PREFEREIXEN VIURE AGENOLLATS
Colla d’acollonits! Colla de covards! Colla de venuts!
En el sac esteu tots els partits polítics que us anomeneu incorrectament independentistes, ERC, Junts i la CUP, sense cap excepció i sense cap dignitat per part vostre. També, totes les institucions del govern autonomista català, mal anomenades catalanes. Pere Aragonès: Tu no ets el president de Catalunya, ets el president de fireta de la comunitat autònoma. Parlamentaris: no formeu part del Parlament de Catalunya, sou un ridícul i incapacitat parlament autonòmic. Prou de farsants, prou de mentiders, prou de rendits!
L’encaix de Catalunya a Espanya és impossible. Si hi ha una Espanya, no hi haurà cap Catalunya.
La imposició per part del TSJC del castellà com a llengua vehicular a Catalunya i l’ultimàtum fixat pel mateix tribunal per aplicar l’obligatorietat del 25% a les aules catalanes en un curt termini de temps és el darrer episodi d’un relat continuat de supèrbia, imposicions i humiliacions que són acatades al primer crit i obeïdes dòcilment pels nostres polítics, que prefereixen viure agenollats, que prefereixen viure asseguts còmodament a les seves poltrones, que prefereixen combregar amb rodes de molí, que accepten amb normalitat ser espiats sense fer-ne una de grossa com requereix un fet d’aquesta gravetat.
Ens espien impunement, ens atonyinen quan anem a votar pacíficament, ens munten un atemptat a les Rambles, ataquen la nostra llengua, trepitgen tots els nostres drets fonamentals que ens distingeix com a poble, els drets socials, polítics, econòmics i lingüístics que ens defineixen com a catalans. I els polítics a tragar, a acceptar derrota darrera derrota, declarant-se vençuts davant un insaciable enèmic que no para ni pararà fins a aniquilar-nos.
Les Lleis es fan per als ciutadans. Quan un tribunal o tot un ordenament jurídic s’atribueix competències legislatives o normatives il·legítimes en democràcia, la resposta mai pot ser acceptar-ho, acatar-ho, abaixar el cap i obeir. La voluntat popular, expressada a les urnes és sobirana i no pot ser substituïda per cap tribunal. Un tribunal en un país democràtic no pot dictar el règim lingüístic a les escoles, com no pot decidir dissoldre un parlament, cap tribunal ens pot ordenar com hem de viure.
I si ho fa, ha de trobar uns polítics fent front a aquest abús, uns polítics valents, compromesos, íntegres, disposats a tot per a defensar als ciutadans que els van votar. Ara bé, el que troben és una tropa de xerraires de palla fent comèdia, declarant una ferma oposició i una contundent obstrucció que mai es portarà a terme. Aquests covards claudicaran i callaran a l’hora de la veritat perquè han decidit viure agenollats davant la repressió de les togues, tenen por a perdre la seva nòmina, i tenen la cara molt dura per a no dimitir davant de la seva falta d’aptitud i d’actitud per a fer complir les seves promeses i compromisos.
Ens n'hem d’adonar que si els continuem votant, estem posant el nostre destí en mans de covards, en mans d’acollonits, en mans de venuts, en mans de traïdors, en mans de sangoneres sense cap dignitat. Si votem als derrotats de mena, anem de cap a la derrota, al suïcidi col·lectiu com a poble.
Necessitem polítics disposats a estar dempeus, a viure dempeus, a combatre dempeus, a guanyar dempeus.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
