El dèficit no ha provocat la recessió, ha sigut la recessió qui ha provocat el dèficit. La UE s'ha equivocat el diagnostic de la malaltia, i ha confós els símptomes amb la causa. Només si existeix creixement, el dèficit baixarà, però les polítiques econòmiques imposades pel BCE, Banc Central Europeu, estan impedint el creixement, per tant, el déficit seguirà sense millorar, l'atur empitjorarà, els salaris seguiran baixant i existirà més desigualtat.

Alemanya marca les polítiques d'austeritat que han portat a Grècia al seu aniquilament, i que estan portant a Espanya i Portugal a una situació cada vegada més depresiva. Obsesionats amb el fenòmen de l'hiperinflació com causant del nazisme, pel pànic sufert als anys 30 durant els temps de la República de Weidmar, continuen immersos en els errors de diagnòstic, ja que l'origen del nazisme va ser l'atur que existia i la manca d'esperances d'un poble que, desesperat, va votar i creure a un grup de fanàtics perturbats. Però el problema ve donat perquè a Alemanya sembla que ja li va bé que les coses segueixin com estan, amb un creixement molt reduït i una taxa d'atur en mínims històrics.

L'austeritat no funciona ni funcionarà mai, va fracasar a l'Àsia, a Llatinoamerica i ara ho fa a Europa, cap país ha sortit de la crisi només amb austeritat, només condueix a la desacceleració de l'economia. El camí de l'austeritat a la caritat és un tram curt i en línea recta, sense obstacles.

L'austeritat cal aplicar-la quan les coses van bé, per no tenir-la que aplicar quan les coses van malament, ja que llavors s'eternitza la recessió. El problema és que els nostres governs van dilapidar les recaptacions dels impostos en les èpoques de la bonança econòmica.

Europa està vivint un endereriment ideològic, economicament parlant, sota la premisa de les doctrines que prediquen que els mercats són de per sí i sempre eficients i estables. Estem davant d'un cas evident que no és així, i el sistema, enlloc de corregir les deficiències, encara ha comportat major inestabilitat.

L'euro, tal com està concebut, suposa un “corsé” per molts paissos, que han perdut la seva autonomia i capacitat monetària. L'alternativa proposada per aconseguir competitivitat, basada en la devaluació interna, mitjançant la baixada de preus i salaris, apart d'esgotament i patiment, és absolutament ineficient en l'actual situació ja que la pèrdua d'ingressos dificulta el consum i provoca que els deutors tinguin més dificultats o no puguin pagar els seus deutes, fet que suposa inestabilitat pel sistema bancari i financer. La major competitivitat ha de venir per un augment de la productivitat.

La malversació de fonds, que ha existit, no és només la causa del problema, ja que aquesta forma de fer dels païssos perifèrics d'Europa ha beneficiat als païssos centrals, però ara el problema es veu com un problema parcial d'alguns païssos, nou error, es tracta d'un problema general que cal afrontar i solucionar de forma general, amb reformes totals del sistema que permetin atacar l'epicentre del problema més urgent, la manca real de demanda.

Estem donant voltes dins d'un cicle viciat i viciós. Des de fa ja uns anys, cal sortir d'aquest amb caràcter inmediat. Cal sortir de les polítiques d'austeritat, promoure el creixement, recolzar les inversions empresarials amb una fiscalitat adequada, i per aconseguir-ho, eliminar l'especulació i crear un sistema financer estable de supervisió comunitaria.

Inversament a que els païssos amb major crisi tinguin tipus d'interès més alts, per sortir de la crisi han de ser més baixos per estimular les seves economies.

Però, mentre les decisions es prenguin com fins ara, per un grup d'especuladors particulars que controlen el mercat, l'ISDA (International Swaps and Derivatives Association), el desastre està assegurat, ja que es donen excessos de tot tipus fora de l'àmbit dels organismes de regulació. L'ISDA és una associació constituïda l'any 1985 i en la que participen la majoria de les entitats financeres més potents, empreses d'energia i matèries primeres, grans asseguradores, entre altres, que operen en el mercat dels derivats, que són instruments financers altament sofisticats i especulatius, que suposen una xifra global de 10 vegades el total del PIB mundial. No és una errada tipogràfica, estem parlant d'un negoci financer de sumes que realment no existeixen, de transaccions virtuals, de derivats que no tenen materialització en bitllets.

En l'actual situació de tensions en els mercats, és necessari que sigui un organisme públic qui s'encarregui de les valoracions creditícies i del fons de solidaritat per aconseguir l'objectiu de l'estabilitat financera del sistema. És el moment de reconduir l'economia cap a la política. S'han de flexibilitzar els terminis dels objetius de dèficit, com ja s'ha manifestat, i el BCE ha d'asumir un paper més actiu en relació al creixement i no centrar en l'estabilitat del preus com fins ara.

L'Estat del benestar ha de ser actualitzat per ser viable. Ja no és possible viure com abans, però no es pot canviar l'ADN europeu, i no hem d'oblidar que l'objectiu de l'economia és millorar la vida diària de les persones i empreses, per tant no podem confondre el manteniment d'una economia de mercat amb una societat de mercat, que dinamita les oportunitats d'una generació sencera de gran talent i que té tot el dret i l'obligació d'aspirar a un futur millor.