Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 3623

bankiarrota Bankia ha fet fallida tècnicament. Oficialment l'han nacionalitzat.

 Els 4500 milions d'euros que va prestar el FROB, “Fondo Reestructuración Ordenada Bancaria” no es poden tornar, i per evitar la fallida es convertiran en accions. Els fons del FROB són de l'Estat, per tant BANKIA es converteix en una entitat pública.

 Què és el millor, la fallida o el rescat públic?L'economia és una ciència social no exacta, encara que tot sovint utilitza mecanismes exactes pel seu desenvolupament i tractament, no existeixen receptes úniques i màgiques, però mai funcionen ni funcionaran si les decisions empresarials (i els bancs són empreses, peculiars, però empreses) es prenen amb consideracions politiques i no económiques.

 El problema real és que BANKIA està en fallida, no el deixar que BANKIA faci fallida, que és la situació en que troba.

 El sistema de mercat funciona, si es desenvolupa sota les directrius de la raonabilitat, el problema és quan un govern no accepta aquesta realitat, és a dir, perd el sentit de la realitat.

Era impossible que BANKIA se'n sortís perquè era un projecte polític, no empresarial, plé de valoracions d'actius inadequats, que van permetre la seva sortida a Borsa amb una valoració que enganyava maliciosament als seus subscriptors.

 Si BANKIA fes fallida oficial els perjudicats serien els seus accionistes que no recuperarien els seus diners i els seus acreedors que en perdrien una part, cosa normal en qualsevol empresa en aquesta situació, on la seva estructura i el seu deute no els permet continuar amb el que generen. Els dipositants no perdrien ja que els seus fons estan garantitzats pel Fons de Garantia de Dipòsits.

 Nacionalitzar BANKIA, tampoc ha de ser un problema si el banc redueix la seva dimensió, i sobretot passa a fer una funció econòmica pública mitjançant el credit a empreses i particular amb capacitat de solvència que puguin fer front als seus compromissos, es a dir, torna al país allò que obté d'ell. Es a dir, fer el que ha estat reduïnt els darrers temps, abans de la fallida.

 Només d'aquesta forma, es pot suavitzar el malestar social de veure com per rescatar un banc amb fons públic (que surtiran de noves retallades) serveix perquè aquest facin la seva funció dins de l'economia de forma garantitzada, i no perquè vagin a mans particulars.

 Ja és hora que la llarga aliança entre autoritats, Bancs, grans empreses (sobretot promotors i constructors), per aconseguir una estructura de negoci altament profitosa al voltant de la bombolla inmobiliària, propiciada pels baixos tipus d'interés que necessitava Alemanya per sortir de la seva crisi, és modifiqui totalment, de forma que cadascún d'aquests agents generin la seva riquesa a partir de la riquesa del país i no a costa d'aquesta.

 

Xavier Mas
Economista Col·legiat nr 9493