Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 22094

XAVIER 092  Com a persona que ha nascut i crescut a Barcelona, he viscut com la situació de Catalunya ha anat variant al llarg del temps des de molt a la vora.

A mesura que he anat creixent he anat prenent més consciència de la situació, com és lògic, i a la vegada m’he adonat de que aquesta situació ha anat en davallada.

A mesura que passa el temps, la mena de repressió que pateix Catalunya es fa més gran, i conseqüentment, més preocupant i indignant. No només cada vegada l’Estat espanyol s’aprofita més, per dir-ho d’alguna manera, de Catalunya en el sentit de beneficiar-se dels seus avantatges econòmics sense proporcionar res a canvi, sinó que cada vegada les crítiques i ofenses que rep Catalunya són majors. Amb el temps han anat alimentant una classe de repugnància cap el sentiment català, la qual els ha aparegut poc a poc sense que hi hagi un motiu clar d’aquesta reacció. L’únic que Catalunya ha demanat sempre és sortir més beneficiat amb les coses, degut a tot el que aquesta ofereix a Espanya, simplement, deixar de ser la primera regió en donar i l’última en rebre. Però, mai ha estat resposta degudament.

Així és com cada vegada el sentiment independentista català s’ha anat fent més i més gran, i el motiu d’aquest sentiment és tot el que l’Estat espanyol els restringeix. A partir d’això, els espanyols acusen als catalans de separatistes, quan aquesta tendència separatista, realment, ha estat fomentada per ells mateixos amb tots els seus actes.

Només s’han aprofitat de Catalunya, i la gent se n’ha anat adonant a mesura que sortia perjudicada. I com és obvi, a ningú li agrada que s’aprofitin d’ell, cosa que duu a pensar que tallar la relació pot ser el més beneficiós per tal d’aturar això.

Per aquest motiu, el tema independència ha esdevingut més important. Cada vegada la gent es troba en pitjor situació, fet que condueix al desig d’un canvi radical, ja que la situació actual és insostenible. Així doncs, ha pres importància el moviment i cada vegada les campanyes de lluita a favor d’aquesta són més potents.

Però, no només sorgeix aquest sentiment en la vida dels adults. Cada cop està més popularitzat pels ulls dels joves, ja que realment, aquest és el futur que ens espera. Decidir si volem seguir com ara o si volem canviar.

Realment, el nostre futur està en les nostres mans. Les nostres decisions comportaran l’evolució, o la regressió. Evolució si el projecte independència continua endavant i les coses canvien; regressió si seguim units a l’Estat espanyol, on no tindrem cap mena d’autonomia i tornarem al tradicionalisme de fa 50 anys, desfent tots els canvis que han hagut encarats al progrés.

 

Mireia Mas i Méndez