Les marques ... venen.

A part de la realitat material que és el propi producte, hi ha una realitat psicològica o emotiva, que és la que aporta mentalment als consumidors seguretat, prestigi, qualitat, solidaritat, etc ... Considerant aquesta precisió, es pot entendre com algunes marques superen l'interès dels consumidors més que el mateix producte, aportant uns valors afegits per sobre d'aquest. Així les persones solen escollir les marques per afinitat, el mateix que als amics. Al contrari, com els enemics, les persones menyspreen algunes marques per antipatia o experiències no agradables.

Traslladem ara aquest debat a marques territorials. "Made in Germany" sol ser imatge de producte de qualitat, i per suposat un mateix producte amb aquesta marca podrà vendre més car que "Made in Sri Lanka". "Made in Japan" aplicat a tecnologia és una marca que fa cotitzar més els productes que la tenen que "Made in China", independentment que sigui el mateix producte o no.

La marca Barcelona, ​​el made in Barcelona, ​​s'associa a vivacitat, joventut, dinamisme.

Facin la prova, vagin a l'estranger i comentin que vostè viu a Barcelona, ​​gairebé la totalitat de respostes serà "Beautiful Barcelona" o "Ohhhh! Barcelona "o" very nice city ". El món coneix a Barcelona, ​​i la seva marca ven, suma i dóna prestigi. Això explica que algunes marques hagin incorporat el nom de la ciutat a la seva marca, trobem Custo Barcelona, ​​o Mango que ha incorporat Barcelona al seu logotip. A vegades, el nom de la ciutat s'associï a nivell de màrqueting amb ciutats properes, així Ryanair anomena Reus com Reus-Barcelona i Girona com Girona-Barcelona, ​​o el cas del projecte d'oci ubicat al costat de Port Aventura que es dirà Barcelona Word per motius comercials empresarials, però estarà a més de 100 quilòmetres de la capital catalana. El problema és que en massa ocasions la marca Barcelona s'associa a Espanya.

Catalunya, ara, ha d’establir la seva pròpia marca, la seva imatge, dins d'una estratègia d'internacionalització. És molt costós fer-ho, per això ha d'aprofitar la marca Barcelona, ​​que és la millor de les plataformes per impulsar una marca cosmopolita i d'acord amb la que es té de la ciutat comtal al món. En aquests moments, Catalunya ocupa diversos titulars de la premsa mundial, però pensem que és efímer, així que s’hauria de moure amb rapidesa, per no tornar a ser transparents. Els turistes que van Edimburg o Inverness diuen que van a Escòcia, de la mateixa manera, hem d'aconseguir que els que van a Barcelona, ​​Tarragona o la Costa Brava diguin que van a Catalunya i no a Espanya.
Ens beneficia, a nivell de marca Catalunya i de marca Barcelona, ​​el desmarcar-se de la marca Espanya, que cotitza clarament a la baixa, s'associa a la venda de sol, toros, platja i festa, així com a l'arrogància i a la “siesta”, el seu descrèdit internacional ha augmentat per la mala gestió de la crisi.

La marca Barcelona és ​​molt coneguda per l'esport (el Barça), la cultura i arquitectura (Gaudí) i el turisme. La marca Catalunya, molt menys coneguda pot ser-ho perquè té molts actius que oferir i exportar, alguns ja són un xic coneguts com l’aspecte empresarial (via empreses establertes, sobretot asiàtiques). Ambdues marques han d'anar de la mà mútuament i ser complementàries. Poden ser-ho, però per projectar i vendre necessitem menys diplomàtics, i més personal actiu i especialitzat en el màrqueting.