santjordiestelada  Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut a Orient, protagonista d'una gran gesta cavalleresca. Als voltants d'una vila, sembla que originariament situada a la Capadòcia i dins del llegendari català més popular a Montblanc, assolava un drac ferotge que era el terror de ramats i de persones. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li servís de presa, el tindrien controlat, i així va ser durant molt de temps, els habitants feien un sorteig per designar “l'afortunat”. Però un dia, la sort va voler que la filla del rei, la princesa Cleodolinda, fos la destinada. Quan va arribar a prop de la cova on estava el drac, se li presentà un jove cavaller amb armadura daurada i cavalcant un cavall blanc, que li digué que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa. Quan la fera va arribar, va començar una intensa lluita que finalitzà quan el cavaller, Sant Jordi, li va clavar la seva llança, ferint mortalment al drac. De la sang que en brollà, en sorgí un roser, amb les roses molt vermelles, de les que el jove cavaller en tallà una i li oferí a la princesa, després desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

Aquest gest tan cavallaresc i èpic es commemora a Catalunya, essent un costum tradicional, des de fa segles, el de regalar una rosa a les persones estimades. També, des de 1930 es celebra el 23 d'abril el dia del llibre en commemoració del dia de la mort de'n Miguel de Cervantes i William Shakespeare, convertint-se en un dia de caire altament festiu, bonic i alegre, malgrat ser feiner.

Aquest any, molts dels llibres presents en la diada del llibre, fan referència a l'ambient pre-independència, tot seguint la reivindicació i l'augment del moviment sobiranista català, i on en moltes ocasions ja es planteja un nou escenari polític i nacional pel noste país. Sempre n'hi ha hagut, però aquest any hi havia una autèntica allau. Els editors s'han adonat del canvi social, de que el que fins l'11S era una corrent de determinades formacions polítiques que volien la sortida d'Espanya, s'ha convertit en una qüestió nacional de caire transversal, a tots els àmbits, que vol surtir “d'aquesta Espanya”, amb una estructura de poder inamovible, antiga, corrupte i de mala fe, un model totalment centralista, fracassat i injust.

Aquest any, a més de ser el Sant Jordi de la rosa, el Sant Jordi dels llibres, ha sigut el Sant Jordi de l'estelada.

Per que doncs aquest canvi d'un any o dos anys enrrera fins ara? Sens dubte l'aspecte econòmic ha esdevingut un pilar bàsic. La globalització del món dóna una visió als ciutadans catalans més oberta, de forma que no es detecten traves insuperables perquè un país petit i sense gaire recursos com Catalunya, pugui ser prosper i assegurar el benestar dels seus ciutadans, de forma que amb la internacionalització dels mercats, la moda del territori no és important. Tot el contrari, la pertenença a l'Estat espanyol, avui, es considera com un problema, degut a factors derivats de la seva improductivitat interna com de la seva mala imatge externa. Existeix també un convenciment, que amb una capacitat legislativa només catalana, les lleis i polítiques serien més adients als interessos propis, cosa molt difícil que pugui succeïr amb un Estat tan heterogeni com ho és l'espanyol. Un altre factor irrefutable és l'expoli fiscal derivat d'un dèficit fiscal enquistat, i que perjudica greument a l'economia catalana, produïnt-se una fuga constant de recursos, que a ulls dels catalans es malbaraten, i que a ulls de la resta de l'Estat espanyol es consideren com un costum, i que no sigui així un acte insolidari. Una dada, Catalunya representa el 15% de la població de l'Estat espanyol, el 20% del PIB i el 25% de la totalitat dels impostos que es recapten.

El procés d'independència mai serà consentit per l'Estat espanyol, es tracta d'un problema de percepcions derivat per interessos oposats i contradictoris, que es tradueixen en arguments incompatibles, que no es podran resoldre.

La situació és, però encara serà més incompatible. No aguantarem fins una consulta, ni referendum, ni Setembre del 2014.

Fem honor al nostre patró, Sant Jordi, salvem a les “Cleodolindes i Cleodolindos” que viuen al nostre país, i combatim el drac que és el mal, ens te atemorits, ens desinhibeix, ens amenaça i no ens deixa ser lliures ni sortir de la crisi, que és “aquesta Espanya”... viurem millor.

Decidim!!! Però fem-ho ràpid.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493