COLAU HA APAGAT EL LLUM

Una hora! És el temps que vaig trigar, el matí d’ahir dissabte, per portar uns papers des de casa meva, al Poblenou, fins al despatx de Via Laietana.

Una hora! És el temps invertit per recórrer 4 kms en cotxe, una distància que normalment s’hauria de fer en 10 minuts. Carrer Taulat tallat per mesures de la Covid19 que ningú entén. Via Laietana tallada encara no sé els motius. Rambles tallades a la circulació. Vaig haver d’aparcar a la ximbamba, travessar a peu el Raval, agafar el carrer del Call, travessar la plaça Sant Jaume, on per cert, des de l’Ajuntament penjava una pancarta que deia “ens en sortirem”, i que en aquell moment em va semblar una broma de mal gust, una burla a un ciutadà que només volia deixar uns papers.

Ser ciutadà de Barcelona s’ha convertit en un problema a la normalitat, ser un barceloní de a peu és ser víctima de les dificultats, els obstacles i els experiments que la Colau i el seu equip de govern municipal ens posen per viure-hi i treballar a la ciutat, per fer-nos la vida impossible.

Lluny ha quedat aquella Barcelona que jo descrivia amb un article al març de l’any 2014 anomenat “Barcelona, la ciutat dels prodigis”, una ciutat de la qual jo estava molt satisfet, orgullós i enamorat, una ciutat que aixecava l’admiració i la passió de totes les persones que la visitaven.

Aquella era la MEVA ciutat, aquesta no ho és, aquesta és la ciutat de la Colau. Ara és una ciutat bruta, una ciutat fosca, una ciutat grisa, una ciutat en decadència, deixada, una ciutat que mentre va perdent en cultura, va guanyant en delinqüència. Aquella ciutat dels prodigis, era una ciutat plena d’energia i de llum, ara l’alcaldessa Colau ha apagat el llum, i ens està fent viure a Barcelona una de les seves èpoques més fosques. 

Barcelona s’està quedant endarrere, està sortint ràpidament del mapa de les ciutats modernes, actives i cosmopolites. S’està convertint-se en pocs anys en la ciutat dels despropòsits, la ciutat dels nyaps, el seu anunciat model de ciutat alternativa era un mediocre model del no res, no hi havia model, només hi havia retòrica, tot era façana, farsa i postureig. Barcelona no es mereix això. Barcelona no es mereix ni a la Colau, ni els hooligans que li segueixen el seu fracàs, el seu frau i li riuen les gràcies, no reprovant els milionaris pressupostos publicitaris per inundar la ciutat amb rètols que diuen que “Barcelona té molt poder”, quan la realitat és inversament proporcional. Per cert, en català correcte, aquest malsonant i ofensiu "slogan", s'escriuria: "Barcelona, (en) té molt DE poder", que ja n'hi ha prou de barbarismes i atacs al nostre idioma que no és el catañol, sinó el català.

Vull una Barcelona amb trànsit a la Via Laietana, no una Barcelona amb les artèries claus per la mobilitat que semblin un desert. Vull una Barcelona plena de turistes que deixin divises i omplin els carrers de la ciutat fent fotos, que omplin els restaurants. Vull una Barcelona amb moltes terrasses i totes plenes quan passi la Covid. Vull una Barcelona sense delinqüència i segura però no una Barcelona plena de càmeres amb reconeixement facial per controlar-nos a tots. Vull una Barcelona fortament il·luminada quan vingui el Nadal. Vull una Barcelona amb una forta oferta hotelera però una Barcelona on els ciutadans no hagin de marxar. Vull una Barcelona neta i cuidada. Vull una Barcelona activa pel seu comerç i amb indústria, forta econòmicament. Vull una Barcelona que no em prohibeixi circular en cotxe, sinó que no sigui necessari agafar-lo perquè la ciutat disposa d’una xarxa de servei de transports públics tan bona i abundant que em sedueixi de deixar el cotxe al garatge. Vull una Barcelona organitzada, no una ciutat incongruent on els seus carrers i carrils semblen un xaró joc de taula. Vull la Barcelona dels eficients, no la Barcelona dels recomanats. Vull una Barcelona sense atur. Vull una Barcelona amb cues de turistes per veure monuments i no amb cues al banc dels aliments per omplir la nevera de casa. Vull una Barcelona on la Guàrdia Urbana ajudi i protegeixi al ciutadà i no on aquest és perseguit.

Vull una Barcelona sense obstacles, lliure, vull la MEVA Barcelona novament, l’hem de recuperar.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya