica d'en Van Gaal, l'home del “siempre negatifo, nunca positivo”, bé, aquesta vegada no tot és negatiu, ja que la derrota ens apropa més als ciutadans de l'estat espanyol a estalviar-nos 720.000 euros per barba de cada jugador si repeteixen guanyar el Mundial.

I amb totes aquestes males notícies per l'Estat i ambient general de manca de confiança i semi depressiu, els catalans, com sempre, i com els hi agrada tocar allò que no sona en el moment més inoportú, han presentat mitjançant el conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, les balances fiscals relatives als comptes de l'any 2011 i que evidencien que Catalunya, una vegada més, va patir, segons el mètode de càlcul de flux de benefici, un dèficit fiscal de 15mil milions, una xifra que equival al 7,7% del PIB i representa que els ciutadans catalans van aportar un 19,2% dels ingressos de l'Estat i només van rebre el 14% de la despesa tota, un espoli pel nostre país amb lletres majúscules, ens ho mirem com ens ho mirem.

Però l'article d'avui no anirà ni de la Roja ni de les balances fiscals catalanes, si no d'una notícia que també ha sortit aquesta setmana, molt curiosa i de la que fa un temps que s'anava parlant, una notícia que ha passat un xic de cantó per l'opinió pública, però una notícia econòmica que considero és de gran transcendència analitzar, sobretot per la forta vessant ètica i dimensió moral de l'Economia com ciència social. L'INE, Instituto Nacional de Estadística, ha anunciat que incorporarà i presentarà, a partir del mes vinent d'Octubre, la seva estimació del PIB considerant un canvi metodològic de càlcul, incorporant en aquest certes activitats il·legals com són la prostitució i les drogues, tant la producció com el tràfic, com béns de consum domèstic no comercial. A partir de l'Octubre un augment en els dos primers aspectes de la famosa frase sexe, drogues i rock & roll, serà entès com un augment en la riquesa d'un Estat en lloc de com un problema fruit de la marginalitat i conseqüència de la misèria humana en tota la seva amplitud de definició.

Sabíem que el PIB, que mesura el conjunt de béns i serveis produïts per un país en un període de temps, no era l'indicador adequat per mesurar la riquesa com benestar. Sabíem que els mesuraments del PIB representaven un autèntic festival de comptabilitat creativa, però ara és traspassa importantment el límit, incorporant aquests peculiars béns i serveis, la prostitució, el contraban i les drogues, que més aviat produeixen malestar socialment parlant i considerar-los com una nova font de creixement econòmic pels Estats de la Unió Europea. L'esclavatge sexual humà, incloent-hi el maltractament, els segrestos i els enganys, i el tràfic de drogues que aniquila i degrada a part dels essers humans, no poden ser considerats dins d'un índex de mesura de benestar. Mèxic, Colòmbia, Itàlia i Afghanistàn no poden començar a escalar graons dins del rànquing d'activitats productives simplement per comptabilitzar el que destrueix i no el que construeix. Economia companys no és això. Com a economista de professió i per devoció, aquestes coses em rebelen.

No hi ha xifres exactes i segures a Espanya, donades les dificultats inherents a l'estimació d'aquest tipus d'activitats, però es calcula que el PIB augmentarà entre un 3% i un 4,5% en afegir-se un volum de l'ordre entre 30.000 i 45.000 milions d'euros anuals a l'Estat espanyol. Però quin sentit té incloure les drogues i la prostitució en el còmput del PIB?

Seria coherent que un cop aquestes activitats són reconegudes com a serveis o béns productius, comencessin a ser legalitzades o regulades, cosa de la qual sóc totalment partidari, però ho dubto. Amb aquest pas, possiblement es donaria un “cop mortal” per acabar amb el seu major problema que és el seu tràfic. La legalització o regulació acabaria o milloraria les conseqüències del tràfic d'essers humans i de substàncies drogadictives, la prohibició només comporta l'adulteració i el risc per les persones consumidores, dubto que incentivés el seu consum. El consum hi és, i n'està ple, consumeix qui vol, i qui no pot roba per fer-ho, iniciant nous problemes per la societat. Però clar, moltes economies incloent la dels Estats Units, tenen un alta dependència en el seu sosteniment del món del blanqueig de diners procedent d'activitats delictives i del tràfic d'aquestes en un món globalitzat, on podem afirmar que el narcotràfic està a tot arreu, a la Borsa, al deute públic, a les multinacionals i a la banca.

Em temo, que l'únic objectiu respon a la preocupació dels Estats de la UE per fer créixer certes estadístiques de forma que siguin més atractives decoca cara als inversionistes, i concretament en aquest cas augmentar el PIB incorporant noves magnituds criminals/il·legals, i que a part de les comentades inclouria apostes clandestines, contraban d'alcohol i tàbac, pirateria de software i compra de béns robats, entre altres. El missatge amb clau de normalitat que es vol donar és que els diners a la fí són diners independentment del seu origen, i si circula és millor comptabilitzar-ho a les xifres de les economies d'Europa. Sembla com si es donés a la gent de l'Estat espanyol, a la gent de la Unió Europea, dades que sumin, disfressin i emmascarin la realitat de què les coses no van bé, és Matrix com vàrem parlar amb un article anterior. D'aquesta manera i sense existir un augment real motivat per la recuperació econòmica de l'activitat productiva, ni per les reformes i retallades imposades per la troika, els resultats del PIB d'Octubre, tindran un doble efecte que millorarà els resultats estadístics:

- impactaran amb la xifra de la ràtio d'endeutament de l'Estat, un dels malsons del govern espanyol, que millorarà de forma immediata. El creixement del PIB reduirà doncs i automàticament el balanç de deute públic que es troba molt aprop del 100% del PIB.

- per altre costat, una xifra més alta del PIB, fa augmentar el marge de maniobra del govern espanyol, ja què la xifra de dèficit màxima obligada per la UE és amb relació al PIB, i al incrementar aquest disminueix el nivell de dèficit, sense haver fet res.

Comentar que aquesta consideració no es innovadora del països que han comunicat i confirmat la seva implantació, i que apart d'Espanya són Itàlia, el més beneficiat degut a ser líder en activitats delictives en el que les quatre màfies principals representen un negoci aproximat de 120mil milions d'euros, i el Regne Unit, altres Estats de la UE ja estan incorporant ara les activitats il·legals en el càlcul del seu PIB, són Àustria, Estònia, Eslovènia, Finlàndia, Noruega i el pioner Suècia, a qui l'economia il·legal l'hi suposa menys del 0,20%. Estats Units també ho aplica. A partir del 2016, tots els Estats de la UE estaran obligats a incorporar aquestes activitats al seu PIB.

Estem doncs optimistes al futur, penseu que no deixarem de ser rics en els pròxims temps, doncs l'Eurostat sembla disposat a incorporar qualsevol cosa al sac, així sempre serem a temps d'incorporar al nostre PIB els assassinats, les tortures, el robatori a les “iaies”, les violacions i els botís de guerra.

Tant criticar les festes del Bunga-Bunga de Berlusconi i al final estava contribuent de forma molt activar a pujar el PIB (Prostitució Il·legalitat Blanqueig) del seu país...Pobre home!

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493