ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES

 

carrersnostres1

És dur i costa admetre que una gran part dels polítics dels partits independentistes no ho són, i no faran res, ans el contrari, per portar el país a la independència.

No són aquests els líders polítics els qui portaran Catalunya a la independència. Cap d’ells a estat a l’alçada ni ho estarà, no han estat capaços de respondre les expectatives socials, els seus interessos grupals i individuals, respectivament, són altres. Vestiran el seu engany generant confusió entre els votants, generant confrontació entre les formacions polítiques que haurien de ser afins, desviaran l’objectiu pel què van ser votats, mentiran. Els partits polítics no serveixen per a fer el país que volem fer, són maquinàries que ofeguen a la gent honesta i vàlides que hi puguin militar a dins, són una estafa.

carrersnostres2

L’1-O vam demostrar la nostra unitat i la nostra força, com a poble, no ho oblidem, som el que som. Aquell dia també vam mostrar totes les misèries i febleses de l’estat espanyol, la seva incapacitat, la seva agressivitat colonial, el seu odi en perdre el domini i el control, són el que són. Potser ens vam oblidar que, a part de la submissió espanyola, per aconseguir l’alliberament nacional també ens hauríem d’haver deslliurat de la submissió interior de l’autonomisme català i del seu col·laboracionisme manifest.

Els carrers van ser nostres, ara no ho són, hi ha dubtes lògics després d’aquesta decepció derivada de l’engany i de la inacció no esperada. Els carrers han de ser sempre nostres, si volem viure en llibertat i amb independència, si volem respecte per la nostra gent, per la nostra forma de viure, per la nostra llengua, per les nostres llibertats. Si això és el que volem, com no tenim aliances, com no tenim exèrcit, com no tenim estructures d’estat, només tenim a la gent, al poble que malgrat tot vol la independència, la nostra consciència de País i de República no morirà mai, els carrers seran sempre nostres.

carrersnostres3El foc amic mai te l’esperes, però hi és. Deixem de pensar que els partits autonomistes, i parlo dels 3 grans partits, van ser el desencadenant, l’avantguarda, el motor i el fil conductor del procés, sabem que no és així, que el que van fer va ser pujar al carro de la mobilització ciutadana per a no quedar-se penjats a terra. Mentre ho pensem o tinguem alguna esperança mínima amb ells, mentre els hi fem qualsevol mena de confiança, estarem paralitzats, no avançarem mai cap a la desitjada República. No ens refiem d’ells, no podem fer-ho, un per tenir interessos personals, altres per ser uns covards, altres per ser uns mentiders.

Sóc optimista amb el nostre poble i el nostre futur, ens en sortirem, però no ho farem de la mà ni seguint aquests polítics, els parlamentaris i el Parlament són òrgans autonomistes, hem d’abandonar la recerca de solucions allà on no n'hi ha. Eixamplar la base és una excusa dilatòria, com també ho és la taula de negociació amb l’objectiu de desil·lusionar, desmotivar i desmobilitzar a la gent.

Hem de deixar de demanar la independència perquè hem de començar a voler la INDEPENDÈNCIA.

Cuideu-vos molt,

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya