QUAN EL DRAC VA MATAR SANT JORDI

La propaganda electoral de VOX diu “Un mena 4700 euros al mes, tu abuela 426 euros de pensión/mes”. La propaganda nazi explicava que amb els 5,50 marcs alemanys que costava diàriament a l’estat una persona amb una malaltia hereditària que no tenia curació, podia viure una família completa durant un dia.

Després va arribar el que va arribar, la violència, l’horror, els assassinats en massa de 17 milions de persones, l’holocaust. Va ser als anys 30 a Alemanya quan el Drac va matar Sant Jordi i el nazisme va fer realitat l’odi en estat pur, van exterminar els sectors més vulnerables de la societat, als malalts, als deficients mentals i físics. Van aniquilar a homosexuals, exterminar a jueus, gitanos, opositors ideològics com comunistes i qualsevol dissident.

És convenient no oblidar que la Història, en molts cops, es repeteix. En diferents escenaris, sigui a Madrid o a Munich, amb diferents protagonistes, en diferents èpoques i amb diferents versions, però amb el mateix argument d’odi, de difamació, de criminalització, d’assetjament, de ràbia i d’agressivitat.

VOX, l’extrema dreta, el nazisme menteix. El PP i Ciudadanos també, a Catalunya ho sabem, ho hem vist en primera persona i ho hem patit. Ells també són extrema dreta. La mentida és part de la seva essència, el problema és quan menteixen amb total impunitat perquè s’envalenteixen.

El problema ve donat quan els seus arguments són comprats per l’opinió pública que ignorant es torna incapaç de distingir la veritat i la mentida per interès, en les coses més bàsiques, coses com són que per exemple cap jutge mani treure l’ignominiós cartell de l’àvia de VOX que criminalitza a tots els menors immigrants. Mentrestant, la mateixa justícia mani treure, a correcuita, un cartell amb llaços grocs penjats de la Generalitat, que són un símbol internacional i clàssic associat a la llibertat.

Dret a decidir, dret a votar, dret a la democràcia, dret a la llibertat, dret a la vida, dret a un Sant Jordi guanyador enfront del drac del foc, de l’odi, de la por, de la maldat, del racisme, de la tirania, de la dictadura.

El Drac va matar Sant Jordi, a Espanya l’any 36. Ara el drac torna a carregar les piles. Les amenaces a polítics demòcrates per fer política, no importa del partit que siguin, no importa que no hi combreguem gens amb el seu partit, no són acceptables, ni són un fet aïllat. Hem vist de molt a prop l’odi de policies i guàrdies civils a la gent, hem vist les seves ganes de fer mal a avis i a nens, la seva insaciable set de sang, les seves ganes de matar. Hem escoltat l’enaltiment feixista i del franquisme que es fa a les acadèmies militars. Hem sabut de xats de militars que afusellen a milions d’espanyols i de catalans.

I tot això sense tenir el poder ni governar, imagineu el que serà Espanya quan el tinguin, que el tindran cada cop més perquè els espanyols continuen adormits. Com s’entén sinó estan adormits o morts que la resta de participants al debat a les eleccions madrilenyes continuessin al plató de la cadena SER? Segueixen parlant que altres són enganyats quan ho són ells, segueixen parlant que altres són adoctrinats quan són ells els que ho són, segueixen creient-se totes les mentides que els hi diuen els mentiders, són intolerants en el que haurien de ser tolerants, s’han cregut el missatge que l’independentisme i la sobirania popular no era “constitucionalista” i ara ja veieu.

Els de la foto de Colón, els que enarboren la bandera de “justícia y Constitución”, els que aplaudeixen l’ús de la força al crit de “a por ellos”, els que defensen a una institució supremacista com és la monarquia, ells i tots ells són fatxes, són els que volen imposar als altres el seu concepte d’estat als altres, amb amenaces i per la força. Ara els que ho van permetre, els que van callar quan s’apallissava als catalans per votar, els que no van dir res quan es van enviar amenaces a Puigdemont, els que somreien quan un sonat dalt d’un tanc deia que anava a envair Catalunya, ara aquests mateixos es lamenten. Doncs que es fotin!, ara ja tenen el que mereixen.

Abans que el Drac entri a foc i sang, abans que això passi, que passarà més aviat que tard, marxem i que ens agafi lluny, ben lluny.

Feu bondat i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya