Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 2825

orgullcatala  Ja tenim data, un altra data, data d'eleccions, eleccions plebiscitàries o vinculants o definitives o punyeteres, com voleu anomenar-les, el nomno és rellevant, però sens dubte, les eleccions del pròxim 27 de Setembre (27S) seran importants pel nostre país. Manquen només 251 dies, 37 setmanes, 8 mesos. Curiosament, el mateix temps de forma aproximada d'ença que uns pares saben que la muller està embarassada fins al part.

Ara ja sabem que ens toca fins al dia de les eleccions, i no és precisament visites al ginecòleg per comprovar que tot va bé, ni realitzar sessions en comú de gimnàstica i exercicis per aprendre a relaxar-se quan arribi el moment, ni anar en parella a fer llargs passejos o anar a comprar la robeta i els accessoris per la “canastilla”. No!.

El que ens espera és un tortuós recorregut de 8 mesos d'atacs continuats, de crits, de sentir i aguantar insults de tota mena, ens esperen amenaces, ens diran que l'Artur Mas i l'Oriol Junqueras ens porten a una catàstrofe sense precedents, que ens treuen d'Europa, que ens porten a la pobresa, a la fam, ens espera tornar a escoltar que al Barça el treuran de la Liga, seguir escoltant al Boadella de torn i altres personatgets, ens espera que ens diguin que la guàrdia civil ho impedirà amb el seu tricorni “por montera”, que els militars posaran els tancs al carrer, fins i tot, que vindrà la Legión amb la cabra al davant.

Ens espera veure novament en accióel prevaricador Tribunal inquisitorial anomenat constitucional fent el possible i l'impossible, jurídicament parlant, per impedir la llibertat dels ciutadans, ens espera que ens diguin que estem fora de la Llei, que no tenim dret a decidir per nosaltres coses que afecten a tots els espanyols. De fet la campanya d'agressió ja ha començat, la Santamaria avisant que estant alerta i portarà al Constitucional tot el que excedeixi el límit de l'autonomia i la Bañez afirmant que “les pensions de Catalunya es paguen gràcies a la solidaritat dels espanyols”...quina indecència, quin cinisme, quina vergonya, quina forma més maliciosa i caradura de mentir. Les pensions i subsidis són més elevats que les aportacions, a Catalunya i a tota Espanya en general, per això es treuen els diners d'un fons, que per cert s'està gastant acceleradament i del que aviat no en quedarà, un fons en el qual Catalunya ha sigut altament contributiu a la seva consecució. Els catalans pensionistes cobren avui del que altres catalans van aportar en el passat.

Preparem-nos també per acostumar-nos novament a venuts autòctons, a traïdors, a butiflers que només serveixen als seus propis interessos que diran allò que hi ha crispació a Catalunya, que les famílies estan enfrontades, que hi ha mal ambient pel tema independentista, a més com sempre afegiran aquells comentaris gratuïts i sense solta ni volta que Catalunya és de tots, que si només els independentistes tenim el dret de ser catalans i que si repartim els carnets, en fi, el de sempre. Avorreixen, i molt.

Això i més és el que ens espera, ho sabem, no serà un embaràs ni un part tranquil, no serà un part net. No hi hauràdebats ni converses agradables, tranquil·les i civilitzades, del tipus decidir si el nadó és dirà Tomeu com l'avi patern o Sandalio com el tiet matern que va anar a Amèrica, no hi haurà converses i llistes per decidir qui seran els padrins, només hi haurà el discurs de la por, de la tragèdia, de la imposició, del “por coj...”.

Però sabeu què? Que no farem com el rei dels espanyols, no direm “Sóc català, ho sento molt...no tornarà a succeir”. Al contrari, sóc català, estic orgullós de ser-ho, tornarà a succeïr un dia i un altre dia, malgrat la corrupció d'alguns, malgrat les decepcions, malgrat les preocupacions, malgrat el desacord i els fotre's la cavalleria per sobre dels polítics, malgrat les amenaces, sóc català i sempre ho seré, sé que hi han moltes formes de ser-ho i les respecto totes, però el 27S decidirem novament.

Tornem a tenir la iniciativa, ja hem dit que avancem en unes estructures d'Estat, com és la Hisenda i una seguretat social pròpia, tornem a inflar el globus i tornarem a carregar l'adrenalina que varem començar a descarregar a partir del 10 de novembre. La majoria dels espanyols, tots els seus polítics i alguns dels catalans unionistes proespanyols tornen a treure fum per les orelles, tornen a estar nerviosos, empipats, enfurismats, veuen que els seus malsons rebroten al veure marxar una de les seves colònies, la joia de la corona, la seva darrera colònia perduda...fins ara.

Sabem el que ens espera fins al 27S, però també sabem que malgrat els entrebancs i putades que ens facin i no dubtem que ens faran. Nosaltres pensem, treballem i votem per un lloc millor, per una vida millor, per nosaltres i pels nostres fills, per Catalunya.

Els catalans no direm “sóc català, m'he equivocat, PERDÓ per ser-ho, ho sento molt...no tornarà a succeir”, sinó el que direm és que PERDO per ser-ho, amb l'accent a la e en lloc de a la o, PERDO per ser català dins de l'Estat espanyol, i sí, això no tornarà a succeir, nosaltres els catalans anem tirant...

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493