MENYS EDUCACIÓ I MÉS POLÍTICA, ON ANEM?

La possibilitat d’obtenir el títol de l'ESO acumulant assignatures suspeses, i passar de curs a l’ESO sense límit d’assignatures suspeses és un gran engany, un més.

El canvi educatiu, aprovat aquesta setmana pel "Consejo de Ministros espanyol", que permetrà a l’alumnat obtenir el títol d’ESO sense haver-hi assolit els coneixements impartits és una fórmula molt enganyosa que s’han inventat els polítics per reduir les xifres de fracàs escolar. Amb aquesta resolució, els estudiants obtindran una falsa ruta acadèmica, però es devalua el sistema educatiu, s’oculten els problemes d’aquest i s’evita aportar els recursos necessaris i les solucions serioses al problema del fracàs escolar, el que es fa és tapar-ho, amagar-ho tot sota l’estora i prou, fent-lo més gròs.

Segueixen polititzant i jugant amb l’educació, un aspecte fonamental pel país. És un desastre. Menys educació i més política, on anem?

Doncs cap a millorar de forma fictícia les ràtios estadístiques del fracàs escolar. Ara els polítics podran publicar que un percentatge molt alt d’estudiants han arribar a consolidar un nivell d'estudis determinat. Tot propaganda, tot mentida. Assolir uns estudis i no tenir els coneixement acadèmics que precisen aquests és no tenir-los, és obtenir-los com a regal.

Afavorir els estudiants despreocupats, els menfotistes, els ganduls, els que van a dormir a classe, els apàtics, els més irresponsables o els no suficientment estudiosos és perjudicar els qui s’esforcen i treballen, als qui inverteixen moltes hores de la seva infantesa i joventut a “fer colzes” i adquirir coneixements.

El missatge que es dona és l’enaltiment del mínim esforç, un càstig a la tenacitat i la constància dels estudiants, un afavoriment a la manca de motivació d’estudiar avui per ser més demà, és promoure la sobreprotecció versus el perjudici d’ensenyaments molt importants per afrontar després la vida, no fer veure que tot costa molt, que te'n poden prendre moltes de coses, però mai tot allò que saps, i que el saber més et fa reflexionar més, pensar més, dubtar més, racionalitzar més, en definitiva, et fa ser més humà.

Cap on anem? Si menyspreem l’educació acadèmica bàsica, anem de cap a una generació de gent poc preparada. Potser aquest és l’objectiu, idiotitzar cada vegada més a la societat, fomentar la manca de llums per aconseguir més foscor, per aconseguir vots futurs en gent que no pensi gaire, que no es qüestiona res, que no posa res en crisi. Crear més autòmates, més soldats, més gent que aplaudeix mecànicament quan els parlin des d’un faristol, més atur i més mà d’obra barata pel futur, en detriment de persones que tinguin idees pròpies, idees que algun moment podrien ser perilloses pel poder establert.

Estudiar, esforçar-se, ser constant, tenir objectius, ser tenaç per aconseguir-los, és important per tal d'afrontar la vida, és la vida. Un nen o un noi, sovint no sap res de la vida que li espera, i no no sap res independentment que entrin més o menys diners a casa, normalment mai els hi ha faltat de res, tenen mòbil, dessuadores, sovint un xic ridícules, videoconsoles i fins i tot quatre duros per pagar-se les incipients “botellades”.

Però la vida res té a veure amb la bombolla utòpica dels estudiants de l’ESO, la vida no et comprèn, ni s’adapta a tu, o t’hi adaptes o et quedes fora. A la vida no existeixen les recuperacions, sinó superes els obstacles no passes de curs. A la vida t'hi has d’esforçar i has de pensar. Desconfia de tota persona o de tot sistema que busqui la teva felicitat amb falses realitats, són realitats virtuals que a l’hora de la veritat et faran infeliç. A ells no els importes, a mi sí! Possiblement de forma egoista, perquè vull viure amb una millor i més rica societat.

Moltes coses s’han de canviar en educació, que n'hi ha molt per millorar, per fer. És evident que els exàmens no poden ser l’única forma d’avaluació i hem d’anar a un mètode d’avaluació continuada. Cal desenvolupar estratègies per fomentar l’aprenentatge i no només estratègies per aprovar un examen. Es evident que no ens podem permetre que ningú, i menys un nen, se senti exclòs i expulsat. Per aconseguir-ho, s’han d’invertir recursos, molts recursos en educació, en plans pedagògics per a millorar substancialment la qualitat educativa de la gent, recursos que sempre seran la millor inversió a mitjà termini de totes les que pot fer un estat, si realment li interessa la gent en si, i no la seva manipulació fàcil.

Estudiar assignatures, formar-se serveix per ampliar la cultura i la ment. Les ments obertes pensen, les ments cultivades saben que situacions similars ja van succeir fa desenes o centenars d’anys. Saber del Romanticisme, per exemple, pots pensar que no ajudarà per treballar en el camp, en un bar o en una perruqueria. Docs t’equivoques!, et servirà per a saber que hi ha coses que no són somnis impossibles i que fa més de dos-cents anys, uns quants van tenir la valentia suficient per a fer front i lluitar contra les normes establertes d’una societat que pensaven era injusta i amb la qual no s'hi sentien identificats.

A les ments cultivades i obertes és més difícil fer-los entrar un missatge només per repetició, es requereix el convenciment propi amb tots els filtres del propi coneixement.

Una ment culta i oberta et farà ser més tú i menys ells.

Cuideu-vos molt,

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya