TOT SUMA

Avui, dia de votacions a les "Elecciones Generales de España “pal Congreso los Diputaos”, i van quatre en menys de quatre anys. A 180-200 milions de cost cadascuna, són un total de quasi 800 milions d’euros que surten de la butxaca per anar a les escombraries directament.

Els ciutadans espanyols i ciutadans d’altres llocs dins de l’estat espanyol, estem convocats de nou a les urnes per votar a uns partits i uns líders que no sabem molt bé el que representen, que ens omplen de receptes genèriques, missatges dictats per experts en la comunicació que ni ens coneixen, propostes inexistents i discursos prefabricats de pa sucat amb oli que mai es converteixen en realitat.

Escoltem uns parlar de diàleg un dia i després són incapaços de despenjar ni tan sols un telèfon l’endemà. Escoltem com altres, que fa anys que es disfressen amb els discursos de la moderació, es converteixen cada vegada més enel que són, fatxendes, radicals ultradretans. Escoltem els discursos dels que volen trencar de boquilla l’actual status quo i després són els primers a bavejar, pactar a corre-cuita i riure totes les gràcies als professionals del montapollastrisme més retrògrad i ranci. Tot emmarcat en una campanya electoral en què s’ha parlat molt i malament de Catalunya, poc o res de l’atur, gens de la possible crisi que tenim a portes, ni de les pensions, ni de les inversions davant una economia amb clars senyals d’esgotament, una campanya electoral demagògica i sense idees basada amb qui la feia més grossa, una campanya que podíem definir com a “lo malo y breve dos veces malo”, de forma antagònica al que pregona el refranyer castellà.

A Catalunya, la campanya no ha anat molt millor, ja no sabem qui és qui, no sabem qui és l’estendard del seny i qui és el de la rauxa. Els ciutadans demòcrates no entenem que els partits independentistes no vulguin pactar entre ells, cap se’n refia dels altres, i malgrat què hem anat i anirem a votar, tot i estar decebuts, fatigats i enfadats, la gran majoria el que farem és un acte de fe perquè els partits independentistes no ens han explicat el volen fer, amb qui volen i no volen pactar, i el que és més important, si pacten sota quines condicions ho faran. 

En aquest escenari, tot suma en el nostre objectiu, sigui votant a JuntsXCat, o votant a ERC o votant a la CUP, qualsevol vot a aquestes formacions és bo, doncs són els únics que cadascú a la seva manera busquen la llibertat del nostre poble, alguns potser equivocats en moltes coses, altres en menys, qui sap qui té la raó, però tots amb la consciència democràtica mínima exigida per crear un país nostre, un país lliure, un país normal, un país que sense cap dubte serà millor. Nosaltres els hem de votar, donada la seva negligència i manca de mires, la societat ha d’anar per endavant, ells ja s’adonaran del que volem que facin, nosaltres, el poble els guiarem.

Tot suma en aquest camí. Cadascú que faci el que cregui, el que pugui, el que vulgui, tot és important i tot és vàlid, sigui participant en les diferents convocatòries i manifestacions, sigui fent cassolades, sigui cantant i fent cançons, sigui encenent espelmes, sigui tallant carreteres, sigui col·lapsant infraestructures com l’aeroport i el port, sigui defensant-se a la plaça Urquinaona o intimidant a l’enemic, sigui fent xarrades o articles, sigui explicant el que passa als fills, sigui escoltant i pensant, sigui penjant senyeres o sigui votant.

Tot suma per Catalunya.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya