Imprimeix
Categoria: CATALUNYA

1000 DIES DE VENJANÇA, 1000 DIES DE VERGONYA

1000diesvenja0

1000 dies de presó són els que porten Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els Jordis, d’ençá que la jutge prevaricadora compulsiva i reincident de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, els va decretar presó preventiva a l’espera de l’injust judici posterior que celebrat pel Tribunal Suprem espanyol, els va condemnar a 9 anys pel delicte de sedició.

I dic compulsiva i reincident perquè aquesta infame magistrada, Lamela, fa ús i abús de la presó preventiva com si la privació de la llibertat fos una cosa sense cap mena d’importància. A part d’aplicar-la amb els líders de l’Assemblea i d’Omnium, ho ha repetit en altres casos com el dels joves d’Altsasu, el dels polítics independentistes catalans i el de l’expresident del Barça Sandro Rosell. Quina joia!

1000 dies d’injustícia que no poden ser acceptats per cap demòcrata de bé, sigui català, espanyol, europeu o mundial. Quasi tres anys d’acarnissament cap a uns senyors que tots sabem que dirigien una manifestació que sempre va ser pacífica, malgrat la malintencionada i magnificada teatralització disposada per les forces de repressió espanyoles amb l’objectiu de provocar i preparar un escenari preliminar propici al qual després esdevindria un malson per a tots.

Una injustícia que vulnera les llibertats individuals i col·lectives en nom de la unitat d’Espanya, una injustícia que persegueix qualsevol dissidència ideològica democràtica, mentre protegeix a una monarquia corrupte. La mateixa injustícia que no acusarà per assassinat als presumptes membres de la cèl·lula jihadista responsable dels atemptats de Barcelona; la mateixa injustícia que va absoldre a l’Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i dona d’Aznar, d’haver robat quasi 2 mil habitatges de protecció pública per lliurar-los a un fons voltor a canvi de col·locar al seu fill en aquest, la mateixa injustícia que mira cap a un altre costat i no investiga al senyor X dels GAL.1000diesvenja1

1000 dies de vergonya per un estat com l’espanyol, en el que s’ha posat en evidència que les forces ultradretanes del franquisme només van passar pàgina de cara a la galeria, i que encara ocupen una gran part de l’Administració estatal, sobretot la part més estratègica i la que no és escollida democràticament.

Vergonya que organitzacions com Amnistia Internacional, el grup de les detencions arbitràries de l’ONU, l’Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, el relator per la llibertat d’expressió de l’ONU, el relator pels Drets Humans de l’ONU, Front Line Defenders, l’Organització Mundial contra la Tortura, PEN Internacional i International Trial Watch, totes elles, organitzacions molt reputades en defensa de la llibertat i els Drets Humans, hagin demanat la llibertat dels Jordis i des del gobern central, fiscalia i tribunals espanyols no se’ls hagi fet ni cas. Evidentment, com a resultat, la reputació d’Espanya ha caigut en picat, malgrat que els ciutadans estan enganyats, ja s’ho trobaran.

1000 dies de venjança, utilitzant mà de ferro per decapitar i esmicolar el moviment independentista, per amenaçar i netejar a cops, els cervells dels milions d’independentistes catalans que es senten emmirallats amb aquests líders i la seva forma pacífica de procedir.

1000diesvenja2Però aquests 1000 dies de presó, 1000 dies d’injustícia, 1000 dies de venjança, 1000 dies de vergonya, quan succeeixen a un estat violent que practica terrorisme, a un estat monàrquic corrupte on el seu rei és el primer dels lladres, a un estat on la policia agredeix al poble en lloc de protegir-lo, a un estat on l’exèrcit és colpista per naturalesa, a un estat on els principals diaris estan comprats pels seus poders fàctics, a un estat on els moderats i l’esquerra són còmplices i estan acomodats a l’autoritarisme de la ultradreta, en aquest cas, aquests 1000 dies de dolor es transformen en 1000 dies de reforç de les nostres conviccions, en 1000 dies de fermesa, en 1000 dies de determinació i en 1000 dies d’anhel de la nostra República Catalana.

Ho intentarem, una, dues i 1000 vegades si cal, persistirem i resistirem. I ho farem, no dubteu que ho aconseguirem.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya