MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA, MONOPOLI DE LA RESISTÈNCIA

monopoliviolencia1

Hem vist i tingut violència. Hem vist i tingut resistència.

Violència és utilitzar i abusar de la força física i psíquica contra les persones, violència és violar, violència és denigrar, violència és pegar, violència és estirar dels cabells, violència és atropellar i arrossegar a algú amb un furgó, violència és donar cops de porra, violència és disparar a la gent, violència és fer mal, violència és treure ulls als manifestants, violència és esclafar testicles i trencar ossos mentre es gaudeix de fer-ho.

Per contra, manifestar-se, cridar fort, cantar, caminar, estar asseguts, portar llaços per demanar la llibertat dels presos polítics, portar una estelada, fer una cassolada, encendre espelmetes com a protesta davant d’edificis públics, etc. no és violència, és resistència portada a terme de forma pacífica per la via de la desobediència activa. Tallar el tràfic, col·lapsar aeroports i bloquejar infraestructures bàsiques buscant alterar l’ordre de forma coordinada per aturar el país és resistir, fent-ho al marge del control policial i l’autorització de l’estat per provocar una reacció política, que fins ara, no es dóna. Fins i tot, fer barricades, trencar coses i cremar-les no és violència, pot ser incivisme, pot ser vandalisme, pot ser gamberrisme però violència no és. És més, quan aquests actes es fan per protegir-se també es tracta de resistència a la violència.

monopoliviolencia2

 

En altres indrets hem vist a miners encarar-se a la policia, els hem aplaudit per defendre els seus treballs i les seves famílies. Hem vist tallar vies del tren per demanar el soterrament de l’AVE i hem celebrat amb ells la seva victòria. Veiem com a Hong Kong és lluita al carrer per les llibertats de drets fonamentals, estem amb ells. Igual que estem d’acord amb les reivindicacions que ens arriben des de Xile per una economia més digna i millor.

En tots els casos, igual que aquí, no hi ha violència del poble, hi ha resistència. Resistència per la lluita social, resistència de gent que està fins als nassos que no els escoltin, resistència per la lluita per la democràcia. En tots ells, la violència ve de part de l’estat que la canalitza per les forces policials, les quals teòricament estant per protegir als ciutadans però que sempre actuen per represaliar-los.

monopoliviolencia3Monopoli de la violència, monopoli de la resistència. El filòsof, historiador i economista Max Weber explicava ja fa 100 anys aquesta estreta relació entre violència i estat que és qui té el monopoli de la violència d’una forma contradictòria. L’estat sufraga campanyes a favor de la pau mentre ven i té més armes que el conjunt de la ciutadania. L’estat intenta deslegitimar i considerar com a violència les accions alienes contra els seus interessos, però en cap cas deixa de fer ús de la violència per autosustentar-se, pel que ells consideren sobreviure. Si un grup exigeix un impost revolucionari a un ciutadà se’l considera un grup criminal doncs no disposa del monopoli de la violència, si ho fa l’estat se’l considera legítim, encara que el ciutadà s’oposi, a qui a més li caurà a sobre tota la violència estatal en forma de lleis, a qui voldran confiscar-li les propietats, fer-li perdre els seus drets civils i empresonar-lo. Quina contradicció, no? La legitimitat de la violència no fa que aquesta deixi de ser violència.

monopoliviolencia4El monopoli de la resistència està en els ciutadans, resistir és viure. Resistència és la protesta dels malalts en llista d’espera fetes per afavorir la privatització de la sanitat. Resistència és la queixa dels familiars de malalts d’Alzheimer sense cap ajuda social. Resistència és la indignació dels pares de la noia violada a Manresa a qui el jutge ha deixat lliures. Resistència és la que ve dels ulls buidats i testicles perduts per l’abús dels policies violents que acusen les seves víctimes. Resistència és la que porta a terme un obrer que en prou feina arriba a final de mes i decideix fer vaga per dignitat. Resistència són els CDRs tancats i torturats en presons d’un estat que es fa dir democràtic però que no ho és. Resistència és el cabreig d’uns pares que no poden seguir pagant la Universitat a la seva filla. Resistència són els iaios i iaies de Barcelona que no poden seguir pagant el seu lloguer en un Ajuntament regit per una populista associada a la ultradreta i que surten al carrer per demanar llibertat. Resistència és la gana que passa un pescador que no té peix per pescar i que està a punt de perdre la seva barca. Resistència és un pagès desesperat que ha perdut la seva collita per les pluges però que surt amb el tractor a demanar un país millor pels seus fills. Resistència és la d’aquell informàtic que hackeja en defensa dels seus ideals de coneixement compartit. Resistència és la d’aquell economista ètic que ha de fer moltes més hores que altres per intentar salvar empreses amb les quals empatitza a canvi d’un mòdic preu. Resistència és el poble català que busca deixar de ser una colònia, una unitat de producció, i desitja ser un país: Catalunya

El monopoli de la violència està en l’estat, el monopoli de la resistència està en els ciutadans.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES

EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES_1

Espanyols: el problema el teniu vosaltres.

La claror de la jove democràcia emergent que dèieu estar construint se us ha anat a fer punyetes. Les forces de la foscor, de l’autoritarisme endèmic heretat de la permeabilització del franquisme a tota la societat han triomfat a l’estat espanyol, un estat que lluny d’avançar, va quedar atrapat en el temps, i ara va a la deriva més absoluta, retrocedint cada dia i sense aturador, el poc que havia aconseguit avançar amb els anys.

Espanyols: sou vosaltres qui heu deixat que això passés, sou vosaltres qui no teniu voluntat de solucionar-lo, a nosaltres els catalans, ens heu posat dins del problema però el problema el teniu vosaltres, de fet, vosaltres sou el problema.

Quan el vostre Presidente del Gobierno, parla de diàleg a cada moment, però no és capaç, ni tan sols, de despenjar el telèfon, el problema el teniu vosaltres. Quan aquest mateix grotesc senyor, ve de visita ràpida a Barcelona, amagant-se de la ciutadania, escoltat subfusell en mà, per visitar a un policia nacional que fingeix, i és escridassat pel personal treballador sanitari, el problema el teniu vosaltres. Quan mentiu, el problema el teniu vosaltres.EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES 2

Quan organitzeu un homenatge i funeral d’estat a qui va ser el vostre (i el nostre) dictador, 40 anys després de la seva mort, el problema el teniu vosaltres. Quan considereu patriotes als feixistes que abanderats amb la rojigualda i a mà alçada canten el Cara al Sol, a les manifestacions prounitat de la “nación de España”, el problema el teniu vosaltres.

Quan us dediqueu a fer boicot a productes catalans, el problema el teniu vosaltres. Quan accepteu com a normal que a una botiguera gallega de fruita se l'apallissi per vendre peres de Lleida, el problema el teniu vosaltres. Quan us en burleu o permeteu l’odi als catalans, la catalanofòbia, el problema el teniu vosaltres. Quan esteu d’acord en fer actes d’estat per debilitar la nostra economia, el problema el teniu vosaltres.

EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES 3Quan us sentiu súbdits d’un rei imposat per la dictadura, el problema el teniu vosaltres. Quan assassineu i feu patir a braus a les places, el problema el teniu vosaltres. Quan aplaudiu i rieu les gràcies a un milionari defraudador fiscal, capità de la “selección de fútbol”, el problema el teniu vosaltres. Quan els vostres diaris de referència són l’ABC, la Razón, el Mundo i el País versió Madrid, el problema el teniu vosaltres.

Quan respecteu, us creieu, us conformeu i no reaccioneu davant de la implantació de la injustícia a l’aparell de Justícia espanyola, el problema el teniu vosaltres. Quan no feu res per combatre la manca d’independència del poder judicial, quan accepteu l’aixafament de llibertats i drets fonamentals, i les sentències injustes emeses pels tribunals polititzats i prevaricadors, el problema el teniu vosaltres. Quan penseu que els registres a casa, i a les oficines de l’advocat del MHP Puigdemont, en Gonzalo Boye, estan justificades, el problema el teniu vosaltres.EL PROBLEMA EL TENIU VOSALTRES 4

Quan ja no sou, ni sereu una democràcia, el problema el teniu vosaltres. Quan no teniu cap proposta més enllà d’utilitzar la violència contra les protestes ciutadanes, quan el vostre camí a fer i seguir només està basat en el model del garrot i la por, el problema el teniu vosaltres.

 

El problema el teniu vosaltres, el nostre problema és estar amb vosaltres, s’acabarà quan marxem.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

FILLS DE LA DEMOCRÀCIA

FILLS DE LA DEMOCRACIA1

Ens volen fer veure una altra cosa però els nois i les noies que són a primera línea també són gent de pau, són com tu i jo, la diferència és que creuen que toca lluitar per defensar-se, segurament tenen raó, tota la raó.

Són els nostres fills, són fills educats en el seny. Són els fills, llavors adolescents, que ens van acompanyar a votar l’1 d’octubre, els fills que van acompanyar a pares, cosins, germans més grans i iaies a exercir festivament el dret a vot, la democràcia, el dret a decidir el nostre futur, el seu futur. Són els fills què, perplexos, van veure per primera vegada i de molt a prop és el que és la brutalitat de la violència, una violència exercida per estranys no identificats, vestits com a Robocops i armats fins a les celles, amb un rètol a l’esquena que deia “policia” i “guàrdia civil” atacaven als seus familiars i amics, a qui van atonyinar sense més ni més.

Són els nostres fills. No haurien de ser a primera fila, haurien de pensar en l’examen de dilluns, o en el partit del Barça, o en l’excursió del cap de setmana, o en tocar la guitarra, o pensar en com flirtejar amb el noi o la noia que els hi fa tilín, però han decidit ser-hi, han decidit estar i romandre a primera fila, i han decidir ser-hi per nosaltres, prefereixen ser ells els que reben que tornar a presenciar com peguen als seus pares i als seus avis.

Són els fills de la democràcia. Patim, patim molt per a vosaltres, pel que us pugui passar però estem orgullosos que hi sigueu, fins i tot de forma un xic egoista, pensem i creiem que en sou part del nostre resultat.

Us anomenen violents, no és cert, el que sou és actius. Us titllen de radicals, no és veritat, el que sou és ferms. Us acusen de terroristes, quina mentida més gran quan aquestes paraules venen dels que infonen el terror, el que sou és resistents.

Heu decidit que val la pena rebre i això és de valents, molt valents, sabeu que el dolor de les porres un dia deixaran de fer mal, sabeu que els cops rebuts i els seus morats un dia desapareixeran, però sabeu que el racisme i el menyspreu que ens tenen als catalans les forces d’ocupació romandrà i intentarà perpetuar-se, sabem que aquests policies només són delinqüents d’estat, assassins a sou contra el poble, mala gent sense estudis ni neurones per tenir-ne, adoctrinats en la barbàrie, ho veieu a cadascuna de les cares i mirades que us llencen quan esteu molt a prop, ho escolteu en cadascú dels missatges gravats procedents directament de les seves boques, engendrats des dels seus budells, ho sentiu en la utilització de la força desproporcionada quan us descarreguen les seves porres contre el vostre cos.

Són els fills que estan tips de veure’ns frustrats, tips de veure’ns enrabiats i plorant d’impotència davant de les injustícies, però també són els fills que estan tips de veure’ns queixar-nos en els sopars amb amics, tips de fer repicar cassoles, tips de enviar dos o tres tuits al dia i esperar que algú desconegut ens faci un comentari, tips de veure com tallen una carretera cada sis mesos, tips de anar units només l’11 de setembre i manifestar-nos un cop a l’any, tips d’encendre espelmes a Montserrat perquè quedi una bonica foto, tips d’escoltar-nos criticar i criticar des del sofà de casa però sense moure el cul, sense fer res per evitar les humiliacions a Catalunya i al poble català. FILLS DE LA DEMOCRACIA2

Són els fills de la democràcia. Portem tota la vida ensenyant-los principis i ètica, són gent amb estudis, culta, els hem ensenyat a dialogar, els hem ensenyat a ser persones de bé, a ser persones de pau, però també els hem ensenyat a ser demòcrates, a protestar quan els seus drets volen ser atropellats, a defendre’s quan algú els vol pegar, a cridar ben fort quan algú els vol fer callar.

Són els nostres fills i ens han fet cas, ens han sentit dir centenars, milers, milions de vegades allò de “ni un pas enrere”, i són ells, aquí i ara, qui han decidit fer un pas endavant.

Són gent de pau, com nosaltres, però mentre nosaltres esperem que la pau ens vindrà saltant a taula, i demanem l’arribada del “manà diví” en forma d’intermediació internacional, ells han decidit que la pau s’ha de guanyar, la llibertat s’ha de lluitar com qualsevol cosa bonica i desitjada de la vida.

Són els fills de la democràcia. Visca!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

SENSE DRETS I SENTENCIATS

sensedrets1

Víctimes d’un relat inexistent, una farsa inventada, un judici arreglat i fet a mida, els presos polítics ja tenen sentència dictada.

Si no hi ha canvis, el Tribunal Suprem la farà pública demà dilluns o màxim dimarts, però tothom ja coneix el resultat de la sentència: CULPABLES i condemnats per SEDICIÓ, molts anys de pena. De fet la seva innocència real pels fets no importa, només importa castigar el seu ideari, estan condemnats des del dia que van lliurar-se als tribunals espanyols. Són patriotes catalans, independentistes, éssers sense drets i sentenciats, com la resta.

Que volem esperar d’un estat, l’espanyol, un estat que molt lluny de ser l’estat de dret que prediquen ser és un estat que encara celebra un genocidi indigne en lloc de demanar perdó, que fa de l’assassinat i la invasió d’un continent la seva festa nacional, anomenant la barbàrie com a descobriment. Doncs res.

Només podem esperar el que ja fa, vulnerar a conveniència el seu propi dret i atemptar contra les normes vinculants dels tractats sobre drets humans de l’ONU. Abusar del dret penal mitjançant la interpretació arbitrària de les seves normes que són utilitzades, una i altra vegada, per reprimir i perseguir políticament als seus ciutadans. Destituir a governs elegits democràticament, dissolent el seu Parlament català i perseguint als membres del seu govern per delictes inexistents. Suprimir la separació de poders i actuar judicialment en contra dels drets humans quan es tracta dels drets dels catalans. Atemorir als ciutadans de Catalunya utilitzant tots tipus de violència, tant física com psíquica. Utilitzar el veto indiscriminadament a la democràcia ciutadana i a la normativa dictada pels nostres representants mitjançant l’ús i abús del TC que ens coarta constantment. No respectant la llengua catalana, pròpia del país, ni la de la resta de llengües de l’estat, intentant conservar la dominació del castellà, a qui ja considera idioma espanyol, sobre les altres. Espoliant econòmicament des de fa anys i anys la generació de la nostra producció i rendibilitat. Mentir a l’opinió pública espanyola i internacional sobre l’activisme pacífic català, disfressant-lo d’una violència que només està a les seves neurones colonials i a les seves plomes disposades a utilitzar la sang com a tinta. sensedrets2

España no es pot reformar. No existeix la solució a un país que admet la corrupció perquè sempre acaba votant als mateixos corruptes. No es pot arreglar mai un país que accepta la seva ineficàcia que el porta a la ruïna i al seu enfonsament, una vegada darrera un altre. Un país està perdut quan és sociològicament franquista, quan no passa pàgina i no la vol passar, quan manté el regnat borbònic com legat i com a herència del dictador. És impossible arreglar un país que s’enorgulleix de tenir presos per pensar i que tolera les condecoracions a torturadors i repressors. Com es pot solucionar alguna cosa en un país on hi ha gent que advoca per la llibertat de violadors. No hi ha solució per un país que normalitza i aplaudeix els privilegis d’uns quants, ni per un país que justifica el robatori i la dilapidació de centenars de milions als ciutadans de peu per afavorir als bancs. Espanya no té model de futur, de fet, no té futur, cap futur.

Amb Espanya no es pot dialogar, amb Espanya no es pot negociar, a Espanya se l’ha de vèncer, des del carrer, des de les cases, des dels despatxos, des de tot arreu, amb paciència, amb convicció, sense treva i amb perseverança.


Pel dret a tenir drets, guanyarem.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA

LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA 1- Economiacat.cat

Vam triar el camí de la independència per fer un nou i millor país, el nostre, no perquè ara hàgim de demanar perdó.

Busquem la llibertat, però no qualsevol llibertat, no una llibertat fictícia i condicionada a l’alliberació d’uns hostatges presos a canvi de què tots ens quedem a una gran presó com és l’estat espanyol. No volem una llibertat inexistent emmascarada dins d’un marc estatutari que ens limita com a poble.

Llibertat, Llibertat i Llibertat, ni amnistia ni Estatut d’Autonomia.

Etimològicament, la paraula amnistia ve del grec amnestia, equivalent a oblit i perdó. S’aplica excepcionalment quan hi ha un delicte i actua anul·lant el delicte. És una forma magnànima d’exercir el poder, de mostrar flexibilitat i generositat vers els delinqüents amb la idea que no ho tornin a fer més.

A Catalunya, la cosa va de presos, exiliats i represaliats, però no va de presos que són delinqüents. A ells els jutjaran i els condemnaran per no haver fet res, per ser demòcrates, no existeix delicte per convocar i desconvocar una manifestació com van fer els Jordis, això és democràcia; no existeix delicte per permetre un debat a seu parlamentària com va fer la Carme Forcadell, debatre en seu parlamentària és democràcia; no existeix delicte per impulsar i facilitar el vot pel dret a l’autodeterminació mitjançant les urnes, això és democràcia.

Exercir la democràcia no pot ser mai un delicte, el delicte és impedir-la, el delicte és la violència i brutalitat policial dels que van colpejar amb acarnissament a la gent del carrer incloent-hi les iaies, el delicte és l’abús de poder de fiscals i de jutges prevaricadors que inventen un relat inexistent per justificar una cruel sentència, el delicte són les amenaces continuades dels governs xucladors i repressors, el delicte són les calúmnies malintencionades de l’aparell de propaganda mediàtica de la caverna.

No sóc insensible i vull l’alliberament dels presos polítics innocents, però vull el seu alliberament per la via de l’absolució incondicional i total, no per la via de cap pacte. Demanar, voler i acceptar l’amnistia significa deslegitimar a la resta d’exiliats i represaliats, significa sotmetre’ns a la força dels autoritaris, significa fer el joc als tirans, normalitzar-los, aplanar-los el camí i posar-los una bonica catifa vermella perquè ens segueixin trepitjant amb tota mena de malifetes i abusos.

Al contrari, hem de seguir demanant l’anul·lació i derogació de la Llei d’amnistia espanyola del 77 i la seva mala aplicació a l’estat espanyol. Les Lleis d’amnistia no es poden aplicar indiscriminadament, estan expressament prohibides quan hi ha delictes contra drets fonamentals, delictes de crims contra la humanitat, genocidis i desaparicions forçades. A Espanya, aquesta Llei d’Amnistia es va aplicar les víctimes polítiques però també als dirigents repressors, a psicòpates assassins i a torturadors durant la guerra civil i la dictadura, impedint jutjar-los. Organitzacions com Human Right Watch, Amnistia International i la ONU han demanat en diferents vegades al Gobierno de España la seva derogació. LLIBERTAT, NI AMNISTIA NI ESTATUT D’AUTONOMIA 2- Economiacat.cat

Espanya no vol passar pàgina del seu fosc passat, no vol jutjar els crims del franquisme, no vol criminalitzar el judici a milers d’afusellats com Companys, no vol acusar els que assassinaven per les cunetes, no vol avançar del blanc i negra al color, Espanya no té futur. Prefereix tapar els greus delictes de la dictadura sota una Llei mal entesa, una Llei mal aplicada, com tot el que es fa a Espanya, sempre a conveniència dels poderosos, dels culpables, aprofitant-se de les víctimes. Us imagineu per uns moments que els nazis al final de la Guerra haguessin impulsat una Llei d’Amnistia i amb aquesta Llei haguessin amnistiat als pobres innocents dels seus camps de concentració, però també als assassins de la SS, de la Gestapo i els dirigents nazis. Els culpables eren els nazis, no els jueus, no eren els gitanos, no eren els opositors al règim ni els altres col·lectius que van ser atacats. Cap amnistia ni indult per a ells, cap perdó pels dictadors.

Si volem ser un estat en plenitud no podem acceptar xantatges d’aquest tipus, no podem acceptar un intercanvi perdedor, no podem acceptar la llibertat d’uns quants a canvi de la llibertat de tots com a poble. Ho sento però no ho podem fer.

No negociem amb segrestadors, l’amnistia vindrà per la declaració d’independència del nostre país.

Endavant les atxes.

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya