Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 3397

caida  El model econòmic espanyol es basa en 3 grans pilars, que han sostingut una economia fins fa poc en creixement, però amb peus de fang: la gran banca espanyola, les multinacionals de serveis que operen a Amèrica Llatina i el turisme low-cost.


La banca espanyola agonitza per l'efecte bombolla del sector immobiliari, necessitant les ajudes i el compromís per aconseguir l'estat espanyol, coneixedor del que es juga si la banca espanyola s'enfonsa. No obstant això, tots sabem que la banca, avui, tal com està concebuda, és un llast, insuportable per a un estat en recessió. La barbaritat de privatitzacions, produïdes en massa en el govern Aznar, lluny d'enriquir per estabilitzar, va servir per enriquir i gastar, o millor dit, malgastar.

Les multinacionals de serveis a Amèrica Llatina, lluny de guanyar en prestigi i ser empreses de referència, són la riota del món sencer, ja que qualsevol s'atreveix amb un estat feble com és l'espanyol, de manera que és fàcil pronosticar episodis semblants al de Repsol-YPF a Argentina, en molts més llocs de la geografia llatinoamericana.
El turisme de low-cost, el de la paella de plàstic i el de la "sangría aguada", el basat en "macroenjambres" turístics tipus Benidorm, té els dies comptats. Els "guiris" són això, però no ximples, i els fa mal l'estómac també. És fàcil, competir amb un sector en què lluny de potenciar el factor natural del clima i les riqueses històriques, potencia les borratxeres.

No ens interessa el model espanyol, no gràcies.


Ens interessa un model basat en l'exportació, que sigui el motor dels sectors industrials, alguns d'ells reconvertits com el de l'automòbil o el tèxtil, d'altres tradicionals com el químic i el farmacèutic, i altres innovadors com el biomèdic o les energies renovables.
Ens interessa un model basat en el turisme, hem d'aprofitar els recursos naturals que tenim. Però un turisme que vagi més enllà del sol i platja, que també. Un turisme cultural, de visites i propostes úniques i sense competències en la resta del món, un exemple: el modernisme.

Ens interessa un model basat en la inversió, el coneixement i la innovació, la formació i l'aprofitament intern d'aquesta formació, en què el talent mai és exportable, ja que suposa la fam del demà.

Ens interessa un model basat en l'esforç diari, no en els "pelotazos". Al que no hi hagi grans latifundis industrials, sinó on la petita i mitjana empresa independent sigui el principal dinamitzador i artèria de circulació de la nostra economia.
Ens interessa un model sense especulació, on es persegueixi el frau.


Cal fer-se dues preguntes des del punt de vista més pragmàtic: Quin model ens interessa més aconseguir? El model escollit ho aconseguirem dins de l'estat espanyol? ... Les meves respostes personals són la segona opció i no, anem pel camí no equivocat llavors.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493