Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 2323

o ADA COLAU facebook  Probablement serà la primera alcaldessa de Barcelona. Prové de l'activisme, no de les estructures de cap partit polític. Sens dubte la seva irrupció mostra l'existència d'un canvi generacional en les votacions de ciutadans a polítics, marca l'inici del què pot ser una revolució però segur serà una evolució.

Vol eliminar els cotxes oficials, aturar la construcció de centres comercials, limitar el nombre de turistes, el d'apartaments turístics i el d'hotels, vol revisar la subvenció a la fòrmula 1, vol sancionar als bancs que tinguin pisos buits, vol modificar els protocols d'actuació de la guàrdia urbana i vol remunicipalitzar les empreses de subministres. Totes aquestes voluntats formen el particular run-run de la candidata antidesnonaments recolzada per ICV i Podemos, i que ha suposat que sigui la candidatura més votada, que no de forma majoritària, a les eleccions del passat 24 de Maig.

El 'cacau' de la Colau és un doble sentit, per un costat està el rebombori que suposen les seves declaracions i manifestacions a l'establishment, que no és poc, però també i al meu entendre, el problema que es pot generar quan es vol canviar-ho tot, inclòs les coses que funcionen bé, les que són rendibles.

Barcelona avui, ocupa una situació envejable a escala mundial en les xarxes empresarials, el mèrit és dels governs municipals de diferents colors i de la seva gestió. Segons The Economist, Barcelona ocupa el 17é lloc mundial com millor ciutat per viure i l'11é com ciutat més segura. Segons The Boston Consulting Group, ocupa el 7é lloc com millor ciutat per treballar. Segons Attractiveness Survey Europe d'Ernest&Young, tant Barcelona com Catalunya ocupen el 3é lloc, només per darrere de Londres i París, en recepció de projectes empresarials d'inversió estrangera, constatant l'alt atractiu que té la ciutat en termes empresarials, com també ho manifesta el Global Cities Investment Monitor de KPMG que situa a la ciutat com 10ena àrea urbana de major atractiu per la inversió estrangera en tot el món.

És clau, que els governants i gestors de Barcelona siguin sensibles i competents a aquesta realitat empresarial i potencial lloc de fer més negocis que té encara la ciutat. No cal donar prioritats a determinades coses perjudicant d'altres. Clar que la lluita per la desigualtat ha de ser prioritari però no perjudicant la qualitat de vida del ciutadà mitjà, molts dels quals viuen per i gràcies al turisme que rep Barcelona i que suposa un efecte de coneixement de la ciutat que actua com efecte dinamitzador de l'activitat empresarial i de l'ocupació.

Una manifestació que ha fet aquests dies l'Ada Colau ens ha de fer posar en estat d'expectació respecte a l'economia de la ciutat, per alguns en estat de neguit o d'alerta. Ha dit que prioritza les beques menjador amb la fórmula 1. Clar que les beques menjador han de ser prioritàries a l'hora d'administrar les despeses públiques, i no només en un govern d'esquerres, també en un de dretes i de centre, no pot ser d'un altre forma, però que tindrà a veure l'administració de les despeses amb les inversions que es realitzen, com ho és els quatre milions que s'inverteixen en la fórmula 1, un esdeveniment que agradarà més o menys però que repercuteix en forts beneficis a la ciutat, de l'ordre dels 200 milions, és a dir, que té un efecte multiplicador de 50 vegades l'import inicialment invertit. Els gestors, ja siguin municipals o d'altres institucions, no es poden permetre confondre despesa amb inversió, una cosa és gastar i l'altre fer negocis, com ho són els diferents esdeveniments que es fan a la Fira de Barcelona, amb el Congrés mundial de Mòbil al capdavant, o les inversions que es puguin fer al Port de Barcelona i que reverteixen en alts beneficis per tots els ciutadans generalment parlant.

Però més em preocupa de la nova futura alcaldessa, presumpta doncs té només 11 de 41 vots, és la confirmació que s'ha de construïr l'eix Barcelona-Madrid, ja què em sona a accions autonòmiques, no pas a accions de país com serien els lligams amb altres grans ciutat europees i mundials com Londres, Paris, Roma ,Berlín, Nova York, Chicago iShanghai, S'ha de passar aquesta pàgina de vinculació amb la capital d'un país medieval, Espanya, un pais que s'irrita i s'ofèn perquè xiulen el seu himne, que manifesta que és una manca de respecte però que no veu que ha perdut tot el respecte, sense preguntar-se els motius pels quals això passa i sense veure el que pot passar a les eleccions catalanes del 27S i les conseqüències que poden esdevenir aquestes eleccions en clau plebiscitària, en clau de referèndum; ells, els governats espanyols només veuen, com feia la Inquisició, el pecat diví i el càstig, el esto no puede ser sense adonar-se ni voler preguntar-se el perquè és.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya