Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 09 Octubre 2017

Vist: 4659

  Quan el component emocional, sigui individual o col·lectiu, ha estat tan intens com en aquestes darreres setmanes, no pot desaparèixer de sobte per donar pas a la part més racional dels individus.

Les imatges de llibertat d’un poble i la seva gent representades per la voluntat i la defensa del seu dret a vot, contra un sistema estatal repressiu identificat amb forces policials repressives i violentes, captades per les nostres retines oculars, quedaran gravades en el nostre cervell per temps immemorial. L’orgull de poder dir “jo hi vaig ser”, passarà de generació en generació, “el meu pare hi va ser”, “el meu avi hi era”.

Seguiria parlant i parlant, dies i dies, sobre brutalitat de la policia amb les nostres iaies, sobre l’abús de poder de la guàrdia civil amb els nostres iguals, sobre aspectes que surten dels budells, però la meva responsabilitat és fer un esforç, que encara que em costa fer-lo, cal fer-lo, i anar a buscar i reprendre la corrent de pensament econòmic.

Ens diuen que l’economia catalana està en perill, que les empreses s’estan donant a la fuga, que venen mals temps, i sobretot, que si fem el pas de declarar la independència, el major dels cataclismes caurà contra nosaltres.

Propaganda. Mentides. Més del mateix. Res és veritat, al contrari, no fer el pas seria la gran errada. L’economia espanyola és la que s’enfonsa, amb un deute galopant impossible de gestionar, cada vegada més abocada a un abisme que és més proper, un IBEX amb clara davallada i una prima de risc augmentant per moments, amb grups inversors internacionals que emigren a corre-cuita del deute espanyol per anar a altres valors més segurs, com ho són ara mateix el portuguès i, fins i tot, el grec.

Hem de declarar la independència per una economia millor.

És important, per interpretar el que comença a passar i el que anirà passant, no fer-ho en clau espanyola, amb la lectura de sempre, amb la lectura per exemple, que si s’enfonsen els bancs, s’enfonsa l’economia. Penseu, que la gran majoria dels bancs i empreses que marxen són de l’Opus i d’altres poders fàctics ancorats a l’anomenada casta nacional. Aquestes empreses i els seus executius només representen els interessos dels amos que els hi donen a menjar, molt bé per cert, són els bancs i les empreses de les famoses portes giratòries, però no formen part de l’economia real.

Són entitats que amb el rerefons econòmic, es dediquen a jugar a fer política, amb una tàctica desesperada de moure la seva seu per crear sensació de temor, de por als ciutadans. El que mostren realment, és la seva imatge reflectida al mirall, una imatge lletja que representa l’alt grau de pànic que s’ha apoderat d’ells, la casta espanyola. La seva marxa significa una oportunitat, d’acord a una economia millor, fora dels perjudicis i interessos de les màfies econòmiques, que no per ser convencionals, de sempre, deixen de ser més màfies, com estem veient.

A Europa, al món, i sobretot als mercats, ja es comença a entendre que el futur a Catalunya passa per la seva independència. Fruit d’aquest moviment, els bancs espanyols han iniciat i continuaran una caiguda que ja veurem on acaba, però en la seva caiguda, l’oligarquia espanyola atacarà de forma sectària tot allò que és català amb voluntat de destruir-ho, cosa que no succeirà. Davant de les envestides violentes i esbojarrades carregades d’odi i ganes de venjança, nosaltres tinguem calma i a fer el nostre.

Sabíeu que els impostos que paguen a la Generalitat avui Caixabank i Banc de Sabadell són ridículs, i en el moment que siguem una República, hauran de cotitzar molt més, per tot el negoci generat al nostre territori, ja sigui per via de retornar la seu o per via de l’establiment d’una subseu. La nostra economia és forta, però no la bancària, sinó la real, el turisme, el consum intern, el teixit industrial, els milers i milers d’emprenedors i pimes, l’exportació, l’automòbil, el comerç. Bancs i subministres s’aprofiten de la nostra economia, no costarà gaire canviar-los, ells mateixos.

El nostre futur, el futur que tant hem imaginat els que volem un millor benestar per nosaltres, i sobretot per les futures generacions està a tocar, i només passa per la declaració d’independència, una DI i no una DUI, perquè aquí no hi ha res unilateral, s’ha fet un referèndum, bé, de fet s’han fet dos, i els hem guanyat tots dos, malgrat tenir tot el poder d’un estat que se sent imperi en contra.

Nosaltres som modestos, gent de bé, només volem estar millor, i per estar-hi hem de separar-nos declarant la independència per una economia millor, per una millor qualitat de vida.

A por ello! (no A por ellos)

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 01 Octubre 2017

Vist: 5148

  Poble Nou, 05:00 am.

Estem fent història. L'exèrcit català, del que formo part amb gran orgull, fortament amb sonriures i gent de totes les edats ha ocupat, pacíficament, només com nosaltres ho sabem fer, els carrers del davant dels col.legis electorals.

Es un exèrcit que no lluita contra ningú, ni per conquerir cap territori. És un exèrcit de lluita per la dignitat, per la democràcia. No lluitem a les ordres de ningú, lluitem a les ordres dels nostres desitjos, de les nostres il.lusions, a les ordres dels nostres raonaments, del nostre seny.

Estem al peu de les urnes, simbòlica i físicament, amb molta son però alerta i desperts per defensar, com sigui, els ideals democràtics, pels que van lluitar el nostres avis, i que van mantenir els nostres pares en una època de fosca repressió.

Votarem, i només votant guanyarem. Són vencedors dels més purs i bonics principis. Son vencedors de la llibertat, el més preuat bé que té una persona individual i un grup col.lectiu.

Votarem. Guanyarem. Som i serem.

Xavier Mas I Casanova, al peu del canó, al peu de les urnes.

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 25 Setembre 2017

Vist: 4715

  Serà la setmana final o serà la setmana inicial?

El que sabem del cert és que no serà una setmana normal i que serà una setmana clau pel futur dels catalans. Ens han declarat la guerra, ens consideren enemics, i voldran guanyar-la d’una forma ràpida i contundent.

El govern central, el partit que governa, l’oposició que els hi fa la rosca, la fiscalia al seu servei, el contingent de magistrats que no fan justícia, la policia i la guàrdia civil, la seva propaganda, els seus mitjans de comunicació captius i pagats, i tota una patuleia de gent que s’ha deixat enganyar, tots ells són el seu exèrcit, resultat d’una deriva interessada que intenta evitar per la força, el no perdre el seu potencial econòmic present i futur número 1, la seva darrera colònia, la seva bicoca.

Ens han declarat la guerra. De la mateixa forma que s’ha fet en altres guerres, l’aparell propagandístic ho canvia tot, ho manipula tot, en tot menteixen, intoxiquen, inventen i prevariquen, sense cap escrúpol i quedant-se tant amples. Un tribunal format per tretze homes al “servicio de la patria”, d’arrels clarament franquistes, actuen com a consell de guerra, jutjant i imposant les seves voluntats per sobre de les voluntats de quasi 8 milions de persones, per sobre de qualsevol sobirania popular.

En aquesta guerra no ens bombardejaran, suposo, no per manca de les ganes que els hi vénen dictades pels seus profunds i ferotges instints inhumans ultradretans. Aquesta vegada utilitzen com a mètode per envair-nos la repressió, emmascarada en forma d’una legalitat il·legítima, una legalitat il·legal amb els drets humans i en qualsevol acta internacional que parli de democràcia. Ataquen les nostres institucions, i atacant-les, ataquen a tots els ciutadans a qui ens representen.

El tracte d’enemics no ve d’ara, ja fa molts anys que ho veiem i ho sentim, hem vist com es guanyaven eleccions criticant, putejant i humiliant als catalans; hem escoltat comentaris fora de lloc; hem sofert boicots, insults i atacs. Hem dit prou, hem desconnectat. Ens han declarat la guerra i la nostra resposta fins ara ha sigut pau, llibertat i democràcia, una resposta clarament en català, és a dir, multidemogràfica, multisocial, multilingüística, multiconfessional i multicultural.

Els nostres enemics han perdut el món de vista, no entenen que l’estat de setge brutal que estan cometent no ve donat per un perill massiu de catalans assassins, ni per un perill de catalans pederastes, ni per un perill de catalans armats amb míssils nuclears de primera generació, estan lluitant i atacant a gent que només vol votar, que només vol ser demòcrates.

Els nostres enemics, ara ja declarats, obliden que som un poble, que som una nació, que som un país, i que més aviat que tard serem un Estat republicà. Aquesta història ni l’expliquen ni l’explicaran, però és i serà la nostra Història.

Votarem l’1-0 i votarem que SI, per la vida, pel benestar, per la llibertat i per a la dignitat.

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 17 Setembre 2017

Vist: 20911

  És altament perillós utilitzar la paraula Referèndum aquests dies, és una paraula maleïda a Espanya, de fet ho és a totes les dictadures. Representa l’acte democràtic per excel·lència, la presa de decisions directa dels ciutadans exercint el dret de sufragi per decidir el seu acord o desacord.

Però molt més perillós, i també trist, és viure en un país no democràtic com ho és Espanya, molt més perillós és perdre la dignitat i la capacitat de llibertat, com està portant a terme l’estat espanyol. Perill de veritat és entrar en el joc de la deriva de llibertats bàsiques col·lectives, com ho és la llibertat d’expressió i de manifestació. Perill és ser governat per un partit nacional-ultradretà embogit, que ha obert una espècie de barra lliure contra els catalans, on tot s’hi val, i que no compleix cap, ni un, dels principis en què se sustenta l’estat de dret. Perill és que els ciutadans d’aquest estat, molts d’ells demòcrates en el passat, avui estiguin totalment ebris i desbocats per l’odi als demòcrates catalans.

Així han començat molts genocidis, i així s’intenta portar a terme el genocidi català, un genocidi que intenta exterminar les idees diferents dels catalans que no volen seguir formant part d’un ramat espanyol, un ramat en blanc i negre que troba normal la persecució de les urnes, que troba normal l’acció de les forces repressores, mal anomenades de seguretat, perquè es retirin de les impremtes cartells electorals que parlen de democràcia, que troba normal que s’intervinguin els comptes de la Generalitat i l’autonomia, que troba normal que es bloquegin webs, que troba normal que s’intervingui el correu, que troba normal que un fiscal que rep instruccions directes de Rajoy ens digui que estem abduïts, que troba normal que s’envaeixin els espais dels mitjans de comunicació, que s’identifiqui i s’intimidi a alcaldes, funcionaris i treballadors, que es confisqui una escombra i un pot de pintura com material subversiu, que es prohibeixin actes polítics a Catalunya, a Madrid, a Vitòria, a tot arreu que on es parli o debati sobre el referèndum, que ens amenaci  el cap del govern espanyol dient que li obligaran a fer el que no vol fer. Què serà?, que no sigui el que ha publicat el diari ABC de que Catalunya quedaria fora d’Eurovisió... Realment horrorós... o potser patètic.

Diaris, policies, jutges, intel·lectuals de pacotilla que tenen interessos a continuar formant part del ramat, que s’han beneficiat de l’actual sistema no democràtic, del sistema espanyol, han perdut tota la seva credibilitat. Els demòcrates catalans no tenim por, som persistents, volem ser lliures i viure en un món millor, un món en color, un món fet a la nostra mida i desig, un món en benestar, un món fora d’Espanya.

Referèndum, referèndum, referèndum. Gens de por a pronunciar aquesta paraula.

Llibertat, llibertat, llibertat. Un orgull lluitar per ella.

Catalunya, Catalunya, Catalunya. Només amb la independència tindrem benestar psicològic, ètic i econòmic.

Votarem l’1-O i votarem SI.