Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 11077

ucra1  Ucraïna viu la setmana més sagnant en dècades. Enfrontaments mortals entre manifestants antigovernamentals proeuropeus que van ocupar la plaça de la independència a Kíev, més coneguda com a Maidan, i forces policials en defensa del govern prorús, democràticament constituït a les urnes, però per a molts un govern corrupte, autoritari i extralimitat amb la seva forma de procedir. La destitució del President, Viktor Ianukòvitx, significa per uns una victòria i per altre un cop d'Estat dins d'un país democràtic.

Amb aquest article, Ucraïna: un Estat, dues nacions, intentarem explicar els autèntics motius, molts de caràcter econòmic, que divideixen els 45 milions d'habitants d'aquesta part del continent europeu, ara en conflicte. L'existència de dues nacions en un únic Estat, representa dues formes, interessades i dividides entre sí d'entendre el mateix món. La part occidental d'Ucraïna té una clara percepció de voler pertànyer a Europa, es tracta d'una zona en la qual demogràficament ha existit poca immigració russa, on l'ucraïnès és l'idioma parlat majoritàriament, on es practica la religió catòlica en gran part i es tracta d'un territori que històricament havia format part de l'Imperi austro-hongarès. Aquesta part de l'Estat és reflexa amb la visió de Polònia i compara l'evolució d'aquest país, ara amb un PIB 3 vegades superior a l'ucraïnès, mentre que l'any 1990 el seu era clarament superior al polac. Per altre costat, i de forma oposada, hi ha la part oriental de l'Estat, que és russòfona, és d'origen rus, practicant de la religió ortodoxa i havia format part històricament de l'Imperi Rus. En aquesta part, hi ha una sensació de por dels ucraïnesos de l'est, que treballen en la indústria pesada que abasteix els mercats russos, de perdre els seus llocs de treball si Kíev s'apropa a l'UE i dona l'esquena a Rússia.

Estem doncs, davant de dues configuracions internes sociològiques molt diferents que porten a una divisió electoral conseqüent, una favorable a augmentar els lligams amb la Unió Europea i l'altre favorable a estrènyar aquests amb Rússia, posició que s'ha enfortit proporcionalment amb l'enfortiment de Rússia com a potència econòmica en els darrers anys.

Ucraïna és un objectiu de primera magnitud per russos, europeus i americans, es tracta de la segona economia en importància de les antigues repúbliques soviètiques.

La UE és un mercat comercial més gran i important que el mercat natural actual d'Ucraïna, però avui els productes ucraïnesos, sobretot metall, productes químics, cereals i maquinària pesada, són més competitius i necessaris en el mercat rús i en l'agrupació de les antigues repúbliques soviètiques, CEI, on es venen el 40% de les exportacions, que en el mercat europeu on es comercialitzen només el 30% dels seus productes. Rússia és temerosa que una aproximació d'Ucraïna a la UE i la seva entrada a la zona de lliure comerç europea representi una entrada massiva de productes europeus a Rússia, sobretot alemanys. Considerant que entre Rússia i Ucraïna existeix una zona de comerç amb tipus d'aranzels molt reduïts, aquesta entrada de productes comunitaris de forma massiva afectaria a la competitivitat dels productes russos dins del seu propi mercat nacional. Aquesta por, va portar a Rússia a modificar el status quo del comerç ucraïnès, provocant el darrer any una caiguda de més del 25% de les exportacions ucraïneses a Rússia.

Les importacions de gas d'Ucraïna representen 30 mil milions de metres cúbics anuals, el situen en un dels principals importadors mundials i és doncs, un mercat estratègic per les exportacions russes de gas, que són el 15% del total mundial. El preu que els ucraïnesos pagaven pel gas, va anar en augment en els darrers anys, cosa que va portar a buscar alternatives però que recentment han retornat a la total dependència russa. El 75% de les exportacions russes de gas natural tenen com a destinació països de la UE, sobre tot Alemanya amb una tercera part d'aquestes. El 35% del gas que arriba a la UE procedeix de Rússia, per aquest darrer país l'exportació d'hidrocarburs representa el 18% del seu PIB. Més de la meitat d'aquestes exportacions russes cap a la UE passen pels gasoductes situats a Ucraïna, hi ha doncs una excessiva dependència europea d'aquesta ruta que cal diversificar a altres rutes pel Bàltic o Mar Negre, aquest trànsit pel territori ucraïnès significa el 5% de la totalitat del volum mundial. És estratègic per l'economia russa assegurar el trànsit de gas via Ucraïna, per tant, és estratègic mantenir forts lligams amb aquest país.

Militarment, els vincles entre Rússia i Ucraïna també són molts. El màxim exponent el trobem en la presència de la flota russa del Mar Negre al port de Sebastopol, a Crimea, amb una renovació de contracte fins a l'any 2044. Rússia podria arribar a acceptar la incorporació d'Ucraïna a la UE, però difícilment acceptarà la seva incorporació a la OTAN, abans impulsarà un procés d'independència de la Ucraïna oriental, de majoria pro-russa, com Putin ja va avançar.

Tot aquest “galimaties” es veu agreujat per la situació financera d'Ucraïna a curt termini que té unes necessitats financeres molt importants, de l'ordre de 17 mil milions de dòlars en els propers 18 mesos, és una autèntica “bomba de rellotgeria”. Un deute en gran part amb Gazprom, procedent de l'acumulat pel subministrament de gas. Un rescat de l'FMI va ser congelat al no aplicar el Govern les reformes financeres com a condició d'aquest. Es varen iniciar negociacions amb la UE, que al no prosperar i no haver-se signat l'acord amb la UE, va portar a una oferta de préstec per part de Putin al govern de Ianukòvitx, així com el subministrament de gas a preus més econòmics, però això ha sigut vist per la part proeuropea de l'Estat com una forma de vendre el país.

La importància estratègica i els vincles militars que Ucraïna té per Moscú és molt alta, igual que la dependència de la primera en comerç, energia i deute respecte a Rússia. Aquesta importància explica l'interès real i simbòlic que té Ucraïna per la UE i els Estats Units, que veuen l'actual situació com una oportunitat per canviar l'orientació i el Govern d'aquest país.

La situació ucraïnesa no és fàcil, no parlem d'un aixecament democràtic contra un regim dictatorial i prorus, com ens volen fer veure els mitjans occidentals, es tracta d'una situació molt més complexa, d'un conflicte d'interessos entre blocs econòmics, i com moltes vegades passa, el gran perjudicat és el poble ucraïnès que em sembla que lluita en uns guerra per decidir simplement “qui serà el seu proper amo”.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493