LLUM, GAS i BENZINA. LA GUERRA COM A TAPADORA DELS AUGMENTS
La guerra ho justifica, ho multiplica i ho magnifica, però no ho provoca.
La guerra ha afegit pressió el mercat energètic, però també justifica i tapa una problemàtica i unes errades que venen des d’abans i que són, en gran part, les causants dels augments de preu. El poc desplegament de les energies renovables, un sistema pervers i artificial de fixació de preus que infla les factures i l’esgotament del petroli són l’autèntic motiu de la situació actual.
Llum, gas i benzina. La guerra com a tapadora dels augments.
La llum. La utilització del sistema de càlcul actual, anomenat marginalista, fa que tot el subministrament d’electricitat es pagui al preu de la font d’electricitat més cara. Una d’aquestes fonts és el gas, que és la que s’ha vist més afectada per la guerra a Ucraïna, però el gas només proporciona una petita part de l’electricitat.
Els rècords històrics que estem pagant en la factura de la llum són una farsa, estem pagant la llum en funció del gas, quan només representa una petita part del seu origen. Altres fonts, com l’energia eòlica, l’energia hidràulica, l’energia solar, etc. no s’han vist afectades en el seu preu de cost de generació i l’electricitat derivada d’aquestes fonts també ha augmentat en la mateixa mesura sense cap justificació.
La implementació i aplicació d’un sistema pervers de càlcul ens afecta a tots, no pas la guerra. Fer-ho és fàcil i només cal pensar en el benestar dels ciutadans, això va de servir als ciutadans i no servir-se d’ells, un dels grans mals endèmics dels polítics.
Les energies renovables, ara com ara, no són cap solució, ningú ha aconseguit tancar el cercle de producció de les energies renovables, un cercle que va des de l’extracció de materials fins a la fabricació i el manteniment de les instal·lacions. Aquesta producció, actualment, requereix el complement d’altres energies com el gas en el ciment, el carbó en l’acer, etc.
El gas. Aquí hi ha moltes informacions contradictòries però només una realitat. Els Estats Units han decidit tallar totes les importacions de gas rus, però Europa no ho ha fet perquè no està en condicions de fer-ho a curt termini. Des de Brussel·les s’ha anunciat una reducció de dues terceres parts de la dependència de gas rus en un període d’un any, implicant importacions de gas liquat o GNL des dels Estats Units, Austràlia o Qatar, així i tot aquesta solució avui és inviable i molt cara.
Fa anys, molts anys, que sentim aquesta retòrica de l’excessiva dependència del gas rus, tanmateix a l’hora de la veritat el consum de gas rus no ha fet més que augmentar. La política energètica mai és a curt termini, sempre s’ha de planificar i executar a llarg termini, porten massa anys sense posar-hi solucions per a no voler mirar la realitat en aquest tema. La guerra afecta el preu, però perquè no s’ha fet bé la feina des de fa anys en buscar alternatives.
L’estat espanyol té una dependència petita respecte a altres estats de la UE, com Alemanya, ara bé, l’oferta i el preu del gas rus l’afecta per igual. Estem en un món globalitzat en el que els mercats són molt sensibles a les notícies, i si aquestes manifesten una possible retallada de gas en el subministrament del màxim exportador mundial, els preus pugen ràpidament, independentment de l’origen.
La benzina. Els moviments geopolítics poden condicionar els preus a curt termini però també poden amagar, com és el cas, una problemàtica molt més profunda, molt més estructural, com és la del seu esgotament.
Extreure petroli és cada vegada més car. El petroli que queda no és rendible. Els beneficis han minvat per a les empreses petrolieres, cosa que provoca la desinversió en aquest recurs fòssil, provocant una reducció en la investigació de nous jaciments i en la producció, i derivant com a conseqüència en un augment del seu preu. La guerra acabarà, però la producció de petroli caurà entre el 30-50% d’aquí a l’any 2025.
La guerra d’Ucraïna no és només la causa de l’augment de preus i de les mancances que arribaran, és l’excusa i la tapadora d’alguns dels problemes que estem vivint i viurem. No sóc cap catastrofista, els que em coneixeu i em llegiu sabeu de la meva positivitat i pragmatisme, però no us creieu que l’augment del preu en els aliments bàsics, que la manca de materials i l’augment de preus en les matèries primeres són a conseqüència de la guerra. És un catalitzador, però no és pas l’origen.
El debat real, el debat del qual no volem parlar, del que no volem escoltar i el no volem afrontar és que per mantenir el nivell de vida hem de canviar l’estil de vida.
A mi, serà el primer que em costarà, però...
Cuideu-vos molt,
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
