Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 12703

i ara que  Aquesta és la gran pregunta que tothom es fa, la que està en boca de tots, i ara...què?

Primer les matemàtiques dels resultats electorals. La situació és que amb una participació massiva dels votants, els partits i coalicions independentistes, JxS i CUP, tenen majoria d'escons al Parlament català. Però la CUP va prometre i manifesta que no pactarà per no estar d'acord amb el candidat a proper President de la Generalitat, si aquest és en Mas, mentre que JxS va prometre tot el contrari.

Si considerem el nombre de vots, les forces que s'han definit com a independentistes sumen un percentatge de quasi el 48%, no arribant per poc a la majoria absoluta. Altres formacions, com CSQP, Unió i les minoritàries, que no s'han definit respecte a l'independentisme o s'han definit a favor de seguir el camí per una via de pacte amb l'Estat, sumen quasi el 13%. Les forces del NO sumen poc més del 39%.

Els resultats de les urnes no enganyen. Hi ha incerteses, així és la vida, però l'independentisme ha guanyat. Amb aquest titular obríem les seves edicions tots els diaris i televisions d'arreu del món, excepte els espanyols què parlaven tot el contrari, però ja sabem que Spain is different, sobretot en el que es refereix a engany, manipulació i mesquinesa política.

Donats aquests resultats, podem optar per fer el mateix que hem fet fins ara, fer un “copia-pegar”, o “Ctrl+C Ctrl+V” com dirien els més assenyats en l'ús dels teclats informàtics. Podem seguir queixant-nos del centralisme, de les injustícies que realitza el govern del PP, de les indefinicions dels altres partits, de la total manca de respecte per la gent, símbols i tradicions catalanes. I ho podem fer, sortint cada 11 de Septembre per la Diada, a fer una mani molt bonica i acolorida, cada vegada més festiva i menys reivindicativa, l'any que ve deu tocar la samarreta de color fúcsia, no? Demostrant cada any l'enorme creativitat de l'imaginari català. Però tot es desgasta, objectes i subjectes, teclats i persones, si sempre fem el mateix, sempre estarem al mateix lloc, mai avançarem, ens diluirem, ens extingirem, la flama de llum que dóna l'espelma de l'esperança s'apagarà més ràpida o lentament però s'apagarà.

Un altra opció és optar per deixar-ho estar, donar-li a la tecla de “Esc” o “Supr” seguint el mateix lèxic utilitzat abans. Sens dubte l'opció més desitjada pels governants i ciutadans espanyols, també per molts de catalans. És l'opció de la comoditat, la d'abans de la conjuració que vam fer molts catalans l'any 2010, quan ens van passar sense contemplacions el ribot a allò que havíem decidit majoritàriament en forma d'Estatut. Seria l'opció d'abaixar el cap, de perdre el respecte per nosaltres mateixos, de què ens diguin, amb raó, que som un poble covard, que el mascle dominant són els de sempre, la dreta espanyola més reaccionaria, militarista, medieval, amb el beneplàcit d'una esquerra que els hi fa el joc, unaplay esquerra que quan arriba al poder es corromp en un milisegon, saltant-se sense cap mena d'ètica els seus principis, amb l'únic objectiu i voluntat de formar part del grup de poder.

La tercera opció, que no s'ha de confondre amb l'anomenada fins ara tercera via, és dónar un pas endavant, fer un “Av.Pág”, donar-li al Play i ser amos del nostre espai, del nostre temps i del nostre ser. Tenim tota la legitimitat que ens han donat les urnes, no ens entrebanquen en les limitacions d'unes Lleis espanyoles que hem de desobeir perquè no ens representen, unes Lleis fetes a mida “por y para” els que estan en contra de la nostra llibertat. Perquè de llibertat senyors va aquesta lluita, aquesta revolució pacífica i exemplar. A més de llengua, economia, drets socials i moltes altres coses, la llibertat és i ha de ser el bé més preat que té una persona i un col·lectiu. A nosaltres ens manca, com a nació, l'hem de recuperar, l’alliberament nacional l’hem de fer entre tots, ningú en te l’exclusiva ni la superioritat ideològica sobre els altres. Estem davant d'una afronta major, d'una afronta de país, cal i s'han de trobar els espais de l'acord, amb imaginació però sense extravagàncies, calculant els passos però sense pausa, s'han d'aparcar els espais de la confrontació perquè estem davant d'una cosa molt grossa, la llibertat.

Una vegada resposta la pregunta inicial, ara cal preguntar-se: I Europa?

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya